«Dirty Crusty», de Clare Barron. Traducció d'Isis Martín. Interpretació: Patrícia Bargalló, Pau Escobar i Sandra Pujol. Coordinació d’intimitat: Lola Clavo. Moviment: Laia Duran. Disseny lumínic i espai escènic: Guillem Gelabert. Disseny de so i música original: Paula Jornet. Suport disseny de so: Adrià Jornet. Vestuari: Gemma Pellejero. Construcció màscara: Gina Moliné. Ajudantia de direcció: Hannah Tomás. Producció executiva: Júlia Ribera i Natàlia Boronat. Fotografia i vídeo de l’espectacle: Marta Caravaca / Gusto audiovisual. Gestió econòmica: Maria Sangüesa (IACTA). Producció de La Virgueria i La Dramàtica. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya (ICEC). Agraïments: Ana Torguet Pena, Laura Dat-Sénac, Gian Aimi Duran i Nara Aimi Duran, La Virgueria Club, Teatre Lliure, Jaume Feixes. Direcció: Isis Martín i Aleix Fauró. Sala Atrium, Barcelona, 9 desembre 2025.
¿De quina manera es pot explicar una història fent veure que no s'explica? Doncs això és el que fa la jove dramaturga i actriu nord-americana Clare Barron, originària de Washington, amagant-se l'edat per si de cas, amb aquesta peça d'exercici teatral i de títol a tall d'advertència: «Dirty Crusty» que, fent-ne una traducció més o menys barroera, vindria a dir: “Brut i escabrós”. Però que no s'espanti ningú perquè l'espectacle «Dirty Crusty» ni és tan brut ni és tan escabrós, almenys a jutjar per la versió que ha adaptat la companyia La Virgueria, investigant com acostuma a fer sempre en l'ànima de l'obra i els tres personatges que la protagonitzen, amb una mirada més aviat antònima, valgui la ironia, no bruta i escabrosa sinó neta i llisa. Neta i llisa perquè ha deixat que el text, que hi és, sembla que no hi sigui i La Virgueria fa que cadascun dels tres personatges només el xiuxiuegin, l'insinuïn, el puntegin per deixar que sigui el gest, el ball, la coreografia iniciàtica i també el desig, la fantasia i el desencís allò que marquin una trama en una posada en escena on hi ha només una màscara i tres panells de barres de Led que tecnològicament faciliten el canvi d'il·luminació, des del blanc i blau més celestials al vermell més infernal, en un balanceig del que també viu la Jeanine (expressiva i enigmàtica actriu Sandra Pujol), la principal protagonista de l'obra, que té al seu voltant —i mai més ben dit— el Viktor (l'actor Pau Escobar), el xicot que ha agafat el relleu de la relació esporàdica de parella, i la Synda (l'actriu Patrícia Bargalló), una professora de ballet que té un grup de criatures a la seva escola i que prepara un pròxim espectacle... [+ crítica]
