«Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar l’adveniment del messies)». Text de Davide Carnevali. Traducció: Albert Arribas. Intèrprets: Mònica Almirall, Màrcia Cisteró, Sílvia Delagneau, Oriol Genís, Antònia Jaume, Sergi Torrecilla. Escenografia i vestuari: Sílvia Delagneau. Il·luminació: Ignasi Camprodon. So: Lucas Ariel Vallejos. Caracterització: Toni Santos. Teaser i vídeo: Roger Vila. Ajudanta producció: Maria G. Rovelló. Ajudanta escenografia: Laura Clos “Closca”. Alumnes en pràctiques del Màster Universitari d’Estudis Teatrals de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (direcció i dramatúrgia): Silvana Pérez i Georgina de Yebra Pintó. Direcció: Albert Arribas. Grec 2017. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 12 juliol 2017.

Si aquest espectacle s'hagués presentat en una galeria d'art o un espai polivalent d'activitats multidisciplinars artístiques diríem, sense cap mena d'escrúpol, que és una performance. Però com que s'ha estrenat dins de la programació de final de temporada del TNC i, a més, sota el paraigua del Grec 2017, el qualificatiu es pot mal interpretar. Però sí que cal advertir que, malgrat el punt de partida de l'obra —la pel·lícula «Teorema», del 1968, de Pier Paolo Pasolini, amb Silvana Mangano i Terence Stamp, entre altres intèrprets, i música d'Ennio Morricone—, la versió teatral que n'ha fet el dramaturg Davide Carnevali (Milà, Itàlia, 1981), establert i relacionat amb el sector teatral català, i que ha adaptat al català el director Albert Arribas (Blanes, 1981) té realment molt de performance i, malgrat això, manté l'equilibri just entre el contingut textual de caire críptic i aire intel·lectual —combinatòria de Pier Paolo Pasonili, Walter Benjamin i textos bíblics— i la posada en escena, amb un cert ús i abús del farciment d'utillatge i maquinària escenogràfica, però també amb una mesurada direcció d'actors que la trama ha deixat que actuïn gairebé en solitari, amb pastilles idònies per a cadascú d'ells —amb breus minimonòlegs— però també en "solidaritat" amb el conjunt de la companyia... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Les véritables aventures de don Quichotte de la Mancha», de Philippe Soldevila, a partir del text de Miguel de Cervantes.Almeria Teatre, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Les véritables aventures de don Quichotte de la Mancha», de Philippe Soldevila, a partir del text de Miguel de Cervantes. Intèrprets: Victor Alvaro, Savina Figueras, Pierre Robitaille i Nicola-Frank Vachon. Músic en escena i compositor: François Leclerc. Concepció de les marionetes: Pierre Robitaille. Escenografia i il·luminació: Christian Fontaine. Vestuari: Érica Schmitz. Realització del vídeo: Marilyn Laflamme. Integració i programació del vídeo: Marc Doucet. Assessoria de moviment: Geneviève Dorion-Coupal. Ajudantia de direcció i subtítols: Léa Touzé. Maquillatge: Élène Pearson. Pintura i perruqueria de les marionetes: Zoé Laporte. Equip de construcció de les marionetes: Pierre Robitaille, Marie McNicoll, Zoé Laporte i Geneviève Bournival. Ajudantia d’escenografia i accessoris: David Mendoza. Construcció de l’escenografia: Alain Gagné (Québec), Art Coolers (Espanya). Sastreria: Hélène Ruel. Ajudantia de vestuari de les marionetes: Laurelou Famelart, Valerie Gagnon-Hamel, Jeanne Lapierre Tall: Judith Fortin. Enregistrament de vídeo: Hugo Pothier. Fotos d’assaig i funcions: Stéphane Bourgeois. Foto del cartell: Nicola-Frank Vachon. Direcció de producció (Québec) i producció delegada: Marc-Antoine Malo. Ajudantia de direcció de producció (Québec): Sophie Côté. Direcció de producció (Barcelona): Savina Figueras. Direcció de gira: Jo-Anne Sanche. Direcció tècnica i so: François Leclerc. Il·luminació i vídeo Périscope (Québec): Alexandra Gendron. Il·luminació i vídeo (Espanya): Juantxi Fernández. Direcció artística: Philippe Soldevila, Pierre Robitaille, Victor Alvaro. Una producció del Grec 2017, Théâtre Sortie de Secours (Québec), Pupulus Mordicus (Québec), Gataro (Catalunya) i Fundación Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro (Castella-la Manxa). Direcció: Philippe Soldevila. Almeria Teatre, Barcelona. De l’11 de juliol al 6 d’agost... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Tender napalm», de Philip Ridley. Direcció: Pau Roca. Companyia Sixto Paz. Sala Beckett, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Tender napalm», de Philip Ridley. Traducció: Adriana Nadal. Intèrprets: Ariadna Cabrol, Pau Roca, Anna Pascual, Wanja Kahlert i Adrià Montaña. Espai i il·luminació: Guillem Gelabert. Moviment: Mercedes Boronat. Col·laboració moviment: Guillermo Weickert. Disseny il·luminació: Guillem Gelabert. Espai sonor: Txume Viader. Construcció escenografia: Alambic Creativitat Tècnica. Construcció làmpades: Luminosos Viloro. Producció: Gerard Belenes, Adriana Nadal. Màrqueting: David Costa i María Antolín. Ajudant de direcció: Jan Vilanova Claudín. Direcció: Pau Roca. Companyia Sixto Paz PSiRC. Grec 2017. Sala Beckett. Barcelona. Del 8 al 16 de juliol... [+ crítica]

«Beware of pity (La impaciència del cor)», de Stefan Zweig. Versió / adaptació: Simon McBurney, James Yeatman, Maja Zade i els membres de la companyia. Interpretació: Robert Beyer, Marie Burchard, Johannes Flaschberger, Christoph Gawenda, Moritz Gottwald, Laurenz Laufenberg i Eva Meckbach. Escenografia: Anna Fleischle. Vestuari: Holly Waddington. Disseny il·luminació: Paul Anderson. Disseny de so i concepció sonora: Pete Malkin. Col·laboració disseny so: Benjamin Grant. Disseny vídeo: Will Duke. Codirecció: James Yeatman. Direcció: Simon McBurney. Una coproducció de Complicité and Schaubühne. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 8 al 9 de juliol.

Un muntatge teatral com «Beware of pity» —llegiu aproximadament: «Aneu amb compte amb la compassió»—, basat en la novel·la de tesi d’Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petrópolis, Rio de Janeiro, Brasil, 1942), titulada «Ungeduld des Herzens», traduïda de l’alemany al català per Joan Fontcuberta amb el títol «La impaciència del cor» (Quaderns Crema, 2010), una de les obres del llegat del malaguanyat editor Jaume Vallcorba —gairebé es podria dir, editor-recuperador de l’obra de l’autor austríac— requereix que els espectadors coneguin damunt per damunt, i molt millor si l’ha llegida íntegra, la trama que l’autor hi destil·la. Només així serà capaç de copsar plenament el discurs en V.O. sobretitulada, esclar, que la producció de la companyia anglesa Complicité i l’alemanya Schaubühne porta de gira aquest any per diversos teatres europeus, com el Teatre Lliure de Montjuïc dins el Grec 2017... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «We love Arabs». Coreografia i dramatúrgia: Hillel Kogan. Mercat de les Flors.

«We love Arabs». Coreografia i dramatúrgia: Hillel Kogan. Interpretació: Adi Boutrous, Hillel Kogan. Música: Kazem Alsaher, Wolfgang Amadeus Mozart. Assessorament artístic: Inbal Yaacobi, Rotem Tashach. Il·luminació: Amir Castro. Direcció: Hillel Kogan. Producció: DDD – www.dddames.eu. Amb el suport del Ministeri de Cultura d’Israel i l’Israeli Lottery Arts Council. Sala Pina Bausch, Mercat de les Flors. Grec 2017. Barcelona. Del 9 al 10 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Beware of pity (La impaciència del cor)», de Stefan Zweig. Versió / adaptació: Simon McBurney. Complicité and Schaubühne. Teatre Lliure Montjuïc.

«Beware of pity (La impaciència del cor)», de Stefan Zweig. Versió / adaptació: Simon McBurney, James Yeatman, Maja Zade i els membres de la companyia. Interpretació: Robert Beyer, Marie Burchard, Johannes Flaschberger, Christoph Gawenda, Moritz Gottwald, Laurenz Laufenberg i Eva Meckbach. Escenografia: Anna Fleischle. Vestuari: Holly Waddington. Disseny il·luminació: Paul Anderson. Disseny de so i concepció sonora: Pete Malkin. Col·laboració disseny so: Benjamin Grant. Disseny vídeo: Will Duke. Codirecció: James Yeatman. Direcció: Simon McBurney. Una coproducció de Complicité and Schaubühne. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 8 al 9 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar l’adveniment del messies)». Text de Davide Carnevali. Traducció: Albert Arribas. Intèrprets: Mònica Almirall, Màrcia Cisteró, Sílvia Delagneau, Oriol Genís, Antònia Jaume, Sergi Torrecilla. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

«Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar l’adveniment del messies)». Text de Davide Carnevali. Traducció: Albert Arribas. Intèrprets: Mònica Almirall, Màrcia Cisteró, Sílvia Delagneau, Oriol Genís, Antònia Jaume, Sergi Torrecilla. Escenografia i vestuari: Sílvia Delagneau. Il·luminació: Ignasi Camprodon. So: Lucas Ariel Vallejos. Caracterització: Toni Santos. Teaser i vídeo: Roger Vila. Ajudanta de producció: Maria G. Rovelló. Ajudanta d’escenografia: Laura Clos “Closca”. Alumnes en pràctiques del Màster Universitari d’Estudis Teatrals de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (direcció i dramatúrgia): Silvana Pérez i Georgina de Yebra Pintó. Direcció: Albert Arribas. Grec 2017. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 6 al 16 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Aüc. El so de les esquerdes». Text i dramatúrgia: Carla Rovira. Interpretació: Júlia Barceló, Olga Lladó, Ariadna Peya, Clara Peya i Maria Salarich. Direcció coreogràfica: Ariadna Peya. La Seca Espai Brossa, Barcelona.

«Aüc. El so de les esquerdes». Text i dramatúrgia: Carla Rovira. Interpretació: Júlia Barceló, Olga Lladó, Ariadna Peya, Clara Peya i Maria Salarich. Direcció coreogràfica: Ariadna Peya. Composició i interpretació musical: Clara Peya. Escenografia: Sarah Bernardy. Vestuari: Núria Llunell. Disseny il·luminació: Jordi Berch. Disseny so: Josep Sánchez-Rico. Producció i distribució: Gràcia Camps. Assessorament a la dramatúrgia: Marta Mariñas, Glòria Casas, Abril Frías i Gràcia Camps. Comunicació: Elena Gisbert. Assessorament artístic: Arantza López. Veu en off: Abril Frías. Una producció de Les Impuxibles. Grec 2017. Sala Brossa, La Seca Espai Brossa, Barcelona. Del 7 al 23 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Cementary». Coreografia: Patricia Apergi. Dramatúrgia: Roberto Fratini. Mercat de les Flors, Barcelona.

«Cementary». Coreografia: Patricia Apergi. Dramatúrgia: Roberto Fratini. Interpretació: Ilias Chatzigeorgiou, Nondas Damopoulos, Chara Kotsali, Giorgos Michelakis, Ioanna Paraskevopoulou, Eva Georgitsopoulou. Composició musical: Vassilis Mantzoukis. Escenografia: Dimitris Nassiakos. Vestuari: Vassiliki Syrma. Disseny de la il·luminació: Nikos Vlassopoulos. Ajudantia de coreografia: Dimitra Mitropoulou. Una producció de l’Onassis Cultural Center. Coproduccions i residències: Maison de la Danse (Lió), Centro Cultural Villa Flor (Guimaraes) i O Espaço do Tempo (Montemor-o-Novo). Amb el suport del Ministeri Grec de Cultura i Esports. Grec 2017. Aerites Dance Company. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. De l'1 al 2 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «El tigre de Yuzu. La història de Ferran Adrià i el Mibu». Autoria: Kaiseki Teatre. Direcció: Roger Julià. Dramatúrgia: Roger Julià i Silvia Navarro. Mercat de les Flors, Barcelona.

«El tigre de Yuzu. La història de Ferran Adrià i el Mibu». Autoria:
Kaiseki Teatre. Direcció: Roger Julià. Dramatúrgia: Roger Julià i Silvia Navarro. Producció: Isaac Lázaro, Núria Tejón i Roger Zanuy. Ajudants de direcció: Silvia Navarro i Cristina Martí. Interpretació: Xavier Frau, Andy Fukutome, Akemi Goto, Isaac Lázaro, Bàrbara Roig, Júlia Santacana, William Yazaki i Roger Zanuy. Escenografia i il·luminació: CUBE. Maria de la Cámara, Gabriel Paré. Vestuari: Núria Cardoner. Composició i direcció musical: Pep Sala. Coreografia: Maite Marcos. Regidoria: Eli Siles. Cap tècnic: Andreu Fàbregas. Disseny del so: Carles Puntí. Creació de vídeo: Pol Turrents i Glassworks. Operador de vídeo: Xavier Gibert. Traducció al japonès: Akiko Yamada i Akiko Iwasawa. Shôdo i sumi-e (cal·ligrafia japonesa i dibuix): Mitsuru Nagata. Entrenament actoral: Elena Fortuny. Ajudantia de producció: Míriam Mantolan, Akiko Yamada. Una coproducció del Grec 2017 Festival de Barcelona i Kaiseki Teatre. Amb la col·laboració d’elBulli Foundation, Mibu, Tickets, Dos Palillos, Disfrutar Restaurant, comerjapones.com, Hattori School of Nutrition, K.K. Fantasy, MAPPA, Casa Àsia i Fabra i Coats Fàbrica de Creació. Amb l’assessorament de: elBulli Foundation: Ferran Adrià, Oriol Castro, Eduard Xatruch, Lluis Garcia i molt especialment Juli Sole. Mibu: Hiroyoshi Ishida, Tomiko Ishida, Hyroko Muramatsu, Susumu Muramatsu i Yukie Fukuda. elBarri: Albert Adrià i Kyoko Ii. Dos Palillos: Albert Raurich i Tamae Imachi. comerjapones.com: Roger Ortuño. Hattori School of Nutrition: Dr. Yukio Hattori. K.K. Fantasy: Yasuko Yoshida, Naomi Tanaka. MAPPA: Masao Maruyama. Grec 2017. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 3 al 5 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Titans». Coreografia i escenografia: Euripides Laskaridis. Sala Hiroshima, Barcelona.

«Titans». Coreografia i escenografia: Euripides Laskaridis. Interpretació: Euripides Laskaridis, Dimitris Matsoukas. Vestuari: Angelos Mentis. Composició musical i disseny del so: Giorgos Poulios. Programació, disseny de so i música en viu: Themistocles Pandelopoulos. Instal·lació de so i música en viu: Nikos Kollias. Disseny de la il·luminació: Eliza Alexandropoulou. Instal·lació de la il·luminació: Konstantinos Margkas, Giorgos Melissaropoulos. Assessorament en la dramatúrgia: Alexandros Mistriotis. Col·laboracions artístiques: Drosos Skotis, Diogenis Skaltsas, Simos Patieridis, Nikos Dragonas i Thanos Lekkas. Ajudantia de direcció: Dimitris Triandafyllou, Paraskevi Lypimenou. Assistent d’escenografia i disseny de vestuari: Ioanna Plessa. Ajudantia de producció: Samuel Esteves Querido i Lisandra Caires. Coordinació de la producció: Elisabeth Tsouchtidi. Direcció de producció: Maria Dourou. Una producció de l’Osmosis Performing Arts Co. Amb el suport de la Fondation d’entreprise Hermès, en el marc del programa New Settings. Coproducció: Athens Festival (Grècia), Theatre de la Ville (França), Eleusis 2021 European Capital of Culture (Grècia), Festival TransAmériques (Canadà), Julidans Amsterdam (Països Baixos) i Megaron - The Athens Concert Hall (Grècia). Amb el suport de: O Espaço do Tempo (Portugal), NEON Organisation for Culture and Development (Grècia), Centre Culturel Hellenique (França), Isadora & Raymond Duncan Dance Research Centre (Grècia). Línia aèria patrocinadora: AEGEAN Airlines. Direcció: Euripides Laskaridis. Grec 2017. Sala Hiroshima, Barcelona. Del 5 al 7 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Un tret al cap». Autor i director: Pau Miró. Sala Beckett, Barcelona.

«Un tret al cap», de Pau Miró. Intèrprets: Emma Vilarasau, Imma Colomer i Mar Ulldemolins. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Berta Riera. Disseny il·luminació: David Bofarull. Caracterització: Toni Santos. Construcció d’escenografia: Xarli. Espai sonor: Marta Folch. Vídeo: Taller Estampa. Alumne pràctiques: Gerard Jaurena. Ajudanta direcció: Alícia Gorina. Direcció: Pau Miró. Grec 2017. Sala Beckett, Barcelona. Del 5 al 30 de juliol. [+ crítica]

«Who is me. Pasolini (Poeta de las cenizas)». Autoria: Pier Paolo Pasolini. Traducció: Fernando González García. Adaptació: Àlex Rigola.

«Who is me. Pasolini (Poeta de las cenizas)». Autoria: Pier Paolo Pasolini. Traducció: Fernando González García. Adaptació: Àlex Rigola. Interpretació: Gonzalo Cunill. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari: Sílvia Delagneau. Ajudanta direcció: Alba Pujol. Dramatúrgia: Carlota Subirós. Construcció escenografia: Carles Hernàndez “Xarli”. Distribució: Art Republic (Elise Garriga i Iva Horvat). Producció: Jordi Puig “Kai". Una coproducció del Grec 2017 Festival de Barcelona, Heartbreak Hotel, Titus Andrònic S.L, Temporada Alta. Festival de tardor de Catalunya i Trànsit Projectes. Direcció: Àlex Rigola. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 4 al 23 de juliol... [+ crítica]

«Paraules encadenades», de Jordi Galceran. Intèrprets: David Bagés i Mima Riera. Escenografia: Max Glaenzel. Disseny il·luminació: Kiko Planas. Espai sonor: Jordi Bonet. Audiovisuals: Oriol Paulo. Caracterització: Toni Santos. Construcció escenografia: Jorba-Miró Estudi-Taller d’escenografia. Coordinació tècnica: Jordi Thomàs. Cap tècnic teatre: Jaume Feixas. Producció executiva: Íngrid Marín. Cap producció: Nati Sarrià. Direcció producció: Josep Domènech. Ajudant direcció: Antonio Calvo. Direcció: Sergi Belbel. Producció: Bitò. Grec 2017. La Villarroel, Barcelona, 6 juliol 2017.

Quan David Bagés (Reus, 1966), un dels dos intèrprets protagonistes de «Paraules encadenades», psicòpata (¿de broma?), funcionari avorrit del Departament d'Agricultura de la Generalitat Catalunya i aspirant a obtenir el títol de psicòpata amb D.O. catalana per normalitzar el país, estira i arrenca el fil del telèfon fix per evitar que l'altra protagonista de l'obra, Mima Riera (Manlleu, 1986), infermera i psicòloga, exparella d'ell, segrestada en un teatre tancat i mort en ruïnes, faci una trucada, un pensa que el thriller angoixant que va descobrir fa vint anys el dramaturg Jordi Galceran (Barcelona, 1964) no es pot moure de l'època en què se situa —la dels anys noranta del segle passat— perquè la clau de la trama és que no hi hagi telèfon mòbil. Si n'ha canviat de trames l'aparell mòbil! I això es nota, sobretot, en les obres teatrals, les pel·lícules, les sèries o les novel·les de gènere negre. Res seria com és si existís el mòbil dins de l'acció. I això també és el que fa que imprimeixi en cada obra l'empremta del temps en què s'ha creat... [+ crítica]

«E.V.A.», de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique. Intèrprets: Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez / Chantal Aimée, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico i Àgata Roca. Col·laboració especial: Carme Fortuny, Mamen Duch. Música: Marco Mezquida. Escenografia: Alejandro Andújar. Vestuari: Maria Armengol. So: Damien Bazin. Il·luminació: Jaume Ventura. Vídeo: Francesc Isern. Producció executiva: Daniel López-Orós. Ajudanta vestuari: Marta Pell. Cap tècnic i operador il·luminació: Rubèn Taltavull. Operador so: Roger Ábalos. Maquinistes: Roman Ogg i Erin Bassa. Regidora: Carmen Álvarez. Transportista: Miguel Yuste. Construcció escenografia: Pascualín i Fusteria Roca Fitó. Caps tècnics teatre Romea: Sergio Lobaco i Raúl Martínez. Assistència direcció: Carolina Morro. Ajudant direcció: Marc Artigau. Direcció: Julio Manrique. Coproducció de la Companyia T de Teatre, Teatre Romea i Grec 2017. Teatre Romea, Barcelona, 5 juliol 2017.

Que difícil que és convèncer un auditori teatral predisposat a trobar l'etiqueta de l'humor quan del que es tracta és de reflectir el dolor que pateixen cadascuna de les dones protagonistes d'aquesta nova aposta de T de Teatre que commemora els 25 anys de l'eclosió de la companyia des d'aquells «Petits contes misògins», descoberta juvenil de l'Institut del Teatre del 1991 que, sense pecar de nostàlgia, es pot dir que encara no s'han superat, tot i que sí que s'han imitat sense el mateix resultat ni la mateixa capacitat de sorpresa. Així, doncs, ara les T de Teatre demanen que els espectadors que es preparen les funcions com a bons minyons abans d'entrar al teatre sàpiguen que l'acrònim «EVA» és el que defineix l'escala mèdica per avaluar el grau de dolor d'un pacient. ¿I si no ets espectador bon minyó què...? Doncs, aleshores, t'exposes a pensar que les T de Teatre continuen amb la comèdia i amb l'humor de sempre que les va fer populars i que, mira, ves, s'han pres la llicència d'embolicar-ho una mica per fer-ho més interessant i com que, entre les veteranes de la companyia, hi ha l'actriu Carolina Morro —jove hereva del 25 aniversari—, que fa diferents papers de l'auca: d'ajudant de direcció de l'espectacle amb Julio Manrique, de filla d'un dels personatges, amb nom de fonts Eva, de cangur de les criatures d'un altre dels personatges, de cambrera en un restaurant d'upa de Copenhaguen amb un anglès excel·lent i de cambrera d'anar per casa en un local de tercer ordre a Barcelona, acabes interpretant que la metàfora intel·lectual potser rau en el fet de relacionar l'acrònim EVA amb el nom de fonts Eva —el de la noia aquella de la poma que ens ha costat tan cara— i que en el fons, de dolor, res, sinó alegria, alegria, que la colla fa 25 anys i s'ha de celebrar, ni que sigui cedint el pas a la nova generació que va néixer quan les T de Teatre també naixien. I per això l'auditori correspon a algunes de les escenes de l'obra «E.V.A.» amb sonores riallades perquè, de la mateixa manera que diuen que qui canta els seus mals espanta, també es pot dir que rient-se'n del dolor se n'espanten els efectes... [+ crítica]

El Cirque du Soleil torna a PortAventura World amb l'espectacle «Varekai» sota la carpa de la companyia

«Varekai». Dramatúrgia de Dominic Champagne. Compositora banda sonora: Violaine Corradi. Músics: Brigitte Larochelle, Denise Rachel, Paul Bannerman, Luke Notary, Laurent Gaudais, Chris Rua i Vuk Krakovic. Germans Santos (acròbates), Germans Bello (acròbates), Irina Naumengo (contorsionista), Octavio Alegría (malabarista), Dergin Tokman (dansa sobre crosses), Mercedes Hernández (pallassa), Steven Bishop (clown) fins a uns cinquanta artistes, acròbates, trapezistes, malabaristes i ajudants de pista. Disseny so: François Bergeron. Escenografia: Stèphane Roy. Dissenyadora vestuari: Eiko Ishioka. Disseny maquillatge: Nathalie Gagné. Dissenyadora vestuari: Eiko Ishioka. Coreografia: Michael Montanaro i Bill Shannon. Disseny il·luminació: Nol Val Genuchten. Dissenyador números aeris: Andreé Simard. Creador números pallassos: Cahal McCrystal. Dissenyador de rigging: Jaque Paquin. Disseny projeccions: Francis Laporte. Director de creació: Andrew Watson. Director d'escena: Dominic Champagne. Creació i guia de Guy Laliberté. Cirque du Soleil. Grand Chapiteau, Barcelona, 11 novembre 2010 (data de la crítica). Reposició: Palau Sant Jordi, Barcelona, 1 gener 2016.

Els espectacles del Cirque du Soleil es basen en un argument de fons que uneix tots els números dels artistes que hi participen i que converteix cadascuna de les actuacions en escenes d'una dramatúrgia sense paraules on els gestos, el ball, la dansa, la música, l'humor, els efectes teatrals, el multicolor i la il·luminació s'erigeixen també en coprotagonistes. Això continua passant a 'Varekai', un dels espectacles que té en gira des de fa vuit anys la companyia canadenca creada el 1984 per Guy Laliberté i Daniel Gauthier i que, després d'aquesta minitemporada a Barcelona, quatre setmanes, instal·lat encara a la futura plataforma del zoo marítim, espai mirant al mar veí del Fòrum, tanca la seva ruta europea per iniciar la d'Àsia. En el cas de Varekai —paraula d'origen romaní que vol dir aproxidament "en qualsevol lloc" en relació a l'esperit nòmada gitano— el protagonista és un jove Ícar que cau, un cop s'ha envolat en el seu desig de ser com un ocell, en un món desconegut, ple de criatures fantàstiques, on l'esperen tot un seguit d'aventures representades amb els números de circ, i on també canviarà la seva manera de viure i de veure's en el món perquè hi trobarà l'amor. La fusió del desig i la frustració, el bé i el mal, la guerra i la pau, el cel i l'infern, l'Orient i l'Occident, circulen per la trama de dues hores —hi ha una mitja hora d'intermedi per visitar tranquil·lament la zona de merchandising i restauració— que manté alguns dels elements característics del registre filosòfic dels creadors del Cirque du Soleil... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «La fiesta». Concepció, direcció artística i coreografia: Israel Galván.

«La fiesta». Concepció, direcció artística i coreografia: Israel Galván. Interpretació: Israel Galván, Eloísa Cantón, Emilio Caracafé, El Junco, Ramón Martínez, Niño de Elche, Alejandro Rojas-Marcos, Alia Sellami i Uchi. Amb la col·laboració especial del Cor Byzantine Ensemble Polytropon: Panagiotis Andriopoulos (director), Angelos Bentis, Charalampos Kalapanidas i Dimitrios Karadimas. Col·laboració posada en escena: Patricia Caballero. Coordinació artística: Carole Fierz.Aparell dramatúrgic: Pedro G. Romero. Escenografia i direcció tècnica: Pablo Pujol. Vestuari: Peggy Housset. Disseny de la il·luminació: Carlos Marquerie. Disseny del so / concepció sonora: Pedro León. Ajudantia de direcció i regidoria: Balbina Parra. Direcció de producció: Cisco Casado- A Negro Producciones. Assessoria de producció: Dietrich Grosse. Ajudantia de producció: Amparo Hernández. Una producció d’A Negro Producciones. En coproducció amb Festspielhaus St. Pölten (inkl. Artist Residency), Théâtre de la Ville / La Villette (París), Festival d’Avignon, Théâtre de Nîmes - scène conventionée pour la danse contemporaine, Sadler’s Wells London, Movimentos Festwochen der Autostadt in Wolfsburg, MA scène nationale - Pays de Montbéliard, Les Théâtres de la Ville de Luxembourg, Théâtre De l’Archipel - scène nationale de Perpignan, L’Onde – Théâtre et Centre d’art de Vélizy-Villacoublay, Teatro Central de Sevilla. Amb la col·laboració de l’Agencia Andaluza de Instituciones Culturales - Consejería de Cultura - Junta de Andalucía, Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) del Ministerio de Cultura. Amfiteatre Grec Montjuïc, Teatre Grec, Barcelona, 4 i 5 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «The Great Tamer (El gran domador)». Concepció, visualització i direcció: Dimitris Papaioannou.

«The Great Tamer (El gran domador)». Concepció, visualització i direcció: Dimitris Papaioannou. Interpretació: Pavlina Andriopoulou, Costas Chrysafidis, Ektor Liatsos, Ioannis Michos, Evangelia Randou, Kalliopi Simou, Drossos Skotis, Christos Strinopoulos, Yorgos Tsiantoulas, Alex Vangelis. Disseny escenografia i direcció d’art en col·laboració amb: Tina Tzoka. Col·laboració artística en el vestuari: Aggelos Mendis. Disseny il·luminació en col·laboració amb: Evina Vassilakopoulou. Col·laboració artística en el so: Giwrgos Poulios. Disseny de so: Kostas Michopoulos. Música: Johann Strauss II, Al bell Danubi blau, Op. 314. Adaptació de la música: Stephanos Droussiotis. Disseny de l’escultura: Nectarios Dionysatos. Vestuari i pintura de l’utillatge: Maria Ilia. Producció i creació executiva i ajudantia de direcció: Tina Papanikolaou. Assistència al director: Stephanos Droussiotis. Direcció d’assajos: Pavlina Andriopoulou. Direcció tècnica: Manolis Vitsaxakis. Regidoria: Dinos Nilolaou. Assistència a l’enginyer de so: Nikos Kollias. Assistència al disseny i la pintura de l’escenografia: Mary Antonopoulou. Assistència a l’escultor: Maria Papaioannou, Konstantinos Kotsis. Asistència de producció: Tzela Christopoulou. Mànager en gira i relacions internacionals: Julian Mommert Assistència a la producció executiva: Kali Kavvatha. Una coproducció de l’Onassis Cultural Centre – Atenes (Grècia). Coproduït per CULTURESPACES Greece 2017 (Suïssa), Dansen Hus Sweden (Suècia), EdM Productions, Festival d’Avignon (França), Fondazione Campania dei Festival – Napoli Teatro Festival Italia (Itàlia), Les Théâtres de la Ville de Luxembourg (Luxemburg), National Performing Arts Center-National Theater & Concert Hall | NPAC-NTCH (Taiwan), Seoul Performing Arts Festival | SPAF (Corea), Théâtre de la Ville – Paris / La Villette – Paris (França). Producció executiva: 2WORKS. Amb el suport de l’ALPHA BANK Air Carrier Sponsor: AEGEAN Airlines. Grec 2017. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 2 al 4 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Jacopo Godani / Dresden Frankfurt Dance Company». Programa mixt: «Metamorphers», «Echoes from a restless soul» i «Moto perpetuo». Coreografies, il·luminació, vestuari i escenografia: Jacopo Godani.

«Jacopo Godani / Dresden Frankfurt Dance Company». Programa mixt: «Metamorphers», «Echoes from a restless soul» i «Moto perpetuo». Coreografies, il·luminació, vestuari i escenografia: Jacopo Godani. Coordinació artística: Luisa Sancho Escanero. Interpretació: Iolanda Filipa Almeida, Felix Berning, Daphne Fernberger, Rob Fordeyn, Gustavo Gomes, Anne Jung, Barbora Kubátová, Maeva Lassere, Zoe Lenzi, Julian Nicosia, Michael Ostenrath, Claudia Phlips, Carola Sicheri, Joel Small, David Leonidas Thiel, Ulysse Zangs. «Metamorphers»: Música: Béla Bartók, Quartet de corda número 4. Interpretació en directe: Kubus Quartett (Ola Sendecki: violí, Ruth Gierten: violí, Liese Mészár: viola, Trude Mészár: violoncel). «Echoes from a restless soul». Música: Maurice Ravel, Ondine i Le Gibet, de Gaspard de la Nuit Piano, interpretació en directe: Ruslan Bezbrozh. «Moto perpetuo»: Música: 48nord (Ulrich Müller i Siegfried Rössert). Coordinació de la gira: Mondigromax – Cultius de cultura. Una producció de la Dresden Frankfurt Dance Company i el Teatro Arriaga Bilbao. Amb la col·laboració del Kubus Quartett. Estrena: 16 de novembre de 2016, Bockenheimer Depot, Frankfurt del Main, Alemanya. Dresden Frankfurt Dance Company: Director artístic i coreògraf: Jacopo Godani. Directora administrativa: Dr. Vera Battis Reese. Pianista: Ruslan Bezbrozh. Assistent del departament artístic i responsable de les xarxes socials: Raffaele Irace. Director tècnic, responsable de so i dissney de vídeo: Dietrich Krüger. Responsable de vestuari: Dorothee Merg. Compositor (48nord): Ulrich Müller. Producció tècnica i supervisió de llums / regidor: Ulf Naumann. Assistent del departament de premsa, relacions públiques i màrqueting: Sangram Singh Pabla. Compositor (48nord): Siegfried Rössert. Responsable de premsa, relacions públiques i màrqueting: Mechthild Rühl. Coordinació artística i representant del director artístic: Luisa Sancho Escanero. Producció, Planificació i management de la gira: Thomas Seidel. Assistent de la direcció administrativa: Martina Zimmer. Ballarins: Iolanda Filipa Almeida, Daphne Fernberger, Anne Jung, Barbora Kubátová, Maeva Lassere, Zoe Lenzi, Emilie Nguyen, Viktoria Nowak, Claudia Phlips, Carola Sicheri, Felix Berning, Tamás Darai, Rob Fordeyn, Gustavo Gomes, Julian Nicosia, Michael Ostenrath, Joel Small, David Leonidas Thiel, Ulysse Zangs. Amb el suport de l’Ajuntament de Dresden i l’Estat de Saxònia i també de la ciutat de Frankfurt am Main i l’Estat de Hesse. Companyia en residència a l’HELLERAU – European Center for the Arts in Dresden i al Bockenheimer Depot de Frankfurt am Main. Espectacle inaugural Grec 2017. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc, Barcelona, 1 i 2 juliol... [+ crítica]

«Letter to a man». Basat en el «Diari», de Vaslav Nijinkski. Text de Christian Dumais-Lvowski. Dramatúrgia de Darryl Pinckney. Música de Hal Willner. Intèrpret: Mikhail Baryshnikov. Disseny escenografia i concepte il·luminació: Robert Wilson. Vestuari: Jacques Reynaud. Col·laboració en el moviment i locució text: Lucinda Childs. Disseny d’il·luminació: A. J. Weissbard. Ajudanta disseny escenografia: Annick Lavallée-Benny. Ajudant direcció: Nicola Panzer. Disseny so: Nick Sagar i Ella Wahlström. Disseny vídeo: Tomek Jeziorski. Assistent direcció: Fani Sarantari. Regidora: Thaiz Bozano. Cap tècnic: Mauro Farina. Director tècnic: Reinhard Bichsel. Cap d’il·luminació: Marcello Lumaca. Cap d’escenari: Michele Iervolino. Operador canó seguiment: Fabio Bozzetta. Assistent dissenyador vestuari: Micol Notarianni. Assistent de Robert Wilson: Owen Laub. Maquillatge: Claudia Bastia. Productora delegada: Simona Fremder. Un projecte de Change Performing Arts i Baryshnikov Productions. Productors executius: Elisabetta di Mambro, Franco Laera Associat amb Huong Hoang. Per encàrrec de l'Spoleto Festival dei 2Mondi, BAM, Cal Performances University of California Berkeley i Center for the Art of Performance at UCLA. Amb la col·laboració de Teatros del Canal de Madrid i Les Ballets de Monte-Carlo / Monaco Dance Forum i CRT Teatro dell’Arte. Sobretitulació català: Glòria Nogué. Direcció: Robert Wilson. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 1 juliol 2017.

El director Robert Wilson i el ballarí Mikhail Baryschnikov fan una exploració, lliure i al seu aire, i un exercici d'immersió poètica en la bogeria del ballarí i coreògraf d'origen polonès, Vàtslav Nijinkski (Kíev, Ucraïna, 1889 - Londres, 1950) a través del seu «Diari», escrit quan es va veure afectat per l'esquizofrènia, ballarí que, per cert, la història diu que havia actuat a Barcelona el 1917, dos anys abans de la malaltia, on va tenir un enfrontament amb l'empresari dels Ballets Russos, Serguei Diàghilev, el seu antic amant, que va acabar amb la seva sortida de la companyia, conflicte en el qual va intervenir judicialment —anècdotes de la trista vida— l'advocat i polític Francesc Cambó. No sé si tant Robert Wilson com Mikhail Baryschnikov tenen coneixement d'aquesta anècdota catalana en la trajectòria del personatge que recreen en l'espectacle de dansa-teatre o teatre-dansa o ni teatre ni dansa, «Letter to a man», però en tot cas, no apareix en cap de les accions de l'espectacle, que són 70 minuts de color, llum, música, moviment, gest, fantasia, ombres xineses, absurd i una mica de surrealisme que tot ho acaba amanint i posant-li el punt de sal que el fa gustós.... [+ crítica]