16 de gener 2022

QUI JUGA AMB FOC ES CREMA

«Fuego, Fuego». Dramatúrgia: Manuela Infante. Intèrprets: Héctor Morales i Núria Lloansi. Música original i espai sonor: Diego Noguera. Escenografia i il·luminació: Andrés Poirot. Vestuari: Rosa Solé. Dramaturgisme i investigació: Camila Valladares. Col·laboració dramatúrgia: Michael Marder, Camila Valladares. Assessorament investigació: Marcelo González, Michael Marder. Ajudanta escenografia i il·luminació: Ganecha Gil. Producció Teatre Nacional de Catalunya. Equips tècnics i de gestió del TNC. Ajudanta direcció: Ester Villamor. Direcció: Manuela Infante. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 14 gener 2022.
 

¿Teatre? ¿Gest? ¿Performance? ¿Instal·lació? ¿Coreografia? ¿Mim? Davant d'una proposta multidisciplinar com aquesta, tot s'hi val. Vull dir que cadascú la pot enfilar per on més li plagui. Una opció és entrar-hi amb la lliçó apresa i fer-ne després un comentari pseudointel·lectual i quedar com un senyor. L'altra opció és entrar-hi “in albis” i fer-ne després un comentari intentant explicar el que s'hi ha vist i arriscar-se a no quedar tant com un senyor, esclar. Si la dramaturga Manuela Infante (Xile, 1980) ja va saltar a l'absurd amb un espectacle anterior, «Estado vegetal», explorant quina relació tenien les plantes entre elles i els humans, ¿per què no pot continuar en aquest mateix estadi de l'absurd donant veu, cos i ànima, com aquell qui diu, al foc? El que passa és que les plantes, si no són carnívores o verinoses, a tot estirar et poden produir alguna al·lèrgia i no et fan cap mal major. I, en canvi, el foc, de tant jugar-hi, et pot acabar cremant. El cas és que als dos personatges protagonistes de «Fuego, fuego», una parella defensada amb carn i ungles per Héctor Morales i Núria Lloansi, se socarrimen i es cremen ben recremats només d'entrada, en una acció performativa de to color de cendra dominada pels sons guturals i els efectes sonors electrònics d'acompanyament en una imatge plàstica d'aquelles que els responsables del Macba es lleparien els dits si la tinguessin en una de les seves sales expositives... [+ crítica]