«He mort el pop». Dramatúrgia de Lluís Anton Baulenas. Música de Marc Sambola. Intèrprets: Antonio del Valle, Bernat Cot / Francesc Marginet, Rafaela Rivas. Disseny llums: Dani Gener. Escenograia i vestuari: Paula Font. Espai sonor: Roger Blasco. Fotografies promocionals: Sergi Panizo. Disseny gràfic: Daniel Ballesteros. Vídeo promocional tràiler: Jofre Blesa. Producció gira: Ramon Godino. Producció executiva: Jofre Blesa i Marina Marcos. Assessoria artística: Joan Riera. Producció d'Apunta Teatre, El Maldà i Federació d'Ateneus de Catalunya. Ajudant de direcció, assistent de moviment i coreografies: Candela Díaz Sanz. Direcció: Marc Vilavella. Sala Versus Glòries, Barcelona, 8 febrer 2025.
Un esglai. Als espectadors que els agafi despistats, els pot semblar que el gremi del teatre ha entrat en revenja mafiosa i sanguinària. «He mort el pop!», diuen. I els més malpensats ja veuen el pobre Mago Pop trinxat i enviat a l'altre barri. Doncs, no. No és això. El Mago Pop continua fent les seves trapelleries traient-se, si no conills, sí que milers d'espectadors de la màniga que omplen al Paral·lel amb l'últim «Mar i cel» de Dagoll Dagom, tal com coneixem fins ara Dagoll Dagom. El futur no l'ha vist ningú. I Àngel Guimerà, més enllà del centenari de la seva mort, que s'ha commemorat el 2024, i més enllà de «Mar i cel», continuarà apareixent, ara sí, ara també, de la mà de noves generacions, com ho fa ara mateix en tres sales: «L'aranya», al Teatre Nacional de Catalunya; «Mar i cel», al Teatre Victòria; i aquest «He mort el pop», a la Sala Versus Glòries. L'espectacle, que forma part del programa de la Federació d'Ateneus de Catalunya i que ha fet una llarga gira per diversos escenaris del país, arriba madur i revisat en alguns aspectes a la sala convencional de Barcelona, seu de la companyia Apunta Teatre que el coprodueix amb El Maldà. L'escriptor Lluís Anton Baulenas (Barcelona, 1958), novel·lista i traductor, ha acaronat de tant en tant el teatre, menys, segurament, del que ell mateix voldria i del que el sector es mereixeria. I ho ha fet amb aquesta paròdia en clau de comèdia, si es pot dir així, de tres peces emblemàtiques d'Àngel Guimerà: «Mar i cel», «Maria Rosa» i «Terra baixa»... [+ crítica]
