«A stormy night (Una nit de tempesta» és la història de dos joves, el novaiorquès Alan (Jacob Perkins), que acull durant unes hores al seu apartament de Brooklyn a Marcos, jove documentalista amb un primer treball de temàtica gai (David Moragas) de pas per Nova York, en una escala forçada del vol en el qual tornava a casa arran d'una amenaça de tempesta. La trama té aires de Woody Allen (per l'ús de la conversa com a eix central) i de Xavier Dolan (per una implicació directa del director en el paper protagonista).
Al servei d'una excel·lent fotografia (Alfonso Herrera Salcedo), hi ha converses que poden anar des d'una filosofia sobre la monogàmia a una torrada amb mantega, desitjos mutus que no passen d'aquí, intent d'apropament i rebuig inconscient, sempre amb un rerefons de cultura gai sense complexos ni tampoc excessos. L'austeritat del blanc i negre es reprodueix també en l'austeritat del guió que sembla que no vulgui desvelar més del que l'espectador ja sap.
Com a guionista, David Moragas Llevat ja havia signat el llarmetratge «Two sisters», que el 2019 va rebre una distinció de la universitat novaiorquesa on va fer el postgraduat. També havia rodat un parell de curts, «Boyfriend» i «Only fools rush in», els dos del 2018. La pel·lícula, produïda per Oberon Films i distribuïda per Filmin és expecialment i volgudament narrativa. No ha d'estranyar si es té en compte que, encara adolescent, als 17 anys, el jove director va obtenir el XXXII Premi Antoni Bofarull de narració, dels Premis Literaris Baix Camp d'Òmnium Cultural, amb «Perdut a la cambra fosca», un relat on la fotografia i el cinema, a més d'una voluntat internacional, ja s'hi deixen entreveure, com evidencia aquest fragment: «La meva carrera com a fotògraf s’ha format a partir de diverses peces de puzle. He fet de periodista fotogràfic, fotògraf publicitari, he fotografiat artistes, estrelles i models. He cobert festes, gales i altres esdeveniments. Tot va començar amb un objectiu: trobar la fotografia perfecta. Encara no sé com vaig acabar aquí. Abans m’agradava reconèixer escenes que poguessin transmetre l’essència que les fes belles. M’agradava caminar perdut pels camins de Nova York buscant allò que produís el plaer visual. Creava històries a partir de personatges que, per accident, haguessin acabat a les meves fotografies.»
El D'A Film Festival 2020, que ha arribat ja a la desena edició, ha fet públics els premis d'aquesta inusual edició virtual. El premi a la millor pel·lícula ha distingit «A White, White Day (Un blanco, blanco día)», d'Hlynur Palmason (Islàndia), amb una menció especial a «Nocturnal», de Nathalie Biancheri (Regne Unit). El jurat d'aquest premi ha estat integrat per Belén Funes, José Luis Cienfuegos i Javier Giner. El Premi de la crítica ha estat per a «Abou Leila», d'Amin Sidi-Boumédine (Algèria, França, Quatar), amb una menció especial per a «La mami», de Laura Herrero Garvín (Mèxic, Espanya). El jurat d'aquest premi l'han integrat Imma Merino, Anna Petrus i Ramón Alfonso amb la col·laboració de l'Associació Catalana de la Crítica i l’Escriptura Cinematogràfica (ACCEC). El Festival ha posat a disposició dels usuaris de la plataforma Filmin, entre el 30 d'abril i el 10 de maig, un total de 45 llargmetratges i 20 curts. Finalment, un cop tancat, el certamen atorga un premi del públic d'acord amb les votacions dels espectadors.
