EL PI 3,1416 NO ERA NOMÉS UN NÚMERO

«La nit de les Tríbades», de Per Olov Enquist. Versió de Joan Yago i  La Perla 29. A partir de la traducció de Jem Cabanes. Intèrprets: Cristina Arenas, Jordi Llovet, Joan Marmaneu i Clara Mir. Llums: Pep Barcons. So i vestuari: Equips de La Perla 29. Regidoria: Rita Molins. Tècnica funcions: Maria Vaillo. Dibuix cartell: Aran Broggi a partir d’un quadre d'Amedeo Modigliani. Una producció de La Perla 29. Ajudant de direcció: Albert Reverendo. Direcció: Oriol Broggi. Teatre de Sarrià, Barcelona, 6 març 2026.

Quan el dramaturg suec Per Olov Enquist (Hjoggböle, Suècia, 1934 - Vaxholm, Suècia, 2020) va escriure el 1975 l'obra «La nit de les Tríbades», aquí faltava encara un any perquè el maig del 1976 se celebressin al Paranimf de la Universitat de Barcelona les mítiques Primeres Jornades Catalanes de la Dona, que van representar el tret de sortida del moviment feminista i la reivindicació dels seus drets. Ara que se'n commemora el cinquantenari, el contrast sorprenent és el resultat d'una enquesta prou àmplia i fiable en la qual s'afirma que només el 38% dels joves es consideren poc o molt feministes. La resta, més del 60%, veu en el feminisme actual i els moviments generats en els últims anys una imposició que els discrimina com a homes i una manipulació ideològica. Si és així, el discurs de l'escriptor Per Olov Enquist en la seva obra més representada de la dramatúrgia sueca, «La nit de les Tríbades», es converteix en un manifest d'alerta premonitori que, cinquanta anys abans, obria ja els ulls sobre el substrat que hi ha en el pensament masculí i la permanent lluita de la dona per combatre'l o, com a mínim, neutralitzar-lo. El dramaturg no té pèls a la llengua i posa en boca dels seus personatges tots els impromperis, els insults, els renecs i els tics masclistes que un autor del segle XXI més jove que ell de segur que no s'atreviria a escriure ara per por de ser titllat d'apologista contra la igualtat i els drets de les dones... [+ crítica]