«Barba-rossa», a partir de la novel·la de Joan Pons. Adaptació i dramatúrgia: Clara del Ruste i Sergi Marí. Intèrprets: Queralt Albinyana / Enka Alonso, Rodo Gener / Josep Mercadal, Agnès Romeu i Ramon Bonvehí. Mirada externa: Queralt Albinyana, Rodo Gener, Josep Mercadal, Xavi Núñez, Agnès Romeu, Àlvar Triay. Espai sonor i composició musical: Pere P. Ripoll. Escenografia: Marga de La Llana. Vestuari: Mireia Costa. Dibuixos: Tònia Coll Florit. Vídeo: Carme Gomila Seguí. Coreografia: Agnès Romeu. Direcció musical: Queralt Albinyana. Il·luminació: Eugeni Marí. Creador de titella: Toni Riera. Estudiant en pràctiques: Pau Sintes. Coproducció Teatre Principal de Palma i Fundació Teatre Principal de Maó. Direcció: Sergi Marí. Cia. La Trup. Centre de les Arts Lliures - Fundació Joan Brossa, Barcelona, 11 maig 2024.
A Maó, a l'illa de Menorca, el segle XVI, van saber molt bé quin pa s'hi donava amb les incursions del pirata turc Barba-rossa, que ja havia assolat mig Mediterrani de costa a costa amb assassinats i saquejos sense compassió. L'escriptor menorquí Joan Pons (Ferreries, Menorca, 1960) va publicar la novel·la «Barba-rossa» l'any 2006, recuperada el 2021 a Moll Nova Editorial. L'adaptació teatral d'aquesta novel·la recrea els fets viscuts a Maó el 1535, quan el temut pirata Barba-rossa, malnom de Khair ed-Din Paixà, fill de pare turc i mare grega i germà petit d'un altre pirata que ja portava el malnom heretat per ell, va destruir completament la ciutat menorquina, en revenja de la derrota que havia patit anteriorment quan pretenia conquerir Còrsega, Sardenya i Sicília. Barba-rossa va ser atacat a Tunis per la flota del rei, conegut doblement amb els noms de Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic, engreixada amb hosts de sicaris àrabs i, diuen, uns quatre mil presoners cristians fugits de les garjoles turques. Les Illes, sobretot Menorca, van ser la torna d'aquella derrota contra el corsari. La ciutat de Maó va ser una víctima que ara, en llenguatge bèl·lic, s'anomenaria col·lateral, una ciutat indefensa entre dos focs, sense gaires diferències de les malvestats provocades pels uns i pels altres. La companyia La Trup fa un viatge al passat com si expliqués un conte d'aquells que fan por —sense llar de foc en temps de pantalles—, amb una posada en escena pràcticament despullada, només amb una figura de fusta de notables dimensions, que és com una mena d'esquelet de cavall de Troia, i alguns elements quotidians de vestuari, a més de la reproducció en forma de titella d'un corb negre en clau de ventríloc, que forma part de la ficció històrica al costat del personatge de Roger Genestar, un criador d'ocells visionari, enamorat d'una de les esclaves de Barba-rossa, que viatja per tot el Mediterrani fins a aconseguir-la i en conseqüència coneix també personalment el pirata sanguinari... [+ crítica]
