«Göteborg», de Jordi Casanovas. Intèrprets: Maria Molins, Roger Coma, Berta Rabascall i Jan Mediavilla. Escenografia: Paula Bosch. Vestuari: Bernat Grau. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Disseny de so: Jordi Salvadó. Spot i video promocional: Lluís Arbós (Dolma Studio). Direcció de producció: Carles Manrique. Direcció tècnica: Àngel Puertas. Ajudantia de producció: Fran Torrella. Regidoria: Montse Alacuart. Perruqueria i maquillatge: Maru Errando. Cap tècnica del teatre: Marta Pérez. Espot i vídeo promocional: Lluís Arbós (Dolma Studio). Màrqueting i comunicació: La Tremenda. Màrqueting i comunicació del teatre: La Villarroel. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Disseny gràfic: Maria Picassó. Col·laboradors: Teatre municipal de Canet. Amb el suport de: ICEC-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Distribució: Magnetica Management. És una producció de Velvet Events, S.L. Ajudantia de direcció: Blanca Caminal. Direcció: Jordi Casanovas, Teatre La Villarroel, Barcelona, 23 desembre 2025.
Amb el dramaturg i director Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), la sorpresa sempre assalta els espectadors en el moment menys pensat. I el més probable és que els agafi desprevinguts. En aquesta obra, o potser hauria de dir “comèdia romàntica agredolça”, que ja fa que sigui la cinquantena del seu extens catàleg, això també passa. Ull viu, doncs, perquè l'esgarrapada és profunda. Però, que tothom estigui tranquil perquè ja he dit d'entrada que «Göteborg» és una comèdia agredolça i la dolçor o el The End final, com deia aquell, “de pel·lícula”, també hi està garantit. L'estratègia de la trama de l'obra «Göteborg», que agafa el títol del topònim de la segona ciutat sueca més important, és posar cara a cara dues èpoques dels dos protagonistes: la de la seva adolescència dels divuit anys, cap al 1993, i la de la seva maduresa del 2025, a la ratlla dels cinquanta, trenta-dos anys després, amb un llarg parèntesi d'oblit i de silenci entremig. L'actor Roger Coma és ell, el Sergi. I l'actriu Maria Molins és ella, la Paula. Dues bones espases interpretatives per obrir foc en una nit tranquil·la i de relax a la llar —el Sergi està llegint un bestseller que li ha recomanat la seva filla adolescent que és estudiant a Boston— quan la Paula es presenta d'incògnita a casa del Sergi, talment com si fos ahir o com si fos aquell llunyà 1993 de Göteborg... [+ crítica]
