«La niña gorda», de Santiago Rusiñol. Adaptació de Jordi Oriol. Intèrpret: Jordi Oriol. Vestuari: Rosa Solé. Il·luminació: Joaquin Guirado. Restauració i adaptació de la pianola: Xavier Garcia. Ajudant de direcció: Albert Arribas. Direcció: Xavier Albertí. Producció TNC i Teatres en Xarxa. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 27 desembre 2018.

Sembla que el teatre de barraca demana precisament això, una “barraca”. A «La niña gorda», de Santiago Rusiñol, li ha tocat la convencionalitat clàssica a la italiana de la Sala Tallers del TNC i l'esperit i l'atmosfera de la “barraca” queda molt lluny del que la novel·la, conte o relat en qüestió demana. És a dir, fa la impressió que, continuant amb l'acarament que els estudiosos fan entre «La niña gorda» de Santiago Rusiñol i «La Ben Plantada» d'Eugeni d'Ors “Xènius”, a la grotesca peça rusiñolesca se li hagi volgut concedir la finor i estètica noucentista de “Xènius”. I no perquè l'actor i també adaptador, Jordi Oriol, no carregui les tintes sobre el retrat que Rusiñol fa d'aquesta mossa de considerable tossa i creixença, de tanta tossa i tanta creixença, que finalment els seus pares la van endossar a un domador perquè l'exhibís a les barraques de fira amb les feres i altres fenòmens humans de l'època... [+ crítica]