A “LUZIA” TAMBÉ DESCANSA NEVARES

«Luzia». Cirque du Soleil. Guia: Guy Laliberté. Guia creatiu: Jean-François Bouchard. Coautor i director: Daniele Finzi Pasca. Directora associada: Brigitte Poupart. Directora de creació: Patricia Ruel. Coautora: Julie Hamelin Finzi. Dissenyador d'escenografia i attrezzo: Eugenio Caballero. Dissenyadora de vestuari: Giovanna Buzzi. Compositor i director musical: Simon Carpentier. Coreògrafa d'acrobàcies: Edesia Moreno Barata. Coreògrafa d'acrobàcies: Debra Brown i Sylvia Gertrúdix González. Dissenyador de marionetes: Max Humphries. Dissenyador d'il·luminació: Martin Labrecque. Dissenyador de projecció: Johnny Ranger. Dissenyador de so: Jacques Boucher. Dissenyador d'actuació acrobàtica: Philippe Aubertin. Equip acrobàtic i dissenyador d'instal·lacions: Danny Zen. Dissenyadora de maquillatge: Maryse Gosselin. Artistes i números: Eric Koller (pròleg); Helena Merten (dona que corre); Luke Anderson, Stéphane Beauregard, Lucas Botin, Mikäel Bruyère-L'Abbçe, Yan Li, Helena Merten, Terrance Robinson Jr., Nelson Smyles (Salt de cèrol sobre cintes corredores); Naomi Zimmerman, Kelly McDonald, Martin Charrat, Anton Glazkov, Krysztof Holowenko (Adagio); Sarah Togni, Lea Toran Jenner, Morgane Tisserand (Cyr Whell, Trapezi roda Cyr i trapezi); Erik Koller (pallasso de platja); Ugo Laffolay (Equilibri sobre bastons); Abou Traoré, Emmi Bjorn (ball de futbol); Eric Koller (pallasso de pluja); Desfilada de percussionistes i intermedi; Diana Ham, Stéphane Beauregard, Lucas Boutin, Mikaël Bruyère-L'Abbé, Helena Marten, Terrance Robinson Jr. (pal xinès i pals); Krzystof Holowenko (gronxador 360); Majo Cornejo (cantant), Gerardo Ballester Franzoni, Emmanuel Cyr (portadors jaguar); Jérome Sordillon (Corretges aèries); Transició Oasis; Cyril Pytlak (malabars); Aleksel Goloborodko (contorsió); Eric Koller, Nelson Smyles (pallassos submarinistes), Gerardo Ballester Franzoni, Morgane Tisserand, Emmanuel Cyr (cactus). Keiran Bourke, Sergey Cherkasov, Maksim Kozlou, Dmitry Manukyan, Helena Marten, Mikita Paulenka, Andrey Sheremeteyev, Dimitri Starukhin, Alina Sotnikava, Yurly Tsvirko, Tatsiana Yurkavets (gronxadors russos);   Fi de festa. Músics: Sébastien Laurendeau (director orquestra, baix i percussió), Felipe Saray (teclat, acordió i guitarra), Yilmer Vivas (bateria percussió, quatre), Edward Plater (trompeta, fiscorn), Juan David Pavas Pavas (tuba, bombardí), Benoït Martin (guitarres, xarango), Majo Cornejo (cantant). Grand Chapiteau, Districte Cultural, Bellvitge, L'Hospitalet de LLobregat, Barcelona, 17 març 2022.

«Aquí descansa Nevares», va dir l'escriptor Pere Calders amb motiu del seu exili a Mèxic. La troupe del Cirque du Soleil no descansa, ni a Nevares ni enlloc, perquè, després de dos anys de pausa forçosa per la pandèmia global i el risc de caure en fallida, ha tornat a aixecar el vol o, més ben dit, a aixecar la seva carpa, el Grand Chapiteau, per reprendre a Europa, des de Catalunya, la gira internacional, aquesta vegada amb un dels seus espectacles del catàleg, que prové del 2016, «Luzia», llum i pluja, extret de «luz» i «lluvia», l'espectacle que fa trenta-vuit del Cirque du Soleil des que va enlluernar el món a partir del 1984. «Luzia» té un guió que es balanceja entre la fantasia, la llegenda de la civilització asteca i, per primera vegada sota la carpa, amb l'aigua rajant a bots i barrals. Fa la sensació que la llarga aturada de dos anys en el camí ha representat per al Cirque du Soleil una possible reflexió per entrar en una certa reconciliació amb el circ tradicional de pista, sense defugir tampoc el gran espectacle que li és propi i denominació d'origen, treballat escènicament i amb tot rigor. «Luzia» és un espectacle que, a pesar que manté la típica o coneguda estructura narrativa marca de la casa, sembla que vulgui centrar-se més en la tècnica, l'habilitat, la destresa, el risc i l'esforç físic de cadascun dels artistes que protagonitzen cadascun dels números del programa. I és aquesta admiració per l'excel·lència dels artistes allò que pesa més per damunt de l'embolcall de gènere fantàstic, la riquesa del vestuari, la potència musical, els efectes d'il·luminació i, com a excepció debutant, l'aportació de l'aigua que, en caiguda de cascada, serveix fins i tot de pantalla per a la projecció de símbols llegendaris de la cultura mexicana a la qual està dedicat «Luzia»... [+ crítica]