«The Mountain». Dramatúrgia: Àlex Serrano, Pau Palacios, Ferran Dordal. Performers: Anna Pérez Moya, Àlex Serrano, Pau Palacios, David Muñiz. Veu off: Amelia Larkins. Música: Nico Roig. Videoprogramació: David Muñiz. Videocreació: Jordi Soler Quintana. Disseny il·luminació: Cube.bz. Espai escènic i maquetes: Àlex Serrano, Lola Belles. Ajudanta escenografia: Mariona Signes. Vestuari: Lola Belles. Màscara digital: Román Torre. Cap producció: Barbara Bloin. Producció executiva: Paula Sáenz de Viteri. Agraïments: Núria Guiu, Pablo Acosta García, Danila Gambettola, Martín García Guirado, Pasqual Gorriz Marcos, Denis van Laeken, Simone Milsdochter, Eugenio Szwarcer, Alla Zakiullina. Fotografia: Jordi Soler. Companyia Agrupación Señor Serrano. Direcció: Àlex Serrano, Pau Palacios, Ferran Dordal. Coproducció GREC Festival de Barcelona, Teatre Lliure, Centro de cultura contemporánea Condeduque, CSS Teatro Stabile di Innovazione del Friuli – Venezia Giulia, Teatro Stabile del Veneto – Teatro Nazionale, zona K, Monty Kultuurfaktorij, Grand Theatre i Feikes Huis. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 8 juliol 2020. Reposició i revisió: Teatre Lliure Gràcia, Barcelona. 18 març 2021.
[Revisió de la crítica de la primera estrena al Teatre Lliure de Montjuïc, el 8 de juliol, dins el Festival Grec 2020]
El primer i dur confinament del 2020 va agafar l'Agrupación Señor Serrano en plena preparació de «The Mountain». Això va fer que la seva estrena dins el Grec 2020, en aquella ocasió al Teatre Lliure de Montjuïc, advertís que la proposta no estava prou madura. Ara, la programació i el calendari l'han portat a l'escenari més íntim del Teatre Lliure de Gràcia. I els Señor Serrano hi han arribat amb els deures fets amb una honesta revisió del que va ser la primera posada en escena sense perdre'n, esclar, ni el sentit ni els orígens potser perquè ja ho deia aquell: qui perd els orígens, perd la identitat. La identitat de «The Mountain» és posar de manifest el núvol de mentides sobre el qual viu la societat actual, propiciades sobretot per la vulnerabilitat i, a la vegada, la ingènua fiabilitat de les xarxes. ¿Si el pintor René Magritte ja ho va dir: «Ceci n'est pas une pipe», per què els Señor Serrano no poden fer creure que una raqueta de bàdminton no és una raqueta de bàdminton sinó un bat de beisbol? «The Mountain» es refereix sense subterfugis a l'ascensió a l'Everest del mític George Mallory, que el 1924 va intentar arribar al cim però, sense que se sàpiga encara avui si ho va aconseguir —ai, si aleshores haguessin existit els mòbils i els satel·lits!—, el fet és que va morir en la baixada i el seu cadàver es va trobar anys després just a uns cinc-cents metres del cim. ¿I com introdueix aquest fet l'Agrupación Señor Serrano en el seu trencaclosques de «The Mountain»? D'entrada, amb una obertura de la performer Anna Pérez Moya, amb un deix de l'anglès molt nadiu perquè l'espectacle és en anglès per la vocació internacional de la companyia, i també amb dos personatges jugant a bàdminton. Després, tornant a Mallory, amb algunes de les cartes de la seva dona Ruth. I per recordar a l'auditori que les fake news no són només cosa del present, Agrupación Señor Serrano fa referència també a un altre mite de la mentida: la versió radiofònica de «La guerra dels mons» que Orson Welles va fer servir, segurament sense proposar-s'ho, per fer córrer el pànic el 1938 entre la població nord-americana... [+ crítica]
