TXÉKHOV AMB REBOLCADA SELF-SERVICE

«Vània», Versió de Simon Stephens, a partir de «L'oncle Vània» d'Anton Txékhov. Traducció de Joan Sellent. Intèrpret: Joel Joan. Escenografia i vestuari: Albert Pascual. Disseny de so: Nacho López. Disseny de llums: David Bofarull. Direcció de producció: Núria Costas. Regidoria: Maddi Zamalloa. Cap tècnic del teatre: Sergi Lobaco. Màrqueting i comunicació: Teatre Romea. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, ICEC Institut Català de les Empreses Culturals, Generalitat de Catalunya, INAEM, Unió Europea (Fons Europeu Next Generation), Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia i Next Generation Catalunya. Producció: Arriska Teatre i Teatre Romea. Ajudantia de direcció: Sergi Manel Alonso. Direcció: Nelson Valente. Teatre Romea, Barcelona, 28 febrer 2026.

Joel Joan (Barcelona, 1970) diu que la primera vegada que es va enfrontar a la lectura de l'adaptació de Simon Stephens (Stockport, Regne Unit, 1971) de «L'oncle Vània» no en va entendre res. La transparència sempre s'agraeix perquè aquesta sensació és la mateixa que poden tenir d'entrada els espectadors des del primer moment de la posada en escena fins que, a mig camí, la cosa acaba agafant el rumb que porta els espectadors repetidors de «L'oncle Vània» a recordar algunes de les sentències i escenes més importants de l'obra, a l'espera de la declaració final de la neboda Sònia repassant factures de la datxa rural i pairal amb el seu entranyable oncle Vània. Simon Stephens va escriure i estrenar aquesta adaptació fa escassament tres anys. Per tant, la proposta és encara fresca tot i que ja ha tingut el ressò internacional anglosaxó. L'autor anglès surt de l'ambient típic d'Anton Txékhov i situa l'obra a Irlanda, suposo que per la força més rural que té l'indret. I la versió catalana que ha portat Joel Joan a fer els vuit papers de l'obra en un, que compta amb una versió extraordinària, neta i llisa de Joan Sellent, amb la mirada argentina escènicament de Nelson Valente, ha fet també el salt a la proximitat amb algunes referències catalanes. De la datxa, doncs, passem a la masia, per entendre'ns. No sé què en pensarien Àngel Guimerà o Josep Maria de Sagarra, per esmentar dos dels dramaturgs clàssics catalans que han trampejat en les seves obres el món rural català... [+ crítica]