«17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme». Dramatúrgia de Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez. Intèrprets: Rocío Manzano, Sara Sansuan, Anna Tamayo, Laura Vila Kremer, amb la col·laboració especial d'Oriol Guinart. Veus en off: Sara Loscos, Lola Sans. Dobladors: Montse Barcón, Xavi Bundó, Òscar Dalmau, Alba Forès, Oriol Guinart, Jordi Graupera, Lídia Heredia, Mònica Roca. Falca: Montse Llussà. Escenografia i il·luminació: Alberto Merino i Gerard Orobitg. Construcció escenografia: Nacho Ullua. Vestuari banca: Norma Vilà. Vestuari publicista: Pitàgora Bcn. Assessoria moviment: Marta Filella. Màscares: Gerardo Tamayo. Audiovisuals: Ramón Frias (Lapso Films). Vestuari: Cinta Moreno. Himne: Modesto Lai, Gritney Spiars i Urbez Capablo. Direcció: Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos. Companyia Casa Real. Teatre Tantarantana, Barcelona, 30 abril 2016.

La primera setmana de juny d'aquest 2016 passaran dues coses: que la gent de l'Ebre tornarà a cridar per Barcelona allò de «Lo riu és vida» perquè ja en tenen les comportes plenes, per no dir una altra cosa, i que a Suïssa dedicaran el seu referèndum setmanal a votar si apliquen una renda mínima universal, per a tothom, rics o pobres, de 2.500 francs suïssos (uns 2.275 euros al canvi d'avui), amb la condició d'eliminar qualsevol ajut social públic i alterar l'ordre del benestar establert. No sé si "lo riu" acabarà sent vida o no, tenint en compte qui té la clau de l'aixeta, però sí que se sap que a Suïssa els suïssos de sempre votaran que no a la utòpica renda i tot continuarà igual, amb un atur moderat, però 5 milions de llocs de treball destruïts en els últims anys de la crisi. Però a Finlàndia, que tenen més fred, menys sol i són menys gent, posaran a la pràctica d'una manera experimental fomentada per la Unió Europa, durant dos anys, aquesta norma de tenir una renda garantida mínima i que cadascú s'espavili després amb l'esforç del treball... [+ crítica]