«Germans de sang (Blood Brothers)». Llibret, música i lletres: Willy Russell. Adaptació al català: Albert Mas-Griera. Arranjaments musicals: Andreu Gallén. Escenografia: Alessio Meloni. Vestuari: Marc Udina. Il·luminació: David Bofarull (AAI). So: Jordi Ballbé. Caracterització: Natàlia Albert. Intèrprets: Mariona Castillo, Triquell, Xavi Navarro, Albert Salazar, Roc Bernadí, Lucía Torres, Tai Fati, Toni Viñals, Cisco Cruz, Aleix Colomer, Elena Escorcia, Joan Mas, Carla Pizan, Guillem Ripoll, Pol Roselló Weisz, Júlia Sanz, Ferran Soler, Meritxell València, Aran Vázquez. Covers: Lucía Torres, Joan Mas, Pol Roselló Weisz, Meritxell València, Carla Pizan, Xavi Navarro, Guillem Ripoll. Músics: Andreu Gallén, Toni Pagès / Eloi López, Vicent Pérez / Victor Colomer, Dai Mar López, Armando Erenas / Cristian Castellví, Blai Mañer. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Carmen Álvarez. Producció executiva audicions: Raquel Doñoro. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: Jordi Farràs. Producció musical: Roger Argemí i Uri Plana. Assistent d’il·luminació i programador: Jordi Thomàs. Assistent d’escenografia: Cesc Colomina. Ajudant de vestuari: Carlota Ricart. Assistent de direcció resident: Joan Mas. Capitana de ball: Júlia Sanz. Ajudantia de producció: Sara López. Assistent de Direcció en pràctiques – Eòlia: Júlia Cortina. Ajudant de Direcció musical en pràctiques – ESMUC: Andreu Perelló. Coach vocal Albert Salazar: Víctor Arbelo. Coach vers narradors: Pablo Macho. Pianistes casting: Joan Espuny i Blai Mañer. Repetidora càsting: Tatiana Monells. Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé. Tècnics del teatre: Aleix Arbonès i Víctor Bartolomé. Regidoria: Brian Ramos. Ajudant de regidoria: Elisenda Caballé. Sastreria: Cristina Sánchez i Nerea Melo. Perruqueria i maquillatge: Elsa Domene. Tècnics de maquinària: Samu Schlechter i Xavi Llombart. Construcció de l’escenografia: Taller d’escenografia Pascualin Estructures, Jorba-Miró Estudi-Taller d’escenografia i Big Image. Pintura d’escenografia: Eva Moreno i Jordi Agustí. Confecció de vestuari: Goretti Puente. Confecció de vestuari: Goretti Puente. Màrqueting i comunicació: Focus. Community mànager IG: Carla Pizan. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Reportatge de vídeo: Mar Orfila. Cartell: Steph Pyne. Col·laboradors: Rowenta, Colors-Up, Montibello, Bock Damm, Slide & Swing. Agraïments: Àngels Gonyalons, Mag Lari, Aules - Arts Escèniques, La Cubana, Cristina Vall-Llosada i Casa Seat. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, ICEC Institut Català de les Empreses Culturals, Generalitat de Catalunya, INAEM, Unió Europea (Fons Europeu Next Generation), Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia i Next Generation Catalunya. Producció de Focus. Adjunta direcció: Àgata Casanovas. Direcció coreogràfica: Ariadna Peya. Direcció musical: Andreu Gallén. Direcció: Daniel Anglès, Teatre Condal, Barcelona, 18 desembre 2025.
Ho deixo anar d'entrada: si «Mar i cel» ha estat el musical del 2025, ¿per què, amb permís de La Cubana, el nou musical «Germans de sang» no pot ser també el musical del 2026? El temps dictarà sentència, però hi ha espectacles que haurien de tenir l'ambició de mantenir-se almenys una temporada sencera en cartellera. Aquesta nova versió —i repeteixo amb èmfasi, “nova versió”, perquè conceptualment és absolutament original i explosiva— de «Germans de sang» és un dels musicals que té tots els ingredients perquè convoqui espectadors a manta sense fronteres d'edat: des d'àvies i avis, a pares i mares, oncles i tietes, preadolescents i adolescents, en família o en grup, el matí, a la tarda o el vespre. Han passat 31 anys des de l'impacte que va representar per al teatre musical català l'estrena de «Germans de sang», al mateix Teatre Condal, per cert, amb una pletòrica Àngels Gonyalons, dirigida per Ricard Reguant i amb una adaptació d'Albert Mas-Griera, la mateixa que ara s'ha recuperat, crec que amb un gest de respecte per la continuïtat de la tradició i la feina feta. Hi ha retocs mínims perquè no grinyolin amb els nous temps, algunes concessions lingüístiques que potser volen semblar d'argot però que es podrien revisar, i alguna picada d'ullet a l'auditori per destensar la força dramàtica que acumula aquest musical de l'anglès Willy Russell (Whiston, Regne Unit, 1947), que ha donat i dóna la volta al món des del 1983, fa més de quaranta anys, quan el va estrenar. I ho fa sense que hagi envellit malament, com passa en algunes altres obres sinó, ben al contrari, continuant dissortadament viu pel que fa a la desigualtat social i les oportunitats estroncades segons quin sigui el nucli familiar de cadascú... [+ crítica]
