ENNUEGAR-SE... I NO PAS AMB ELS DOTZE GRANS DE RAÏM!

«Lo nuestro», d'Eu Manzanares. Intèrprets: Paul Berrondo, Eli Iranzo, Eu Manzanares i Uri Sans. Esceografia: Anna Tantull. Il·luminació i so: Xavi Gardés. Vestuari: Zaida Crespo. Fotografia: Roser Blanch. Producció: FlyHard Produccions. Producció executiva: Roser Blanch, Sergio Matamala i Clara Cols. Direcció: Mercè Vila Godoy. Sala Flyhard, Barcelona, desembre 2019. Reposició: Aquitània Teatre, Barcelona, 13 març 2022.

L'actriu i dramaturga Eu Manzanares s'autodefineix com a colomenca i de classe obrera i humil. Renega de la classe mitjana perquè creu que és un engany. Si bé néixer a Santa Coloma de Gramenet és tan normal com fer-ho a Berga, posem per cas, a Eu Manzanares el seu origen li serveix d'estímul per retratar una família que li és pròxima —la família de ficció de «Lo nuestro» es defineix com a “pobra”—, que ha tingut una trajectòria treballadora i que, amb l'esforç familiar ha tirat els fills endavant, una “parelleta” que ja són crescudets i que ja els veuen poc per casa... tret de la nit de Cap d'Any, que és tradició, almenys fins a l'hora de les campanades i el raïm, comprat gra a gra dels més cars, sense pinyol i amb la pell fina perquè no s'ennuegui. Però això d'ennuegar-se no depèn del preu ni de la qualitat del raïm perquè la comèdia «Lo nuestro» —¿o hauríem de dir tragicomèdia?— d'Eu Manzanares té un desenllaç amb un ennuegament metafòric que un es guardarà prou de desvelar perquè és l'as a la màniga que es guarda l'autora per sorprendre el personal... [+ critica]