«El pes d'un cos», de Victoria Szpunberg. Composició musical: Carles Pedragosa, Joan Solé i Sabina Witt. Intèrprets: Quim Àvila, Laia Marull, Carles Pedragosa / David Marcé i Sabina Witt. Escenografia: Judit Colomer. Vestuari: Albert Pascual. Il·luminació: Marc Lleixà. So: Joan Solé i Guillem Rodríguez. Vídeo: Joan Rodón. Moviment coreogràfic: Montse Colomé. Disseny capgròs original: Silvia Delagneau. Direcció de producció: Carles Manrique. Direcció tècnica: Xavier Xipell. Ajudanta de producció: Laura Alonso. Disseny gràfic: Maria Picassó. Fotografies: David Ruano. Distribució Magnetica Management: Elena Blanco. Amb la col·laboració del Teatre Plaza de Castelldefells. Equips tècnics i de gestió del TNC: Producció: Velvel Events, Centro Dramático Nacional i Teatre Nacional de Catalunya. Ajudant de direcció: Iban Beltran. Direcció: Victoria Szpunberg. Sala Petita. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 12 maig 2022.
La dramaturga i directora establerta a Catalunya, Victoria Szpunberg (Buenos Aires, Argentina, 1973) diu que el pare absent que s'homenatja en l'obra «El pes d'un cos» no és ben bé el seu pare i que la filla protagonista, Olga, no és ben bé ella. Però no es pot amagar que hi ha alguna cosa de l'un i de l'altra en tota l'obra, a pesar que és evident que l'autora ha fet una intel·ligent i delicada manipulació literària que des de la ficció dirigeix la mirada sense subterfugis cap a una trista realitat de la precarietat social i sanitària moderna i de les promeses del benestar defenestrades pel cinisme polític de tots els colors. Fins aquí, la part més transcendent de l'obra que no cal obviar. Però «El pes d'un cos» va més enllà perquè barreja aquesta reflexió de fons sobre les dificultats de la vida i les dificultats de la mort amb un espurneig lúdic, divertit, amb tocs d'humor, en algun moment irreverent i amb una posada en escena de les que aixequen la moral i eleven l'autoestima del teatre en una temporada farcida de llums i ombres i platees a mig gas. Fem un parèntesi per dir que Alberto Szpunberg (Buenos Aires, 1940), pare de l'autora, va ser un poeta, professor universitari i periodista argentí compromès amb la resistència, després del cop d'estat militar de l'Argentina del 1976 liderat per Videla, que va portar el poeta a l'exili a Catalunya, concretament al Masnou, fins al 1983 que va fer de corresponsal des de París i el 2001 que va recuperar la plaça de professor a la Universitat Popular de les Madres de la Plaza de Mayo. Alguns dels seus poemes havien estat musicats com a tangos o valsets i va ser autor de diverses antologies poètiques. Alberto Szpunberg va morir el novembre del 2020, ja novament a Barcelona, per una crisi arran de les complicacions del coronavirus, una circumstància durant la qual l'autora va començar a crear el que seria la història d'«El pes d'un cos»... [+ crítica]