L'ABSURDITAT DE BUSCAR PIS

«Entre monstres». Creació col·lectiva a partir de textos i idees de Rafa Delacroix, Cristina Serrano, Georgina Latre, Diana Gómez i Manel Moreno (42KM). Dramatúrgia de Manel Moreno. Intèrprets: David Bagés, Rafa Delacroix, Montse Esteve i Georgina Latre. Espai escènic i vestuari: Clàudia Vilà. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Espai sonor: David Solans. Cap tècnic: Quim Otero. Ajudant d’escenografia: Ester Puig. Direcció de producció: Júlia Simó Puyo. Producció executiva: Maria G. Rovelló. Fotografia: Felipe Mena. Coordinació dels col·loquis postfunció: Diana Gómez. Agraïments: Laia Alberch, Cia. Mar Gómez, Manuela i Antonio, Carmen Moreno, família Marmaneu-Pujol, Carlota Surós i Cristina Serrano. Proposta seleccionada en la 4ª convocatòria de Projectes dels Teatres de Proximitat (On el teatre batega). Equip Teatre Akadèmia: Direcció artística: Guido Torlonia. Gerència i cap de producció: Meri Notario. Cap de premsa i assistència a la direcció artística: Fernando Solla. Màrqueting i comunicació: Oscar Mata. Comunicació i públics: Vinyet Vila. Cap tècnic: Lluís Serra. Tècnic auxiliar: Víctor Castro. Taquilla: Xavi Gómez. Community Manager: Eladi Bonastre. Coproducció: 42KM. Cassandra Projectes Artístics i Teatre Akadèmia. Ajudant de direcció de l'espectacle: Elías Torrecillas. Direcció de l'espectacle: Israel Solà. Teatre Akadèmia. Barcelona, 22 gener 2025.


Trobar pis és absurd actualment. I si se'n troba, no s'hi pot accedir. Potser per això l'obra «Entre monstres», que comença amb un jove protagonista buscant pis, també s'acosta al teatre de l'absurd. La primera escena enganya volgudament els espectadors. Tot té pinta de comèdia, amb l'actor David Bagés de comediant major fent el paper d'un excèntric comercial d'immobiliària, davant l'astorament de l'actor Rafa Delacroix, el jove que fa una visita a un pis en venda, aspirant a fer-se amb una llar. Diria que, en un temps de desnonaments diaris, lloguers tramposos de temporada pels núvols per esquivar la llei de l'embut i mobilitzacions emblemàtiques com la d'aquesta mateixa quinzena per evitar el desnonament definitiu de la Casa Orsola a l'Eixample de Barcelona, la cosa que s'insinua en l'arrencada de l'obra és com un caramel per a espectadors amants del realisme social dur. I el cas és que l'escena del venedor i el  visitant promet tant que quan es fa el fosc i s'entra en el veritable moll de l'os de l'obra, l'auditori cau en l'abisme d'una certa frustració perquè, fins aleshores, havia correspost a l'arrencada amb rialles a cor què vols. Ja ho diuen que tot el que és bo no dura gaire. Però si al planeta Terra no es pot tenir un pis, a la vida tampoc no es pot tenir tot. Oblidem-nos, doncs, d'eixamplar els pulmons, que diuen que és el que s'aconsegueix amb el riure, i oblidem-nos del registre de comèdia perquè «Entre monstres» penetra en el pensament del jove protagonista i furga en el seu subconscient per extreure-li tot allò que l'ha turmentat durant anys, sense que potser en fos conscient... [+ crítica]