AIXECA'T I CAMINA... SI LA FILLA DE DÉU VOL!

«Les maleïdes», de Sergio Baos. Intèrprets: Lorena Faus, Alícia Garau, Àlvar Triay i Teresa Urroz. Escenografia: Xesca Salvà. Il·luminació: Guillem Gelabert. Vestuari: Marga López. Espai sonor: Joan M. Albinyana. Música original, composició, teclats i direcció musical: Sara Mingolla. Construcció escenografia: Pascualin Estructures. Fotografia: Luis Ortas. Regidoria: Santi Celaya. Músics col·laboradors a l’enregistrament: Faust Morell (guitarres), Gabriel Saito (trompeta i fiscorn), Benjamí Salom Miró (violí i viola) i Joan M. Albinyana (baixos). Una producció del Teatre Principal de Palma i la Sala Beckett. Premi Pere Capellà de Teatre / 51 Premis Octubre'22. Ajudantia de direcció: Joan M. Albinyana. Direcció: Marga López. Sala Dalt. Sala Beckett. Barcelona, 22 març 2023.

La fe mou muntanyes, ja ho diuen. Com la fe que encamina la vida d'una de les tres dones protagonistes de «Les maleïdes», una tragicomèdia que evoluciona progressivament cap a comèdia esbojarrada, autoria de l'actor, director i dramaturg illenc Sergio Baos (Palma, Illes, 1976) que els Premis Octubre van guardonar en la seva versió textual. He dit “comèdia esbojarrada” per començar advertint sense embuts els espectadors. També caldria dir que el muntatge —amb música original de Sara Mingolla, bravo!— beu de les fonts del cinema d'acció. Però jo aniria encara més enllà —o més ençà, depèn— perquè s'hi veu una estructura i un guió de fons que sembla que estiguin fets a mida per convertir-se en una novel·la gràfica o en un còmic en vinyetes del gènere negre. L'autor Sergio Baos fa una carambola entre la tradició religiosa que arrosega bona part de la societat més pròxima actual per raons òbvies de coneixement de la cultura ancestral i de la ideologia imposada posteriorment i el gènere negre en clau de road movie. I no es conforma a centrar-ho en les tres protagonistes de la pel·lícula —diguem-ho així— sinó que amplia el ventall de personatges en una arriscada aposta per moure's en l'acció temporal, ara endavant i ara endarrere, fer canvis de veu, aplicar el moviment gestual i estimular la imaginació dels espectadors amb el poder de la suggestió de la paraula i de la narrativa convertida en conte de gènere negre i fosc, però escenogràficament tintat de rosa i neons de carretera, quan convé... [+ informació]