«Burro». Basat en textos clàssics sobre ases. Dramatúrgia: Álvaro Tato. Intèrpret: Carlos Hipólito. Músics i intèrprets secundaris: Fran García, Manuel Lavandera i Iballa Rodríguez. Música original: Yayo Cáceres. Escenografia: Ay Teatro i Tatiana de Sarabia. Vestuari: Tatiana de Sarabia. Il·luminació: Miguel A. Camacho. Direcció de producció: Emilia Yagüe. Producció executiva: Marina Camacho. Secretaria de producció: Carmen Quirós. Direcció tècnica: Amalia Portes. Gerència: Susana Cuñado. Sastreria: Maribel Rodríguez RH i Alejandro Jaén. Tècnica de llums: Tatiana Reverto. Tècnica de so: Manuela Paparo. Caps tècnics del teatre: Sergi Lobaco i Raúl Martínez. Màrqueting i comunicació del teatre: Teatre Romea. Premsa de la companyia: Daniel Mejías. Ajudant de premsa de la companyia: Jorge Ochagavía. Disseny gràfic i fotografia: David Ruiz. Aplicacions gràfiques: Santi&Ko. Amb el suport de la Comunidad de Madrid i INAEM (Govern d'Espanya, Ministeri de Cultura). Distribució a Catalunya: Sergi Calleja. Distribució a Espanya: Emilia Yagüe Producciones. Coproducció: Cia. Ay Teatro i Teatre Romea. Direcció: Yayo Cáceres. Teatre Romea, Barcelona, 8 maig 2024.
És ben cert que ningú no està exempt de tenir una equivocació a la vida, o més d'una. Per això, abans de tractar algú de burro, caldria pensar sobre si un mateix no ha topat alguna vegada en la mateixa pedra. Tots els textos clàssics en els quals es basa aquest espectacle —tots amb el burro, l'ase, el ruc o un èquid del gènere—, tenen com a rerefons de reflexió alertar els humans del mirall que sovint els ofereix el comportament de les bèsties. Però quan es parla del burro, del ruc, de l'ase, del cavall, del poni o de l'euga, hi ha una sensació de familiaritat que supera la que l'èsser humà pugui tenir amb altres animals. I això passa perquè qualsevol gènere dels èquids ha estat al costat de l'ésser humà des dels inicis de la civilització i li ha fet d'ase dels cops, de ruquet de càrrega, de llaurador, d'utensili de passejant, de distracció infantil, de cos de guàrdia, de suport de les forces de repressió, de transport de guerra, de còmplice i a vegades víctima de la tortura animal a les places de toros sota el picador, i fins i tot de llegenda escenogràfica si un recorda, per exemple, el mític i gegantí cavall de fusta, l'anomenat Cavall de Troia. El veterà actor Carlos Hipólito s'ha posat sense complexos en la pell d'un burro —sí, fa de mal dir, però el títol no perdona— i ha cavalcat fins a Catalunya després de més de dotze anys sense actuar-hi, quan formava part de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, al Teatre Victòria, o amb l'obra «Todos eran mis hijos», d'Arthur Miller, al Teatre Poliorama, el 2011. Abans, però, sempre havia tingut relació amb el sector teatral català formant part de l'obra «Arte», de Yasmina Reza, que va interpretar juntament amb Josep Maria Flotats i Josep Maria Pou, o amb el repartiment d'obres en versió espanyola tan celebrades com «El método Grönholm» o «El crèdito» de Jordi Galceran... [+ crítica]
