«Paradise», de Kae Tempest. Dramatúrgia: Moreno Bernardi. Traducció: Sadurní Vergés. Composició musical: Moreno Bernardi. Música original: Moreno Bernardi feat. David Flores. Cançons: Moreno Ensemble project. Extractes musicals: T. Albinoni i G. Mahler. Intèrprets: Zúbel Arana, Maria Estela, Núria Dalmau, Uri Guillem, Sara Palomo, Roger Sahuquillo, Aina Serena i Albert Muntané. Violí: David Flores. Multimèdia: Martín Elena. Disseny d’il·luminació: Lluís Serra. Disseny de so: Rocco.fx. Disseny de vestuari: Josep Abril. Caracterització: Alexis Ferrer. Joies: Valentina Falchi. Ajudant de direcció: Rubén Homar. Ajudant de direcció de laboratori: Núria Dalmau. Contingut fotogràfic multimèdia: Luca Catalano. Fotografies d'escena: Felipe Mena. Fotografies promocionals: Edo García. Direcció de producció: Meri Notario i Gemma Sala. Ajudant de producció: Nil Mas. Assistent de vestuari: Alessia Zoppis. Assistent de vestuari en pràctiques: Allegra Abril. Projecte: Lo Spazio + Moreno Ensemble project. Equip Teatre Akadèmia: Direcció artística: Guido Torlonia. Gerència i Cap de producció: Meri Notario. Cap de comunicació i màrqueting: Míriam Font. Cap de premsa i assistència a la direcció artística: Fernando Solla. Comunicació: Vinyet Vila. Cap tècnic: Lluís Serra. Tècnic auxiliar: Víctor Castro. Cap de sala: Núria Farrús. Gestió de públics: Rubén Salinas. Community Manager: Eladi Bonastre. Una coproducció del Teatre Akadèmia i Lo Spazio. Direcció de l'espectacle: Moreno Bernardi. Teatre Akadèmia, Barcelona, 19 juny 2024.
Aquest «Paradise» del polifacètic Kae Tempest, que ha arranjat dramatúrgicament i ha dirigit Moreno Bernardi, podria ser una peça convidada d'un dels festivals musicals contemporanis que juguen amb la veu i el so i que omplen els espais de Barcelona abans de l'estiu. L'espectacle «Paradise» és un luxe teatral poc habitual als escenaris catalans, segurament perquè el tabú de la taquilla passa per davant de l'essència escènica. Que l'estrena de «Paradise» hagi coincidit, en el dia i l'hora, amb l'aberració del presumpte espectacle de fum, decibels i quitrà de la Fórmula 1 en ple Passeig de Gràcia, és com una mena de declaració subtil de principis. Contra el brogit banal, la calidesa de la paraula coral. No n'hi ha prou a parlar, en el cas de «Paradise», d'escena híbrida perquè el registre va molt més enllà, des de l'aparent senzillesa escenogràfica de quatre pedres i mitja dotzena de grans branques esqueixades —forques que serveixen d'arma quan convé—, en el més pur registre del llegendari Peter Brook, fins a la fusió de la veu com un instrument musical imprescindible i l'amorosiment suau d'acompanyament del violí (que interpreta David Flores), a més de la polifonia teatral i la força d'un cor orgànic. Tot i que el gruix de la composició musical és original del mateix Moreno Bernardi i del violinista David Flores, hi ha també inclosa en el seu interior l'adaptació de l'emblemàtic «Adagio» d'Albinoni... [+ crítica]
