EL SECRET LABERÍNTIC DE DORAEMON

«El dibuixant de laberints», de Nil Martín López, Intèrprets: Carla Coll i Nil Martín. Escenografia i vestuari: Carmille Latron. Disseny d'il·luminació: Joan Griset. Disseny de so: Gerard Bosch. Audiovisuals: Arnau Aiguabella i Nil Martín. Assessorament dramatúrgic: Joan Yago. Assessorament vocal: Mariona Esplugues. Veu en off: David Vert. Sintonia late night: Pep Lladó. Confecció telons: Berta Mas. Figuració vídeo: Ari Alhama, Martí Alós, Anna Calopa i Sara Domènech. Amb la participació especial d'Andrea Gumes. Fotografia promocional: Désirée Gómez. Vídeo teaser: Désirée Gómez i Albert Tissot. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i Eòlia CSAD (Beca Odisseu Eòlia 2025) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Anb el suport de La Virgueria. Agraïments: Martí Alós, Paula Castillo, Aleix Fauró, Pol Forment, Berta Giraut, Laura López Granell, Sebas Martín, Judit Martínez Gili, Cinta Paloma, Maria Pujol, Esther Valdivielso, Nau Vila Besòs. Producció: Laura Molner. Ajudantia de direcció: Elaine Grayling. Direcció: Júlia Valdivielso. Teatre Eòlia, Barcelona, 10 abril 2026.

Durant un any llarg, el parc del Laberint d'Horta de Barcelona ha estat quirúrgicament rehabilitat amb la renovació d'una nova quadrícula laberíntica i amb la replantació de milers de xiprers que continuaran despistant els que vulguin superar-ne el recorregut. Creat a cavall dels segles XVIII i XIX per l'arquitecte italià Domenico Bagutti, el Laberint d'Horta va ser la joia de la corona de la nissaga dels Desvalls, una nissaga els descendents de la qual, el 1971 van pactar de pressa i corrents amb l'Ajuntament de Barcelona, abans que el règim fes aigües, cedir-lo a la ciutat a canvi, esclar —perquè els Desvalls eren aristòcrates però no eren babaus— de la permuta d'un solar de dimensions similars i valor més o menys igual —diguem que de més valor que menys—, a tocar de la Diagonal. El nou Laberint d'Horta del segle XXI, un dels mites familiars barcelonins i una icona de l'skyline que ara farà de nou les delícies de les càmeres a vol de dron, va entrar de ple en els punts d'interès patronímic de la ciutat coincidint gairebé amb l'entrada, el 1973, a la televisió de color pàl·lid de l'època d'un personatge de manga, el popular Doraemon, aquell gat còsmic blau cel que, amb l'arribada de TV3, els seguidors del difunt Club Súper 3 es van fer seu a partir del 1994 quan es va emetre per primera vegada en català... [+ crítica]