BUSCAR LES ENTRANYES DEL BROADWAY MÉS PUR

«Hi ha d'haver una vida fora d'aquí». Selecció musical de Xavi Casan. Arranjaments: Ariadna Cabiró. Traducció i adaptació de les cançons: Roser Batalla, Núria Cuyàs, Jordi Galceran i David Pintó. Intèrprets: Ariadna Cabiró (piano), Núria Cuyàs (veu i guitarra) i Cinta Moreno (veu). Vestuari: Maria Albadalejo. Disseny il·luminació: Adrià Aubert. Assessoria de moviment: Cristina Martí. Producció: Montse Farrarons. Producció executiva: Marina Marcos. Comunicació i premsa: Anna Castillo. Assistència: Mateu Tur. Fotografia cartell i funció: Sergi Panizo. Direcció musical: Ariadna Cabiró. Director escènica: Xavi Casan. El Maldà, Barcelona, 5 abril 2022.

Dinou peces. Tot un senyor repertori. Setanta minuts sense publicitat intermèdia perquè no és l'Spotify free, que diuen que ara parlarà en català i tot gràcies al futbol —¿el femení?. Un espectacle que és com una mena de “playlist”, però en viu i en directe. En tot cas, la companyia d'El Maldà s'anticipa a l'acord lingüístic de l'Spotify Barça i ha versionat totes i cadascuna de les peces del muntatge al català en adaptacions i traduccions de Roser Batalla, Núria Cuyàs, Jordi Galceran i David Pintó. Feina feta no hi ha destorb. Bona feina, a més. ¿Teatre musical o concert teatral...? Deixem-ho en un mig i mig. I tenint en compte les dimensions de la sala d'El Maldà, diguem que es tracta d'una mena de “party” semblant a aquelles festes particulars de saló dels feliços anys vint del segle passat per a “amics i coneguts” i per donar a conèixer l'última creació artística, teatral o musical. Aquí, esclar, els “amics i els coneguts”, dit sempre entre cometes, són els espectadors de carrer que vulguin retrobar o descobrir una sèrie de peces llegendàries del temps dels musicals d'or de l'encara mítica avinguda de Nova York. Les amfitriones d'El Maldà són tres actrius i cantants de la casa que han reunit un recull de peces del Broadway dels anys seixanta i setanta del segle XX amb una mirada des de la dona i per a l'alliberament de la dona. Per això diuen que “hi ha d'haver una vida fora d'aquí", en una mena d'afirmació que no deixa de tenir un to de condicional, d'incògnita, de desig. Hi ha d'haver..., sí, ¿però hi és de debò?... [+ crítica]