UN MÓN MILLOR NO SEMPRE ÉS UN MÓN FELIÇ

«Intempèrie». Idea de Clara Matas i Jordi Pérez Solé. Dramatúrgia: Aleix Aguilà i Jordi Pérez Solé. Text: Aleix Aguilà. Intèrprets: Rita Baliarda, Óscar Bujía, Laura de Frutos, Jana Lafuente, Ares Llucià, Berta Rabascall, Mireia Ruíz. Espai escènic i vestuari: Sergi Corbera i Paula Font. Disseny il·luminació: Ganecha Gil i Ivan Chamorro. Música original: Tomàs Peire-Serrate. Espai sonor: Marc Urrutia i Bernat Villà. Producció música original: Lucas Peire. Col·laboració musical: Birch. Moviment: Laura Calvet. Audiovisuals: Ivan Chamorro. Producció i comunicació: Téntol. Suport producció: Carmen Queró i Maria Vidal. Una coproducció de Téntol amb Mostra Igualada i Teatre Nacional de Catalunya. Projecte seleccionat pel Programa de Suport a la Producció i Exhibició de la Mostra Igualada. Amb el suport del Teatre Tantarantana, Nau Ivanow, Beca de Creació i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Agraïments: Fàtima Campos, Marta Salarich, 973 Events, INS Milà i Fontanals, INS Ramon Berenguer IV, Xarxa de Valors de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i Teatre Sagarra. Direcció: Jordi Pérez Solé. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 5 novembre 2022.

Al cor d'Europa, diuen les protagonistes d'aquest espectacle —només hi ha un noi entre sis noies—, la terra “és plana i el cel és blanc”. Que ve a ser el mateix del que ja deia Salvador Espriu en el seu Assaig de càntic en el temple quan afirmava amb exclamació poètica que li agradria allunyar-se d'aquí “nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”. Per a les joves i el jove del grup de l'espectacle «Intempèrie», el nord enllà és més pragmàtic i menys poètic. Potser fins i tot més materialista. Per a tots set, el cor d'Europa avui és “on es prenen les grans decisions” i on, si tens una bona idea, nomes una, “ho pots dinamitar tot”. A «Intempèrie» hi ha una rafegada molt fugaç d'aquell cèlebre «Europa Bull», sense la ironia, esclar, però, almenys, amb l'estol de banderes europees. També es podria parlar de la sèrie de les plataformes «Parliament» que estripa amb sarcasme les interioritats de la burocràcia de la Unió Europea. A «Intempèrie» no hi ha sarcasme ni ironia, però hi ha molta rebel·lia juvenil, a causa de la incertesa de futur de la generació del mil·lenni, però poca estripada que reboti contra el poder, com si sortís més a compte anar-hi de bracet que no pas posar-s'hi de gairell... [+ crítica]