«L'estiueig». Dramatúrgia d'Adrià Aubert i Carla Coll, a partir de la trilogia «La villeggiatura» de Carlo Goldoni. Traducció de Julia Calzada. Intèrprets: Núria Cuyàs, Ricard Farré, Laura Pau i Arnau Puig. Música: Ariadna Cabiró. Escenografia: Enric Romaní. Vestuari: Maria Albadalejo. Caracterització: Toni Santos. Moviment: Anna Romaní. Atrezzo: Montse Farrarons. Il·luminació: Clàudia Serra. Arranjaments instrumentals: Pere Gual. Espai Sonor: Damià Duran. Teló: Clàudia Carreras. Confecció: Goretti Puente. Producció: Montse Farrarons. Producció executiva: Marina Marcos. Comunicació i premsa: Anna Castillo i Ester Cánovas. Fotografies promocionals: Sergi Panizo. Ajudant de fotografia: Helena Vallès. Maquillatge i perruqueria – Fotografies: Inma Bono. Localització fotografies: Can Casadellà. Amb el suport del Teatre Aurora i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Un espectacle d’Els Pirates Teatre. Ajudant de direcció: Carla Coll. Direcció: Adrià Aubert. Companyia Els Pirates Teatre. El Maldà, Barcelona, 7 febrer 2026.
Els Pirates Teatre fan 25 anys i, en comptes d'emancipar-se com toca per l'edat, continuen plegats com si fos el primer dia. Per celebrar l'efemèride, han anat a parar a Carlo Goldoni i a partir de la seva trilogia sobre els pros i els contres de les vacances han elaborat un espectacle que enganya només començar com si volgués anar per la via del musical, però de seguida s'encarrila pels rails de la comèdia, el fregolisme, l'humor, la paròdia i, mai més ben dit, el divertimento. Divertimento, esclar, per als espectadors sobretot perquè, pel que fa als quatre intèrprets, més que un divertimento és un no parar d'anar d'un costat a l'altre i un no parar de canvis de personatge, canvis de vestuari, canvis de perruqueria i canvis de registre per posar-se en la pell de Leonardo, de Vittoria, de Giacinta o de Filippo, entre altres personatges de la trilogia estiuenca de Carlo Goldoni que, jugant, jugant, arriben a la dotzena. Aquest recurs de fregolisme, una de les flaques dels Pirates Teatre, aporta un joc escènic que va més enllà del retrat sobre una societat benestant i opulenta que vol estirar més el braç que la màniga, que es refrega en les aparences, i que, per anys que hagin passat des del segle XVIII de Carlo Goldoni, continua sent una de les tendències socials del segle XXI... [+ crítica]
