«L'alegria que passa». Una idea d'Anna Rosa Cisquella a partir de
l'obra de Santiago Rusiñol. Text de Marc Rosich. Lletres de Marc Rosich i
Andreu Gallén. Música d'Andreu Gallén. Dramatúrgia d'Anna Rosa
Cisquella, Andreu Gallén, Ariadna Peya i Marc Rosich. Intèrprets:
Mariona Castillo, Jordi Coll, Júlia Genís. Eloi Gómez, Àngels Gonyalons,
Pol Guimerà, Basem Nahnouh, Pau Oliver i David Pérez-Bayona. Pianos:
Mariona Castillo, Júlia Genís, Eloi Gómez, Basem Nahnouh, Pau Oliver i
David Pérez-Bayona. Guitarres: Jordi Coll i David Pérez-Bayona. Disseny
d'escenografia i vestuari: Albert Pascual. Disseny d'il·luminació: David
Bofarull (AAI). Disseny de so: Jordi Ballbé (Focus). Disseny de
caracterització: Clàudia de Anta. Disseny gràfic: Marc Sardà Martí.
Producció artística: Anna Rosa Cisquella. Cap de procucció i
administració: Natàlia Obiols. Cap de comunicació i adjunta de
producció: Anna Candelas. Auxiliar de producció: José Luis Segador.
Direcció tècnica: Titín Custey. Operador de llums: Orol Mestre / Sergio
Santafé. Tècnica de llums: Xènia Lledó. Operador de so: Marcel Ferrer.
Tècnic de so: Bernat Villà. Regidora i sastressa: Olga Fibla / Teresa
Navarro. Maquinista: Bernat Salvà. Confecció vestuari: Gustavo Adolfo
Tarí. Construcció escenografia: Pascualín i Pro-escena. Acabats
escenografia i attrezzo: Carles Piera. Premsa: Aloma Vilamala i Mireia
Mora (La Tremenda). Màrqueting Teatre Poliorama: Ivan Danot. Màrqueting
on-line, web i ticketing Teatre Poliorama: Sem Pons (BARC Comunicació).
Fotografia: David Ruano. Audiovisuals: Mar Orfila i Anna Molins.
Animació gràfica: Joan Thelorius. Making of: Mariona Escoda i Pau Miró.
Guia didàctica: Xavier Blanch. Estudiant en pràctiques d'escenografia
(Institut del Teatre): Mariona Ubia. Agraïments: Eòlia, Carlos Renedo,
Albert Miret, Oido, Eloi López, Georgia Stewart, Júlia Sanz Fernández,
Marc Angelet i Ferran Comangla. Ajudant de direcció: David Pintó.
Direcció coreogràfica: Ariadna Peya. Direcció musical: Enric Gallén.
Direcció d'escena: Marc Rosich. Un espectacle de Dagoll Dagom. Teatre
Poliorama, Barcelona, 6 març 2023.
La companyia Dagoll Dagom
tanca mig segle amb un gran espectacle musical que fa honor al
Modernisme que va intentar establir Santiago Rusiñol. I ho fa amb
aquella “alegria”, la que “passa” i potser no tornarà, però que haurà
deixat una enorme empremta al llarg dels cinquanta anys d'història,
sempre amb el vaixell de «Mar i cel» a punt a les drassanes per
embarcar-se ni que sigui per última vegada horitzó enllà. «L'alegria que
passa» és un espectacle musical cent per cent que captiva des del
primer moment fins a la nota final. El ritme no té aturador. La banda
sonora marca tots els passos, els anar i venir i els girs de guió que el
text i la dramatúrgia col·lectiva han fet a partir de la peça breu de
Santiago Rusiñol. Si en molts musicals, el discurs hi té un gruix
considerable, aquí s'ha deixat la paraula al mínim imprescindible per
fer que siguin les peces musicals, tant les corals com les interpretades
en solitari, allò que mani la trama. I s'ha fet amb una diversitat
d'estils, des del més electrònic i raper al més melòdic o acústic. Es
podria dir que el musical «L'alegria que passa» és un gran ventall que
s'obre per explicar una història que conté dosis d'intriga, d'odi, de
gelosia, d'amor, de conformisme, de somni, de repressió, d'obrerisme, de
caciquisme, de llibertat i de feminisme. «L'alegria que passa» fa, a
més, una mena de picada d'ullet a la història del musical, a la més
pròxima també perquè, quan tot està a punt, que passin els clowns!... [+ crítica]