LA MEMÒRIA ÉS FEBLE... I A VEGADES TRAÏDORA

«Göteborg», de Jordi Casanovas. Intèrprets: Maria Molins, Roger Coma, Berta Rabascall i Jan Mediavilla. Escenografia: Paula Bosch. Vestuari: Bernat Grau. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Disseny de so: Jordi Salvadó. Spot i video promocional: Lluís Arbós (Dolma Studio). Direcció de producció: Carles Manrique. Direcció tècnica: Àngel Puertas. Ajudantia de producció: Fran Torrella. Regidoria: Montse Alacuart. Perruqueria i maquillatge: Maru Errando. Cap tècnica del teatre:  Marta Pérez. Espot i vídeo promocional: Lluís Arbós (Dolma Studio). Màrqueting i comunicació:  La Tremenda. Màrqueting i comunicació del teatre: La Villarroel. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Disseny gràfic: Maria Picassó. Col·laboradors: Teatre municipal de Canet. Amb el suport de: ICEC-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Distribució: Magnetica Management. És una producció de Velvet Events, S.L. Ajudantia de direcció: Blanca Caminal. Direcció: Jordi Casanovas, Teatre La Villarroel, Barcelona, 23 desembre 2025.
 

Amb el dramaturg i director Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), la sorpresa sempre assalta els espectadors en el moment menys pensat. I el més probable és que els agafi desprevinguts. En aquesta obra, o potser hauria de dir “comèdia romàntica agredolça”, que ja fa que sigui la cinquantena del seu extens catàleg, això també passa. Ull viu, doncs, perquè l'esgarrapada és profunda. Però, que tothom estigui tranquil perquè ja he dit d'entrada que «Göteborg» és una comèdia agredolça i la dolçor o el The End final, com deia aquell, “de pel·lícula”, també hi està garantit. L'estratègia de la trama de l'obra «Göteborg», que agafa el títol del topònim de la segona ciutat sueca més important, és posar cara a cara dues èpoques dels dos protagonistes: la de la seva adolescència dels divuit anys, cap al 1993, i la de la seva maduresa del 2025, a la ratlla dels cinquanta, trenta-dos anys després, amb un llarg parèntesi d'oblit i de silenci entremig. L'actor Roger Coma és ell, el Sergi. I l'actriu Maria Molins és ella, la Paula. Dues bones espases interpretatives per obrir foc en una nit tranquil·la i de relax a la llar —el Sergi està llegint un bestseller que li ha recomanat la seva filla adolescent que és estudiant a Boston— quan la Paula es presenta d'incògnita a casa del Sergi, talment com si fos ahir o com si fos aquell llunyà 1993 de Göteborg... [+ crítica]

QUAN LA SANG ARRIBA AL RIU

«Germans de sang (Blood Brothers)». Llibret, música i lletres: Willy Russell. Adaptació al català: Albert Mas-Griera. Arranjaments musicals: Andreu Gallén. Escenografia: Alessio Meloni. Vestuari: Marc Udina. Il·luminació: David Bofarull (AAI). So: Jordi Ballbé. Caracterització: Natàlia Albert. Intèrprets: Mariona Castillo, Triquell, Xavi Navarro, Albert Salazar, Roc Bernadí, Lucía Torres, Tai Fati, Toni Viñals, Cisco Cruz, Aleix Colomer, Elena Escorcia, Joan Mas, Carla Pizan, Guillem Ripoll, Pol Roselló Weisz, Júlia Sanz, Ferran Soler, Meritxell València, Aran Vázquez. Covers: Lucía Torres, Joan Mas, Pol Roselló Weisz, Meritxell València, Carla Pizan, Xavi Navarro, Guillem Ripoll. Músics: Andreu Gallén, Toni Pagès / Eloi López, Vicent Pérez / Victor Colomer, Dai Mar López, Armando Erenas / Cristian Castellví, Blai Mañer. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Carmen Álvarez. Producció executiva audicions: Raquel Doñoro. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: Jordi Farràs. Producció musical: Roger Argemí i Uri Plana. Assistent d’il·luminació i programador: Jordi Thomàs. Assistent d’escenografia: Cesc Colomina. Ajudant de vestuari: Carlota Ricart. Assistent de direcció resident: Joan Mas. Capitana de ball: Júlia Sanz. Ajudantia de producció: Sara López. Assistent de Direcció en pràctiques – Eòlia: Júlia Cortina. Ajudant de Direcció musical en pràctiques – ESMUC: Andreu Perelló. Coach vocal Albert Salazar: Víctor Arbelo. Coach vers narradors: Pablo Macho. Pianistes casting: Joan Espuny i Blai Mañer. Repetidora càsting: Tatiana Monells. Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé. Tècnics del teatre: Aleix Arbonès i Víctor Bartolomé. Regidoria: Brian Ramos. Ajudant de regidoria: Elisenda Caballé. Sastreria: Cristina Sánchez i Nerea Melo. Perruqueria i maquillatge: Elsa Domene. Tècnics de maquinària: Samu Schlechter i Xavi Llombart. Construcció de l’escenografia: Taller d’escenografia Pascualin Estructures, Jorba-Miró Estudi-Taller d’escenografia i Big Image. Pintura d’escenografia: Eva Moreno i Jordi Agustí. Confecció de vestuari: Goretti Puente. Confecció de vestuari: Goretti Puente. Màrqueting i comunicació: Focus. Community mànager IG: Carla Pizan. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Reportatge de vídeo: Mar Orfila. Cartell: Steph Pyne. Col·laboradors: Rowenta, Colors-Up, Montibello, Bock Damm, Slide & Swing. Agraïments: Àngels Gonyalons, Mag Lari, Aules - Arts Escèniques, La Cubana, Cristina Vall-Llosada i Casa Seat. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, ICEC Institut Català de les Empreses Culturals, Generalitat de Catalunya, INAEM, Unió Europea (Fons Europeu Next Generation), Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia i Next Generation Catalunya. Producció de Focus. Adjunta direcció: Àgata Casanovas. Direcció coreogràfica: Ariadna Peya. Direcció musical: Andreu Gallén. Direcció: Daniel Anglès, Teatre Condal, Barcelona, 18 desembre 2025.

 
Ho deixo anar d'entrada: si «Mar i cel» ha estat el musical del 2025, ¿per què, amb permís de La Cubana, el nou musical «Germans de sang» no pot ser també el musical del 2026? El temps dictarà sentència, però hi ha espectacles que haurien de tenir l'ambició de mantenir-se almenys una temporada sencera en cartellera. Aquesta nova versió —i repeteixo amb èmfasi, “nova versió”, perquè conceptualment és absolutament original i explosiva— de «Germans de sang» és un dels musicals que té tots els ingredients perquè convoqui espectadors a manta sense fronteres d'edat: des d'àvies i avis, a pares i mares, oncles i tietes, preadolescents i adolescents, en família o en grup, el matí, a la tarda o el vespre. Han passat 31 anys des de l'impacte que va representar per al teatre musical català l'estrena de «Germans de sang», al mateix Teatre Condal, per cert, amb una pletòrica Àngels Gonyalons, dirigida per Ricard Reguant i amb una adaptació d'Albert Mas-Griera, la mateixa que ara s'ha recuperat, crec que amb un gest de respecte per la continuïtat de la tradició i la feina feta. Hi ha retocs mínims perquè no grinyolin amb els nous temps, algunes concessions lingüístiques que potser volen semblar d'argot però que es podrien revisar, i alguna picada d'ullet a l'auditori per destensar la força dramàtica que acumula aquest musical de l'anglès Willy Russell (Whiston, Regne Unit, 1947), que ha donat i dóna la volta al món des del 1983, fa més de quaranta anys, quan el va estrenar. I ho fa sense que hagi envellit malament, com passa en algunes altres obres sinó, ben al contrari, continuant dissortadament viu pel que fa a la desigualtat social i les oportunitats estroncades segons quin sigui el nucli familiar de cadascú... [+ crítica]

REMENADISSA DE MALUCS NOSTÀLGICS

«Jambo Bwana», de Manel Dueso. Intèrprets: Montse Germán, Antònia Jaume, Àurea Màrquez, Usu Tambadou. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Nídia Tusal. Il·luminació: David Bofarull. Música original: Bárbara Granados. Producció de la música original “Jambo Bwana”: Alejandra Villalobos (flauta), Sònia Antón (clarinet) i Carlos Santos (Saxo tenor). Veu en off: Xot Craus. Gravació: Estudi Aleix Burgués, Artona. Mescles: Tomi Pérez. Caracterització: Toni Santos. Adjunt disseny il·luminació: Oriol Mestre. Construcció d'escenografia: Taller Jorba-Miró. Confecció de vestuari: Consol Díaz. Assessorament musical: Miquel Malirach. Assessorament de moviment; Vero Cendoya. Equips tècnics i de gestió de la companyia: Coordinació tècnica: Quim Otero. Adjunt a la coordinació tècnica i tècnic de so: Cristian Pérez. Producció executiva: Bitò Produccions, Cassandra Projectes Artístics i TNC. Agraïments: Tere Isart, Lluís Miquel Bennàssar, Maria Nieva, Osman, Salif i Rita. Equips i de gestió del TNC. Adjunt a la direcció: Miquel Malirach. Direcció: Manuel Dueso. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 17 desembre 2025.
 
No acabo de destriar prou bé què és el que ha volgut fer amb aquesta obra l'autor Manel Dueso (Sabadell, 1953).  ¿Explicar la seva relació amb les terres africanes? ¿Fer una denúncia de la desigualtat? ¿Constatar el racisme del blanc sobre el negre i, ¿qui sap?, potser també del negre sobre el blanc? ¿Posar de manifest l'homofòbia animalista en relació al relat del gos? ¿Denunciar les agressions sexuals a les dones? ¿Aportar una picossada més a la Marató de TV3 amb una referència al càncer de mama? ¿Mostrar la dificultat de l'escriptra creativa? ¿Fer evident la solidaritat entre tres amigues d'una generació similar i l seva nostàlgia de la joventut perduda? ¿O revestir de llumets de colors la Sala Petita del TNC perquè, com diuen els anuncis publicitaris, és Nadal i bones festes? El meu dubte existencial topa amb la constatació de posar la mel a la boca amb el reclam de tres actrius consolidades blanques i un actor negre per descobrir i el reclam d'un títol com «Jambo Bwana» que, a més de ser una cançó per remenar els malucs de totes les edats, porta de seguida la imaginació a una història que potser tocarà el tema de la immigració desesperada i el drama de les pasteres que condueixen tantes vegades a la mort.,, [+ crítica]

ÈTICA I ESTÈTICA DE FOTOGRAMA

«Honestedat». Dramatúrgia de Francesc Cuéllar. Intèrprets: Míriam Iscla i Dafnis Balduz. Escenografia: Lola Belles. Disseny d’il·luminació: Sylvia Kuchinow. Disseny de so: Guillem Rodríguez. Vestuari: Nídia Tusal. Direcció de producció: Carles Manrique (Velvet Events). Direcció artística de producció: Jordi Casanovas. Ajudantia de producció: Laura Alonso. Direcció tècnica: Àngel Puertas. Fotografies: Felipe Mena. Distribució: Magnética Management. Equip Teatre Akadèmia: Gerència i Cap de producció: Meri Notario. Direcció artística i projectes especials i filantropia: Guido Torlonia. Direcció artística, programació i cap de premsa: Fernando Solla. Direcció artística i internacional: Enrico Ianniello. Cap de màrqueting i comunicació: Ana Flores. Comunicació i públics: Vinyet Vila. Cap tècnic: Lluís Serra. Tècnic auxiliar: Víctor Castro. Cap de sala i taquilla: Xavi Gómez. Producció de l'espectacle: Hause&Richman i Teatre Akadèmia. Amb el suport de FAC (Fundación Arupación Colectiva) i la col·laboració del Teatre Plaza de Castelldefels. Companyia resident del Teatre Akadèmia. Ajudantia de direcció de l'espectacle: Gaia Bautista. Direcció de l'espectacle: Francesc Cuéllar. Teatre Akadèmia, Barcelona, 16 desembre 2025.

Poseu dos intèrprets com l'actriu Míriam Iscla i l'actor Dafnis Balduz a l'escenari i ja ho teniu gairebé tot guanyat. Esclar que aleshores cal que ells dos es trobin amb una trama —si és que se'n pot dir trama en aquest cas— i un discurs —un no gosa dir-ne simplement text— que reforci la superba presència dels dos protagonistes. I aquesta cinta de córrer els l'ha servida en safata l'actor, director i dramaturg Francesc Cuéllar (Barcelona, 1993), polifacètic creador que fa la impressió que ha volgut portar els aires del cinema al teatre. Tot respira cinema: el blanc i negre omnipresent (la taula blanca, les potes negres, les cadires blanques, els papers negres, el dossier negre, el mòbil negre, la gerra d'aigua negra, la bossa de mà negra, el cercle de Led gegant imponent al sostre, la lluna en cercle del tapís de terra, el vestuari negre dels dos intèrprets fins al més mínim detall ni que sigui de bijuteria... «Honestedat» és una obra de rerefons filosòfic que sembla elaborada amb moltes mans, des de l'excel·lent il·luminació de Sylvia Kuchinow al concepte escenogràfic de Lola Belles, des del so de Guillem Rodríguez a la potència de les paraules de l'autor, des de la referència gairebé personal del mateix Francesc Cuéllar, a partir del film «Jusqu'ici, tou va» —i com els sonarà la versió teatral als que l'hagin vist si passegen per Filmin!—, del qual ell mateix n'ha estat autor i director, reconegut amb una Menció Especial de l'Atlàntida Film Festival, i amb un subtil homenatge a un altre film emblemàtic de finals del segle XX, «La haine (L'odi)», de Mathieu Kassovitz, on el blanc i negre, precisament, és també com una declaració de principis... [+ crítica]

QUI TORRA EL PA PRIMER EL TORRA MÉS BÉ

«La torradora». Dramaturgia de Roc Esquius i Sergi Belbel. Intèrprets: Antonio del Valle, Ramon Godino i Laura Pau. Escenografia: Paula Font. Disseny de so: Marçal Cruz. Disseny d’il·luminació: Daniel Gener. Disseny de vestuari: Gerard Navarro. Imatge promocional: Sergi Panizo. Premsa i comunicació: Rafaela Rivas. Producció executiva: Jofre Blesa i Ramon Godino. Una producció d'Apunta Teatre. Amb el suport de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals). Ajudants de direcció: Elna Roca. Direcció: Roc Esquius i Sergi Belbel. Sala Versus Glòries, 15 desembre 2025.

L'estrena de la comèdia «La torradora» de l'autor Roc Esquius (Súria, Bages, 1982) i Sergi Belbel (Terrassa, Vallès Occidental, 1963), també directors del muntatge igualment a quatre mans, coincideix amb l'aprovació d'una llei al Parlament de Catalunya que intenti regular la trampa del lloguer anomenat de temporada amb habitacions incloses per trampejar el topall de quota en zones tensionades i també amb un intent de regulació des de la Unió Europea per a casos similars. I dic que coincideix perquè el rerefons de l'obra, sense desvelar res a l'avançada, és el fenomen encobert de la trama que aplega tres dels inquilins d'un gran edifici: un veí que sembla baixat dels núvols i que està en procés de mudança (l'actor Antonio del Valle), una veïna tocada per la gràcia de la llengua catalana i llicenciada en Filologia catalana a l'atur (l'actriu Laura Pau) i un empleat de sucursal bancària amb la gallina inversora dels ous d'or sota el braç (l'actor Ramon Godino)... [+ crítica]

BALLANT A LA CORDA FLUIXA

«Dirty Crusty», de Clare Barron. Traducció d'Isis Martín. Interpretació: Patrícia Bargalló, Pau Escobar i Sandra Pujol. Coordinació d’intimitat: Lola Clavo. Moviment: Laia Duran. Disseny lumínic i espai escènic: Guillem Gelabert. Disseny de so i música original: Paula Jornet. Suport disseny de so: Adrià Jornet. Vestuari: Gemma Pellejero. Construcció màscara: Gina Moliné. Ajudantia de direcció: Hannah Tomás. Producció executiva: Júlia Ribera i Natàlia Boronat. Fotografia i vídeo de l’espectacle: Marta Caravaca / Gusto audiovisual. Gestió econòmica: Maria Sangüesa (IACTA). Producció de La Virgueria i La Dramàtica. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya (ICEC). Agraïments: Ana Torguet Pena, Laura Dat-Sénac, Gian Aimi Duran i Nara Aimi Duran, La Virgueria Club, Teatre Lliure, Jaume Feixes. Direcció: Isis Martín i Aleix Fauró. Sala Atrium, Barcelona, 9 desembre 2025.
 

¿De quina manera es pot explicar una història fent veure que no s'explica? Doncs això és el que fa la jove dramaturga i actriu nord-americana Clare Barron, originària de Washington, amagant-se l'edat per si de cas, amb aquesta peça d'exercici teatral i de títol a tall d'advertència: «Dirty Crusty» que, fent-ne una traducció més o menys barroera, vindria a dir: “Brut i escabrós”. Però que no s'espanti ningú perquè l'espectacle «Dirty Crusty» ni és tan brut ni és tan escabrós, almenys a jutjar per la versió que ha adaptat la companyia La Virgueria, investigant com acostuma a fer sempre en l'ànima de l'obra i els tres personatges que la protagonitzen, amb una mirada més aviat antònima, valgui la ironia, no bruta i escabrosa sinó neta i llisa. Neta i llisa perquè ha deixat que el text, que hi és, sembla que no hi sigui i La Virgueria fa que cadascun dels tres personatges només el xiuxiuegin, l'insinuïn, el puntegin per deixar que sigui el gest, el ball, la coreografia iniciàtica i també el desig, la fantasia i el desencís allò que marquin una trama en una posada en escena on hi ha només una màscara i tres panells de barres de Led que tecnològicament faciliten el canvi d'il·luminació, des del blanc i blau més celestials al vermell més infernal, en un balanceig del que també viu la Jeanine (expressiva i enigmàtica actriu Sandra Pujol), la principal protagonista de l'obra, que té al seu voltant —i mai més ben dit— el Viktor (l'actor Pau Escobar), el xicot que ha agafat el relleu de la relació esporàdica de parella, i la Synda (l'actriu Patrícia Bargalló), una professora de ballet que té un grup de criatures a la seva escola i que prepara un pròxim espectacle... [+ crítica]

AI QUE VE LA IA!

«Ai! La misèria ens farà feliços», de Gabriel Calderón. Traducció de Joan Sellent. Intèrprets: Pere Arquillué, Daniela Brown, Joan Carreras i Laura Conejero. Escenografia i il·luminació: Laura Clos “Closca”. Vestuari: Adriana Parra. So: Ramon Ciércoles. Ajudanta d'escenografia: Sergi Cerdan. Cap tècnic: Pere Capell - AP7 Projectes tècnics. Regidora: Roser Puigdevall. Maquinista: Koko (Lluís Nadal). Tècnic de llums: Àngel Puertas. Tècnic de so: Marcel Ferrer. Producció executiva: Macarena García. Alumna en pràctiques: Julieta Dentone Silva (ESAD - ITB, direcció). Construcció escenografia: Taller d'escenografia Castells. Confecció vestuari: Núria Monfort. Comunicació i distribució: Bitò. Equips del Teatre Lliure. Coproducció: Teatre Lliure i Temporada Alta. Ajudanta de direcció: Martina Cabanas. Direcció: Gabriel Calderón. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 4 desembre 2025.
 

Poques vegades hi ha l'oportunitat de veure un quartet d'intèrprets com aquest en absolut estat de gràcia després que s'hagin posat en la pell dels personatges creats pel reconegut dramaturg, escriptor i director uruguaià, artífex de portar el català per primera vegada al Festival d'Avinyó amb «Història d'un senglar». Parlar de Gabriel Calderón (Montevideo, 1982) —que sembla que no té res a veure amb Calderón de la Barca malgrat la referència que plana per sota de la trama— és ja parlar d'un autor adoptat del teatre català, un autor uruguaià sensible amb el respecte a la llengua del país d'acollida perquè no ha dubtat gens que la seva obra «Ai! La misèria ens farà feliços», original en castellà, s'estrenés en versió catalana, una versió més que repolida, per reblar el clau, pel traductor teatral Joan Sellent. L'obra de Gabriel Calderón, fa uns anys, s'hauria titllat segurament de futurista, distòpica, del ram de la ciència-ficció i alguns atributs més per l'estil. Ara, però, tots aquests qualificatius han quedat superats perquè la Intel·ligència Artificial, àlies IA, ja és aquí per fer el bé o per fer el mal, per millorar encara una mica més el progrés que ens assetja i, segurament també, per ser usada i explotada per a les pitjors malifetes que encara no ens podem ni imaginar... [+ crítica]

PIZZA MANGIONE AMB REGUST SICILIÀ

«Manifest Mangione». Creació de Carol López. Intèrprets: Judith Forner Gallardo, Asier Gilabert Ibáñez, Arnau Guillén Carulla, Fidel Pallerols Rossell, Élida Pérez Lucena, Alba Roldán Gil, Andrea Sánchez Sos, Carlos Ulloa Marín. Escenografia i vestuari: Jose Novoa, en col·laboració amb Lucía Romero Tovias. Il·luminació: Marc Lleixà (A.A.I.). So: Lucas Ariel Vallejo. Lletra de «Descontento»: Judith Forner Gallardo. Construcció d'escenografia: Guille Góngora i Pablo Paz. Equips del Teatre Lliure. Coproducció: Teatre Lliure i Institut del Teatre (IT). Ajudanta de direcció: Tona Siñol Fernandez. Direcció: Carol López. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 3 desembre 2025.
 

Si alguna iniciativa és digna de ser celebrada i benvinguda és la que fa deu anys, el 2016, va néixer a l'Institut del Teatre, dirigida des d'aleshores pel dramaturg Ramon Simó, que ara passa el relleu per jubilació pedagògica, no pas teatral. Es tracta del programa «Reverberacions» que dóna veu i sortida professional a graduats de l'Institut del Teatre i que, des del 2024, ha estat enfortit amb la coproducció del Teatre Lliure i conegut des d'aleshores com a «Reverberacions IT Teatre Lliure». La proposta d'aquesta temporada és l'espectacle «Manifest Mangione», creat i dirigit per Carol López i que parteix d'un fet de plena actualitat: l'assassinat que justament fa ara un any, el 4 de desembre del 2024, va patir Brian Thompson, el conseller delegat de l'asseguradora mèdica privada United Health Care, a mans, presumptament, del jove aleshores de 26 anys, Luigi Mangione. Un assassinat a boca de canó i per l'esquena quan el conseller delegat sortia de l'Hotel Hilton de Manhattan. Un assassinat també que, a un any vista, ha agafat el caràcter popular i heroic de “justícia social” com a resposta activista que el jove Mangione —de classe benestat i amb estudis superiors— porta a terme contra el sistema de salut dels EUA que considera nefast per a la població i que encra està més tocat de mort des de la presidència dement de Donald Trump. La dramaturga Carol López (Barcelona, 1969) i la troupe de vuit intèrprets graduats de l'Institut del Teatre parteixen d'aquest fet ocorregut a Nova York fa un any i en fase pendent de judici per recursos de formalitat i de contrast de proves per plantejar una reflexió o una denúncia sobre la violència que assetja la societat del segle XXI... [+ crítica]