[Aquesta crítica correspon a la presentació del mateix espectacle al Teatre Lliure de Montjuïc la tardor del 2005. La versió presentada la tardor del 2018 a Temporada Alta manté alguns dels mateixos intèrprets, com la protagonista Viviane De Muynck]
La Needcompany parla de coreografia. Però si tota coreografia amaga una història, en aquest cas, la del muntatge «Isabella's room» és de les més narratives, fins a l'extrem que la interpretació té més caràcter específicament dramàtic que no pas coreogràfic. El fet és que Jan Lauwers s'hi esplaia a l'ample i, sense abús d'elements multidisciplinars —tret d'una minicàmera de vídeo per ampliar segons quines imatges en directe—, aconsegueix un espectacle de dues hores d'una gran força, que posa també la majoria d'intèrprets en el punt frontererer entre l'expressivitat corporal, la música i la dramatúrgia textual. Esclar que no tothom disposa d'una col.lecció de peces antropològiques i etnològiques heretada del pare —mor el 2002 i a qui el director belga dedica l'espectacle—, i per tant la presència a l'escenari, a tall d'escenografia, d'una exposició de màscares, fetitxes, escultures i altres objectes propis d'un museu o d'una sala de subhastes, que doten el muntatge d'una originalitat difícil d'igualar... [+ crítica]