«Abecedari», de La Moukhles & Sentís i Pau Matas Nogué. Creació: La Moukhles & Sentís. Dramatúrgia: Miriam Moukhles, Joan Sentís i Pau Matas Nogué. Intèrprets: Cris Martínez, Miriam Moukhles i Joan Sentís. Escenografia: Paula González Infante. Il·luminació: Gabriela Bianchi. Vestuari: Marcel Puigví. Espai Sonor: Magí Coma. Disseny de so: Iker Rañé. Composició musical: Guillem Codern, Cris Martínez i La Moukhles & Sentís. Construcció d’escenografia: Guille Góngora i Pablo Paz. Fotografia: Sílvia Poch. Audiovisuals i vídeo promocional: Octavi Brull (Asimètric Films). Assessorament: Roger Vilà. Comunicació: Oriol Sentís. Producció executiva: Marta Colell i Miriam Moukhles. Distribució: Escena Apart. Agraïments: Andreu Estela, Pablo Taladro, Hamida, Cèlia, Nur i Cai. Una producció de La Moukhles&Sentís i Temporada Alta. Amb el suport de la Sala Beckett, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Terrassa Arts escèniques i Residència Dar des Écrivains (Premi Joan Ollé de dramatúrgia, Marroc). Direcció: Miriam Moukhles, Joan Sentís i Pau Matas Nogué. Sala Dalt, Sala Beckett, Barcelona, 25 març 2026.
Et diuen que et faran un muntage teatral basat en l'obra filosòfica de Gilles Deleuze i et cures en salut pensant que serà una mena de tesi postdoctoral que costarà de rosegar. T'hi colen pel mig un mite de la boxa de l'època daurada del ring, Fred Galiana, campió d'Europa de mitjan segle XX, fill adoptiu de Mataró, al Maresme, on va anar a parar de jove amb la família, tot i que havia nascut a Quintanar de la Orden, prop de Toledo, i ho interpretes, de moment, com una llicència filosòfica. T'hi posen pel mig el griot marroquí Mohamed Mrabet, un contacontes de Tànger que va fer tertúlia, copa i puro amb l'escriptor Paul Bowles, que li va transcriure i publicar tretze reculls de contes que encara avui són llegits, i queda clar que la literatura oral no té fronteres. T'hi barregen el personatge Nicolas de Staël, pintor d'origen rus, frontissa entre l'art abstracte i l'art figuratiu, exiliat a Polònia arran de la revolució russa, i nòmada després per diversos països d'Europa i també el Marroc, autor del quadre potser inacabat «Le grand concert», que els mòduls escenogràfics de l'espectacle reprodueixen, i que l'uneix amb el filòsof Gilles Deleuze que ell també es va suïcidar tirant-se igualment daltabaix d'una finestra del seu taller de pintura al sud de França. I, per acabar-ho d'arrodonir, apareix, per menjar-s'ho tot, una cupletista i reina d'un dels últims cafès-concert de la vida idíl·lica de finals del colonialisme, inspirada en Juanita de Tánger, personatge de ficció de l'escriptor Ángel Vázquez, marroquí i tangerí, literàriament filla de pare anglès i mare andalusa, testimoni de la decadència de la vida desbocada i lliure de Tànger. I la prevenció sobre la presumpta tesi potsdoctoral del filòsof Gilles Deleuze es desfà com un bolado. Tots són personatges manllevats de la generació dels anys vint i trenta del segle XX. I tots, en el seu camp, són personatges que han deixat empremta. La mort crea el mite... [+ crítica]
