PRENDRE EL SOL A LA PLATJA SOTA ELS AVIONS DE COMBAT

«La filla de l'Est». Adaptació i dramatúrgia de Gemma Brió i Norbert Martínez, a partir de la novel·la homònima de Clara Usón. Intèrprets: Gemma Brió, Roger Julià, Josep Julien, Mar Orfila, Tàtels Pérez i Jordi Rico. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari: Bàrbara Glaenzel. Il·luminaci: Jaume Ventura. So: Nacho López. Projeccions de vídeo: Mar Orfila. Fotografia i imatge: studioRuano (David Ruano). Disseny gràfic: Mancha. Grafit de la foto del cartell: Bojan Hadzihalilovic (TRIO Sarajevo). Tècnics de la companyia: ARTIC Audiovisual Services. Administració: Andrea Quevedo. Ajudanta de producció: Minerva Prat. Direcció de producció: Carles Roca.  Producció: Vania, Teatre Nacional de Catalunya. Agraïments: Maja Djokic, Tamara Dejermanovic i Adria Roy. Equips tècnics i de gestió del TNC. Un projecte de la Companyia Les Llibertàries. Ajudanta de direcció: Laia Alberch. Direcció: Norbert Martínez. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 18 gener 2024.

«No apagueu els mòbils i traieu-los de la butxaca o de la bossa», diu insòlitament l'actor Josep Julien des de l'escenari. Convida a entrar a l'aplicació de YouTube i buscar Ratko Mladić. L'adaptació de «La filla de l'Est», de l'escriptora Clara Usón (Barcelona, 1961), entra així de ple en l'inici de la novel·la original, on també es fa referència el vídeo de la família de Ratko Mladić, el general de l'exèrcit serbi de Bòsnia acusat de genocidi pels fets de Sarajevo i la matança d'Srebrenica, que el 1995 va mostrar a tot el món una de les pitjors imatges d'Europa des de la Segona Guerra Mundial amb l'execució de prop de vuit mil bosnians d'origen musulmà, reblades després amb un vídeo dels cascos blaus en plena orgia festiva enmig de la tragèdia. La trama d'aquesta adaptació que ha fet la companyia Les Llibertàries, signada per l'actriu Gemma Brió i el director Norbert Martínez, se centra en Ana Mladić, la filla del general genocida, i el personatge de ficció creat per l'autora Clara Usón, Danilo Papo, que es converteix finalment en el narrador de la història ja coneguda del suïcidi de la jove Ana, als 23 anys, el 1994, quan encara es manté la guerra dels Balcans i el símbol numantí de Sarajevo, entre els anys 1992 i 1995. Ana Mladić, una prometedora estudiant de medicina de Belgrad, després d'un viatge de turisme a Rússia, qui sap si frustrada per la informació contradictòria que rep de l'autèntica carnisseria del seu pare a l'exèrcit i sentint-se probablement enganyada per la creença de la presumpta raó dels serbis de Bòsnia contra la presumpta provocació dels musulmans, acaba amb la seva vida utilitzant a més el revòlver del seu pare, aquell mateix revòlver que ella ajudava a netejar quan el seu pare l'hi demanava i que era un relíquia familiar perquè el general Ratko només l'havia fet servir per celebrar quan va néixer ella... [+ crítica]