«Cacophony», de Molly Taylor. Traducció d'Oriol Puig Grau i Anna Serrano Gatell. Intèrprets: Gemma Martínez, Mariona Pagès, Sandra Pujol Torguet, Chelis Quinzá. Clara de Ramon, Albert Salazar i Clara Sans. Escenografia: Judit Colomer Mascaró. Il·lluminació: Marc Salicrú. Vestuari: Chloe Campbell. Música i espai sonor: Arnau Vallvé. Moviment: Ester Guntín. Assessorament de veu: Queralt Casasayas. Fotografia i vídeo promocional: Kiku Piñol. Perruqueria: La Trini Perruqueria. Ajudant d'escenografia: Alba Gener. Ajudanta de direcció: Rita Molina Vallicrosa. Agraïments: Júlia Barceló, Leticia Dolera, Júlia Molins, Eleazar Masdeu, Mireia Llamola, Mas Grosse, Joana Vilapuig, AADPC, Gimaguas i Cube peak. Amb la col·laboració del British Council. Producció de la Sala Beckett. Direcció: Anna Serrano Gatell. Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona, 25 gener 2024.
L'origen de «Cacophony», de la dramaturga anglesa Molly Taylor, és una proposta que l'autora va escriure per a una companyia jove de Londres i que aquí, ja va tenir un primer tast com a lectura dramatitzada a Dau al Sec. La posada en escena que ha dirigit Anna Serrano Gatell, a partir d'una versió catalana feta a quatre mans amb Oriol Puig Grau, compta també amb una companyia que encara es pot dir que té els atributs de “jove”, tot i que el temps passa volant, i que té el repte que entre només set han d'interpretar almenys uns vint-i-cinc personatges. L'atractiu del muntatge és que, d'un pla escenogràfic on no hi ha res, la companyia crea un tot i, a més, aconsegueix que, quan tota la trama quadra, quedi molt clar el missatge que vol expandir en l'auditori: la toxicitat de segons quines xarxes socials mina tota una generació que en pateix l'addicció incontrolada. Seria una mica ingenu, però, pensar que aquesta nova malaltia social afecta només els més joves. La mateixa toxicitat aplicada a sectors com la política és tan letal com la que assetja el sector juvenil. Denúncies falses, mentides amplificades, rumors sense cap fonament, insults i impromperis sense cap respecte proferits a cop calent, opinions de taverna però obertes al món i dits que es posen a l'ull de qui s'atreveix a expressar algun pensament fora del permès per un sector de la societat que creu que té el monopoli de mirar per damunt de l'espatlla. Tot això és a l'ordre del dia i cada vegada més mou el restringit i malmès estat d'opinió i afebleix l'autèntica llibertat d'expressió... [+ crítica]
