MIL PERFUMS I MIL COLORS

«La cançó de sempre». Dramatúrgia d'Albert Mora i Companyia 23. Intèrprets: Ariadna Montoro, Mireia Obregón, Marina García, Mireia Federico i Esteve Roig. Músics: Andreu Roqueta / Roser Gelis Estalella. Assessoria de moviment: Candela Díaz Sanz. Tècnic i assessoria en il·luminació: Andrés Piza. Tècnic de so: Salva Zanetti. Fotografies: W_Fotografia i @Instantsiuncl. Gravació de vídeos: Antoni Font-Mir. Tècnica de sala TGB: Camila Benavente. Taquilla TGB: Bea Fenollar. Producció Companyia 23 amb la col·laboració del Teate Eòlia. Agraïments: Floristeria Viver Serra, Laura Pulido, Mariona Olmos (MwFotografia), Gregori Ferrer, Sara Font, Anna Espunya, Neus Soler, Jordi Prat i Coll, Ana Alborch, Teresa Ferret, Xavier Albertí i a tota la família d’Eòlia. Direcció musical i arranjaments: Gregori Ferrer. Direcció: Albert Mora. Teatre Eòlia, Barcelona, 6 setembre 2023. Reposició: Sala Gran, Teatre Gaudí Barcelona (TGB) Barcelona, 19 gener 2024.

Trobar en un únic repertori de teatre musical peces clàssiques que han configurat la memòria musical de més d'una generació i que ho faci una companyia emergent, la Companyia 23, formada principalment a l'Escola Eòlia, no és usual. Noves veus per a velles cançons. O dit d'una altra manera, com la companyia ho rebla: «La cançó de sempre». La Companyia 23, cinc actrius i cantants i un actor i cantant, a més de dos pianistes que alternen funcions, sota la direcció d'Albert Mora, dibuixa una trama que fa resseguir en la imaginació dels espectadors —oblideu-vos de cap escenografia ni utillatge que distregui la vista— tot un mapa de la Barcelona d'entresegles a través de la poètica de Joan Manuel Serrat, de Maria Aurèlia Capmany, de Mercè Rodoreda, de Federico García Lorca, de Josep Maria de Sagarra, de Núria Feliu, de la Bella Dorita o de Gato Pérez, Peret i la rumba catalana, tan defensada últimament pels seus mantenidors, els gitanos de Gràcia i de Sant Antoni. L'espectacle, dirigit per Albert Mora, arrenca, com a inspirador, de Santiago Rusiñol, d'aquell espectacle «Els Jocs Florals de Canprosa», de Jordi Prat i Coll, al Teatre Nacional de Catalunya, i d'una peça breu, «La cançó de sempre», del mateix Santiago Rusiñol, publicada el 1906 a L'Avenç, i que ara dóna també títol a l'espectacle. Allà, Rusiñol hi perfila un Pierrot encara somiador que intenta seduir Colombina. ¿I què millor per seduir que un bon grapat de cançons que transporten a la memòria de la infantesa, de l'adolescència, de la joventut i de la maduresa sense fronteres?... [+ crítica]