¿En què devia pensar Harold Pinter quan el 1961 va titular amb un senzill «La col·lecció», una de les seves deu primeres obres, pensada primer per a la televisió i estrenada després al teatre? Per despistar, potser Pinter pensava en una minicol·lecció de gerros xinesos, que en aquest muntatge també apareixen i que només s'esmenten de passada. I per situar l'àmbit dels personatges en una "col·lecció" de dissenyadors de moda els protagonistes d'una trobada adúltera que Pinter manté en la incògnita de si va tenir lloc o no va tenir lloc, jugant des del primer moment amb el doble mirall de la veritat i la mentida, la realitat i la ficció. Harold Pinter (Hackney, Londres, 1930 - Londres, 2008) ha estat un habitual en la cartellera teatral catalana. El recordo discretament com a espectador, en una fila del darrere —una temporada del segle passat!—, precisament de la Sala Beckett, en la representació d'una de les seves obres, que li va permetre, per sorpresa, sortir a saludar... [+ crítica]