JESÚS DE NATZARET AMB LLICÈNCIA DE TAXISTA

«Maria Magdalena», de Michael De Cock. Dramatúrgia: Carme Portaceli i Inés Boza. Traducció d'Albert Boronat. Intèrprets: Alessandro Arcangeli, Clara Do, Gabriela Flores, Ariadna Gil, Míriam Moukhles, Ana Naqe, Romeu Runa, Laia Vallès i Anna Ycobalzeta. Escenografia: Marie Szersnovicz. Vestuari: Carlota Ferrer. Il·luminació: David Picazo. Composició musical i espai sonor: Laia Vallès. So: Carles Gómez. Vídeo: Joan Rodón. Moviment i coreografia: Ferran Carvajal. Caracterització: Imma Capell. Col·laboració en l’escenografia: Alessandro Arcangeli. Ajudanta de direcció: Montse Tixé. Ajudanta de vestuari: Laura Cans. Ajudanta d’il·luminació: Leticia López Karamazana. Producció del Teatre Nacional de Catalunya, KVS de Brussel·les. Equips tècnics i de gestió del TNC. Direcció: Carme Portaceli. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 22 gener 2026.

Tenint en compte la crisi contemporània per la qual passa la catequesi tradicional, potser convé situar abans els futurs espectadors d'aquest nou espectacle de títol bíblic, «Maria Magdalena», i que s'inscriu en la línia internacional del Teatre Nacional de Catalunya i el KVS de Brussel·les, de bracet amb Carme Portaceli, directora i autora de la dramatúrgia amb la directora i coreògrafa Inés Boza, i el director Michael De Cock, autor del text. La directora Carme Portaceli ja ha gratat en anteriors ocasions en mites femenins, ja sigui literaris, històrics o universals: Jane Eyre, Víctor Català, Anna Karènina, Mrs. Dalloway, Madame Bovary, aquestes dues últimes, a quatre mans amb Michael De Cock, com passa ara amb Maria Magdalena o també coneguda com Maria de Magdala, pel seu presumpte indret d'origen. Maria Magdalena és un personatge del Nou Testament, modelada al gust dels autors, sempre masculins, santa per als creients, manipulada o utilitzada per evangelis apòcrifs, icona pictòrica i més coneguda popularment per ser definida com una, diguem-ne, “alumna avantatjada” de Jesús de Natzaret. Però l'etiqueta “vox populi” que Maria Magdalena porta penjada és la de ser una pionera, dos mil anys enrere, del gremi de la prostitució —d'aquí deu venir que se'n digui l'ofici més vell del món— i per haver estat testimoni privilegiat de la crucifixió i posterior resurrecció de Jesús de Natzaret, sempre segons l'èpica dels evangelis... [+ crítica]