11 de novembre 2018
«Cronología de las bestias», de Lautaro Perotti. Versió castellana de Jorge Muriel. Intèrprets: Pilar Castro, Patrick Criado, Álvaro Lavín, Carmen Machi i Santi Martín. Escenografia: Mónica Borromello. Construcció escenografia: Mambo Decorados. Vestuari: Sara S. de la Morena. Il·luminació: Carmen Martínez. Espai sonor: Sandra Vicente. Assistent direcció: Paola Camargo. Ajudanta escenografia: Paola de Diego. Ajudanta producció: Raquel Valencia. Cap de producció: Nadia Corral. Director de producció: Josep Domènech. Ajudant direcció: José Luis Huertas. Direcció: Lautaro Perotti. Coproducció: Teatre Lliure, Octubre Produccions i Teatro Español. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 10 novembre 2018.
Dins de l'onada de misteri i intriga que caracteritza una bona part de les estrenes teatrals d'aquesta tardor, la d'aquesta obra de Lautaro Perotti (Buenos Aires, Argentina, 1974) és la que reuneix els ingredients de gènere negre més acusats. Tot i que sigui per despistar els espectadors, l'aparició del personatge onze anys després, presumptament desaparegut quan només en tenia dotze, amagat darrera una butaca i ensenyant un revòlver, presagia l'acostament al crim. Però el revòlver en qüestió desapareix d'escena tan discretament com hi ha entrat i acaba amagat en un calaix amb pany i clau sense que mai més se'n canti ni gall ni gallina, segrestat per una de les dues germanes protagonistes de la família que ha viscut i viu immersa en la mentida per oblidar el que va ser la realitat anys enrere. L'autor va desgranant el misteri de la desaparició de la criatura a poc a poc, fent alguns flaixbacs que repeteixen moments escènics ja vistos per donar un punt de vista diferent. I potser perquè vol teixir —com el jersei fet a mà que apareixerà al final— un lligam de l'interior de la família amb l'exterior, inclou un mediador, un sacerdot, entre la família i la brama popular que teòricament s'ha concentrat davant de la casa aïllada de la població quan ha corregut la notícia de l'aparició de la criatura desapareguda, ara ja fet tot un home... [+ crítica]