«Raphaëlle». Creació de Raphaëlle Pérez, Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer. Intèrprets: Raphaëlle Pérez, Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer. Escenografia i vídeo: Eugenio Szwarcer. Il·luminació: Luis Martí. So: Damien Bazin. Producció executiva: Carol Murcia. Alumne en pràctiques del Màster Universitari en Estudis Teatrals: Sergi Francés. Equips tècnics i de gestió del TNC. Coproducció: Grec 2018, TNC, La Conquesta del Pol Sud, i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Direcció: Carles Fernández Giua. Companyia La Conquesta del Pol Sud. CCCB, 12 juliol 2019. Reposició: Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 11 gener 2019.

Un dels mèrits de la companyia La Conquesta del Pol Sud i de la trilogia sobre «Dona, Identitat i Història» és convertir personatges de la vida real en personatges teatrals. Experts en “trans”, doncs. Així ho van fer amb «Nadia», la noia afganesa que per passar desapercebuda dels talibans va viure deu anys disfressada de noi; «Claudia», la noia filla de pares desapareguts de la dictadura argentina que descobreix i busca el seu origen; i ara «Raphaëlle», la jove transsexual, nascuda a Perpinyà, establerta primer a Normandia, durant la infantesa; després a Caen, en l'adolescència; més endavant a París, i finalment a Barcelona, aspirant a dissenyadora després de passar per l'École Supérieure Duperré francesa i per la Massana catalana. Però els somnis, com els de la nina Barbie mite dels contes rosa de la infància, no sempre es compleixen. I ara, Raphaël / Raphaëlle, fa de teleoperadora en un call center de l'Hospital Clínic. I té una data clau al cap: 3 anys d'espera. A França, la identitat del gènere la decideixen els jutges, diu. A Catalunya, la decideixen els metges. Una llista d'espera de 3 anys per una intevenció quirúrgica amb riscos que materialitzi el canvi de sexe i el que sempre ha sentit, des de la infància, des de l'adolescència, des de la joventut: haver nascut amb cos de noi i sentir-se noia... [+ crítica]