«Retrat de l'artista mort (Espanya '39 - Argentina '78)», de Davide Carnevali. Intèrpret: Sergi Torrecilla. Amb la participació de Daniel Vidal. Traducció: Anna Crespo Palomar. Espai escènic i vestuari: Charlotte Pistorius. Il·luminació: Luigi Biondi i Omar Scala. Música original: Gianluca Misiti. Construcció d'escenografia: Taller d'escenografia del Piccolo Teatro di Milano. I els equips del Teatre Lliure. Agraïments: Teatre Nacional de Catalunya (cartell de Sergi Bernal), Albert Fontelles-Ramonet, Joaquim Ramis Juan i Aleix Escursell. Coproducció: Teatre Lliure, Piccolo Teatro di Milano - Teatro d'Europa, Comédie de Caen - CDn de Normandia, Comédie - CDN de Reims, Théâtre de Lieja i Le Quai CDN Angers Pays de la Loire. Ajudanta de direcció: Núria Ramis Masachs. Direcció: Davide Carnevali. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 31 maig a 9 juny 2024.
El dramaturg, traductor i director Davide Carnevali (Milà, Itàlia, 1981) fa una mena de treball en curs, un work in progress permanent, amb el seu monòleg «Retrat de l'artista mort», a manera que va adaptant-lo a cada país on el representa i a manera que va gratant en la seva història sobre la memòria i el feixisme en genèric, sempre en relació i comparació a la dictadura de Videla i la repressió genocida argentina del 1978. A Alemanya, on el muntatge es va estrenar l'any 2018, el va confrontar amb el genocidi nazi; a França, amb el mariscal col·laboracionista Pétain i el règim de Vichy; a Itàlia, amb el feixisme de Mussolini; i en aquesta versió catalana estrenada aquí, amb el feixisme de la Dictadura franquista, un cop acabada la guerra civil espanyola. Per situar cadascuna d'aquestes adaptacions, el dramaturg Davide Carnevali subtitula la seva obra amb l'aparença del resultat d'una competició esportiva internacional: Alemanya '41 - Argentina '78; França '41 - Argentina '78; Itàlia '41 - Argentina '78; i, aquí, Espanya '39 - Argentina '78. No són gols, són anys que han quedat en la memòria... [+ crítica]