LA FRUSTRACIÓ DE LA TUBA

«Amnèsia», de Nelson Valente. Traducció: Joan Negrié. Intèrprets: Mercè Aránega, Màrcia Cisteró, Míriam Iscla, Joan Negrié, Victòria Pagès i Biel Rossell. Escenografia i vestuari: Albert Pascual. Il·luminació: Ganecha Gil. Disseny de so: David Solans. Caracterització: Àngels Salinas. Equips tècnics i de gestió de la companyia: Cap tècnic: Àngel Puertas. Producció executiva: Roser Soler. Producció i gerència Sala Trono: Manel Torres. Premsa i comunicació: Anna Fernández. Audiovisuals i disseny gràfic: Albert Rué. Fotografia: David Ruano. Producció en gira: Miquel Salom. Regidor en gira: Marc Pinyol. Ajudanta de producció: Mariona Roigé. Distribució: Elena Blanco (Bitò). Coproducció: Sala Trono i Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Amb el suport en gira de Tarragona Cultura. Agraïments: ICEC. Equips i tècnics i de gestió del TNC. Ajudant de direcció: Pau Ferran. Direcció: Nelson Valente. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 9 maig 2024.

La tuba és un instrument musical de notables dimensions. Per això la fantasia dels espectadors es dispara quan s'imaginen el personatge de la Griselda —no li digueu Gris!—, la germana gran d'aquesta nova família creada pel dramaturg argentí Nelson Valente, carregant, a la seva edat, la tuba a coll. És aquesta —una frustració de joventut de la Griselda— una de les picades d'ullet que Nelson Valente (Buenos Aires, 1971) aporta a la trama de l'obra «Amnèsia», una història que té com a base de fons el drama familiar, dissortadament tan habitual, de la demència senil o l'Alzheimer, i que el dramaturg i la companyia converteixen en una aparent comèdia agredolça. Nelson Valente és un mestre a reflectir el realisme quotidià de moltes nissagues familiars. És capaç de començar amb un somriure que s'encomana a l'auditori, en un ambient ple de presumpta felicitat, i acabar fent caure cairats de punta i amb els personatges a cops. No direm del tot el que hi passa, en aquesta masia o casa amb jardí d'algun lloc inconcret de la Catalunya interior —versió adaptada de l'actor tronaire Joan Negrié— per no desvelar més del compte la sorpresa que han d'anar descobrint els espectadors. Sí, però, que cal advertir que «Amnèsia» fuig de voler ser terapèutica sobre la patologia de molta gent gran i que més aviat pretén ser terapèutica sobre l'impacte d'aquesta mateixa patologia en tots els familiars que envolten la persona que la pateix... [+ crítica]