ÈTICA I ESTÈTICA DE FOTOGRAMA

«Honestedat». Dramatúrgia de Francesc Cuéllar. Intèrprets: Míriam Iscla i Dafnis Balduz. Escenografia: Lola Belles. Disseny d’il·luminació: Sylvia Kuchinow. Disseny de so: Guillem Rodríguez. Vestuari: Nídia Tusal. Direcció de producció: Carles Manrique (Velvet Events). Direcció artística de producció: Jordi Casanovas. Ajudantia de producció: Laura Alonso. Direcció tècnica: Àngel Puertas. Fotografies: Felipe Mena. Distribució: Magnética Management. Equip Teatre Akadèmia: Gerència i Cap de producció: Meri Notario. Direcció artística i projectes especials i filantropia: Guido Torlonia. Direcció artística, programació i cap de premsa: Fernando Solla. Direcció artística i internacional: Enrico Ianniello. Cap de màrqueting i comunicació: Ana Flores. Comunicació i públics: Vinyet Vila. Cap tècnic: Lluís Serra. Tècnic auxiliar: Víctor Castro. Cap de sala i taquilla: Xavi Gómez. Producció de l'espectacle: Hause&Richman i Teatre Akadèmia. Amb el suport de FAC (Fundación Arupación Colectiva) i la col·laboració del Teatre Plaza de Castelldefels. Companyia resident del Teatre Akadèmia. Ajudantia de direcció de l'espectacle: Gaia Bautista. Direcció de l'espectacle: Francesc Cuéllar. Teatre Akadèmia, Barcelona, 16 desembre 2025.

Poseu dos intèrprets com l'actriu Míriam Iscla i l'actor Dafnis Balduz a l'escenari i ja ho teniu gairebé tot guanyat. Esclar que aleshores cal que ells dos es trobin amb una trama —si és que se'n pot dir trama en aquest cas— i un discurs —un no gosa dir-ne simplement text— que reforci la superba presència dels dos protagonistes. I aquesta cinta de córrer els l'ha servida en safata l'actor, director i dramaturg Francesc Cuéllar (Barcelona, 1993), polifacètic creador que fa la impressió que ha volgut portar els aires del cinema al teatre. Tot respira cinema: el blanc i negre omnipresent (la taula blanca, les potes negres, les cadires blanques, els papers negres, el dossier negre, el mòbil negre, la gerra d'aigua negra, la bossa de mà negra, el cercle de Led gegant imponent al sostre, la lluna en cercle del tapís de terra, el vestuari negre dels dos intèrprets fins al més mínim detall ni que sigui de bijuteria... «Honestedat» és una obra de rerefons filosòfic que sembla elaborada amb moltes mans, des de l'excel·lent il·luminació de Sylvia Kuchinow al concepte escenogràfic de Lola Belles, des del so de Guillem Rodríguez a la potència de les paraules de l'autor, des de la referència gairebé personal del mateix Francesc Cuéllar, a partir del film «Jusqu'ici, tou va» —i com els sonarà la versió teatral als que l'hagin vist si passegen per Filmin!—, del qual ell mateix n'ha estat autor i director, reconegut amb una Menció Especial de l'Atlàntida Film Festival, i amb un subtil homenatge a un altre film emblemàtic de finals del segle XX, «La haine (L'odi)», de Mathieu Kassovitz, on el blanc i negre, precisament, és també com una declaració de principis... [+ crítica]