«Burundanga», de Jordi Galceran. Cristina Brondo, Mónica Macfer, Rubén Yuste, Frank Capdet i Pep Martínez. Escenografia. Albert Ventura. So: Roger Quera Il·luminació: Néstor González. Direcció: Borja Rabanal / Albert Doz. Eixample Teatre, Barcelona, 4 març 2023.
El dramaturg Àngel Guimerà va haver d'estrenar «Terra Baixa», el 1896, a Madrid, al Teatro Español, dos anys abans que arribés al Teatre Romea de Barcelona, passant primer per Tortosa i Gràcia. Coses de la vida. Més de cent setze anys després, a Jordi Galceran li va passar una situació similar: va estrenar l'obra «Burundanga» a Madrid, al Teatre Maravillas, i la seva entrada a Barcelona es va produir via Sala Flyhard i Festival Temporada Alta. Finalment va aterrar a La Villarroel l'abril del 2012, fa més de vint anys, on els espectadors van fer el ple. Hi van treballar Roser Blanch, Carles Canut, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergi Matamala, sota la direcció de Jordi Casanovas. El Teatre de l'Eixample, no gaire lluny de La Villarroel, ha repescat ara aquesta obra de l'autor d'«El mètode Grönholm», «El crèdit» o la recent «FitzRoy». I així, l'obra «Burundanga» té una nova oportunitat per a una nova generació d'espectadors i per a aquells que la vulguin recordar amb un repartiment, esclar, totalment nou. A Jordi Galceran l'avala l'espaterrant èxit internacional d'«El mètode Grönholm», comèdia nascuda d'un T6 del TNC i que només alguns van (vam) veure de seguida que faria un llarg recorregut fora dels corrents institucionals. «Burundanga» és una comèdia de rerefons romàntic amb “The End” feliç, com a les pel·lícules rosa, amb petó inclòs... [+ crítica]