«La mort i la donzella», d'Ariel Dorfman. Traducció: Joan Barbero. Intèrprets: Xavi Carreras, Laura Sancho i Carlos Vicente. Veu en off: Jordi Coromina. Escenografia: Zeroquatre - Esther Alonso. Disseny llums: Xavi Costas. Disseny sonor: Edu Entrena. Vestuari: ALO. Ajudanta de direcció: Carme Tasias. Direcció: Empar López. Teatre del Raval, Barcelona, 1 juny 2023.
A la crítica xilena de l'època, el 1991, en plena albada de la recuperació de la democràcia, quan Ariel Dorfman (Buenos Aires, Argentina, 1942), va estrenar «La mort i la donzella», no li va fer gens de gràcia que l'autor posés en evidència una de les xacres del sistema que el país i la societat xilena havien patit amb la Dictadura de Pinochet i l'enderrocament de Salvador Allende, després del cop d'estat del 1973. De fet, Ariel Dorfman, que era partidari d'Allende, no situa expressament a Xile el cas de la dona que va ser torturada en plena Dictadura sinó que retrata un règim en un país incert on, un dia, en una visita de nit, quan el seu marit ha estat nomenat per encetar una comissió d'investigació sobre les tortures passades, reconeix qui va ser el seu torturador, un metge que, en ple captiveri i procés de tortura i violació, era un afeccionat a escoltar la composició «La mort i la donzella», un quartet de corda que, com un testament del compositor, després d'una situació de salut delicada que l'advertia de la mort, s'ha convertit en una peça bàsica del catàleg de Franz Shubert. Hi ha alguna intenció sibil·lina en l'obra d'Ariel Dorfman, quan relaciona l'autor austríac amb l'experiència xilena. Dues cultures, dos continents, dues èpoques, però amb les mateixes malèvoles intencions del règim de torn... [+ crítica]
