«Exit», d'Agustí Franch. Intèrprets: Roser Batalla, Mingo Ràfols i Irina Robles. Veus en off: Francesca Piñón, Gemma García i Toni Clapés. Vestuari: Anna Mangot. Escenografia: Red Nose. Disseny il·luminació: Eloi Pla i Joel Pla. Música: Jofre Bardagí. Edició àudio: Guillem Fornós. Tècnic de sala: Andriy Krachyk. Fotografia: Leandro García. Imatge: Creativadisseny. Producció executiva: Òscar Contreras i Alfons Teruel (Red Nose). Producció: Escola Nacional d'Andorra, Productora 23 i Red Nose. Ajudant de direcció: Joan Hernández. Direcció: Òscar Contreras i Agustí Franch. Teatre Aquitània, Barcelona, 9 novembre 2019. Reestrena: Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 6 març 2020.
Comèdia de la bona. Comèdia a la francesa, com la truita. I no és una manera de dir perquè en aquesta obra tot es capgira com una truita ben recargolada en el moment menys pensat. Quan els espectadors pensen de quina manera se'n pot sortir el trio protagonista o quina serà la vàlvula d'escapament del conflicte —que és quan la trama sembla que podria decaure— immediatament hi ha una guspira que encén novament el foc i el remolí de l'embolic torna a començar. Només es pot dir això: una empresa contracta una nova cap de recursos humans amb una missió immediata a complir des del primer minut: ha de fer fora un de dos candidats —o candidates— proposats per la directora. I ho ha decidir amb criteri profesional després de tenir una entrevista amb els dos. I fins aquí tot el que és possible desvelar, per respecte als futurs espectadors. La resta és una sorpresa constant que es manté durant noranta minuts i que aguanten amb fermesa, bon ofici escènic, humor i gràcia els tres intèrprets. D'entrada cal admetre que, només per uns segons, a un li fa l'efecte que potser l'autor, narrador i dramaturg, Agustí Franch (Manresa, Bages, 1976) oferirà una versió acolorida i remasteritzada d'«El mètode Grönholm». La presència en el repartiment de Roser Batalla (una de les Grönholms de l'època) hi influeix. Però no. De seguida un s'adona que no serà el mateix. Que allà tot anava de fora cap a dins i que aquí tot va de dins cap a fora... [+ crítica]