El 1864, Jules Verne va publicar una de les seves novel·les de ciència-ficció i aventures més conegudes i un dels seus clàssics incombustibles, 'Voyage au centre de la Terre'. A la novel·la, un professor descobreix un escrit misteriós d'un recopilador d'històries nòrdiques del segle XII, que diu que ja havia arribat al centre de la Terra. El professor vol fer com el vell savi i, amb el seu nebot i un guia islandès, emprenen un viatge que els portarà a entrar al volcà per on, presumptament, arribarà al moll de l'os de Terra on hi faran unes descobertes extraordinàries amb una de les troballes visionàries de l'autor perquè fins i tot ja hi existia el corrent elèctric, un invent encara a les beceroles en el moment de l'escriptura de la novel·la de Verne. D'aquesta versió original, però, l'adaptació que n'ha fet la companyia en conserva ben poques coses, tret de la gènesi: buscar el centre de la Terra, aquí sota l'estímul de trobar un avi de dues noies protagonistes que es deixen portar, com en l'original, per un guia que coneix el terreny... [+ crítica]