Els astres van voler que l'escriptor Pere Calders nasqués l'any 1912, el mateix any, uns mesos després, del mític enfonsament del Titànic. Aquesta coincidènca l'havia comentada sovint el mateix Calders com una predestinació. Per això sempre m'ha semblat que la novel·la, o la no-novel·la, 'Ronda naval sota la boira' neix en el pòsit creatiu de l'autor a partir d'aquesta efemèride compartida i després es converteix en una obra literària avançada al seu temps, incompresa en el seu moment, l'any 1966 —quan ja havia publicat, entre altres, la novel·la 'A l'ombra de l'atzavara' basada en la seva experiència mexicana— i, afortunadament, valorada ara per la generació dels néts. Darrere de 'Ronda naval sota la boira' hi ha el realisme màgic que caracteritza l'obra de l'autor —un realisme màgic que no arriba a enfonsar-se mai en l'absurd— i també hi ha una estol de petites històries iròniques, humorístiques, farcides de multitud de personatges, tan estrafolaris com quotidians, escampats dins de la novel·la que predestinen els contes que més endavant farien Pere Calders, popular i estimat. Quan, a finals dels anys setanta del segle passat, Dagoll Dagom va proposar a Calders portar al teatre 'Antaviana', l'autor els va dir, esverat, si es volien arruinar. Si avui hagués pogut aconsellar la companyia Els Pirates no sé què els hauria dit, però segur que, quan n'hauria vist el resultat obtingut, no hauria dubtat gens de la fidelitat que la companyia ha fet de la novel·la i l'habilitat a reduir dramatúrgicament una trama literària que és complexa, difícil i, en alguns moments, gairebé impossible de fer-la digerible al lector... [+ crítica]