SER O NO SER... UN CINEMA, AQUEST ÉS EL DILEMA

«Hamlet Aribau», de William Shakespeare. Traducció de Joan Sellent. Intèrprets: Míriam Alamany, Guillem Balart, Toni Gomila, Carles Martínez / Ramon Vila, Marc Rius, Elena Tarrats i Sergi Torrecilla. Espai escènic: Oriol Broggi. Il·luminació Pep Barcons
So: Damien Bazin. Vídeo: Francesc Isern. Vestuari: Oriol Broggi i Elisabet Meoz. Ajudants direcció: Albert Reverendo i Carla Vilaró. Coreografia d’esgrima: Isaac Morera. Caracterització: Àngels Salinas. Suport vídeo: Sabrina Montoya. Projecció espectre: Xavier Boada. Fotografia: Bito Cels. Disseny gràfic: Pau Masaló. Regidor:Marc Serra. Sastressa: Elisabet Meoz. Tècnics funcions: Juan Boné i Roger Blasco. Tècnics muntatge: Fer Acosta, Marco Ruggero, Emili Vallejo, Sara Vidaurreta, Òscar Cereijo (tècnic en pràctiques). Agraïments: Anna Pitarch, Sala Beckett i tots els tècnics/ques de suport pel muntatge. Produccio: La Perla 29. Amb la col·laboració de Grup Balañá. Direcció: Oriol Broggi. Cinema Aribau, Barcelona, 5 desembre 2021.

Abans d'anar al “cinema” repasso alguns «Hamlets» que han passat pels escenaris catalans en els últims anys. N'hi ha de tots els colors i per a tots els gustos. El més recent, el 2016, al Teatre Lliure de Gràcia, en una versió del dramaturg Pau Carrió i amb l'actor Pol López com a rei de la calavera. Abans, hi havia hagut, el 2009, la versió d'Oriol Broggi en col·laboració amb Marc Rosich i la traducció de Joan Sellent, a la Biblioteca de Catalunya, amb Julio Manrique de protagonista. Només un any abans, el 2008, el director alemany Thomas Ostermeier havia portat al Teatre Lliure de Montjuïc el seu particular «Hamlet» amb la companyia Schaubühne Am Lehniner Platz Berlin, amb Lars Eidenger al capdavant del repartiment. I anant encara més enrere, el 2003, en van coincidir dos, un de força exclusiu al Teatre Romea, i dic exclusiu perquè tot i que partia de la primera versió de Joan Sellent, va ser traduïda a l'anglès dirigida per Calixto Bieito i es va presentar amb sobretitulat català, només cinc funcions, protagonitzada per l'actor George Anton (en aquell temps, parlo del 2003, al sector del teatre, totes li ponien i es podia permetre luxes de gurmet com aquests). L'altre «Hamlet» del 2003 va ser al Teatre Nacional de Catalunya, aquest provinent de Lituània, dirigit per Eimuntas Nekrosius, amb la companyia Meno Fortas de Vílnius i amb Andrius Mamontovas prenent el relleu a la calavera. M'aturo aquí en aquest salt enrere. «Hamlet» ha estat i és omnipresent en el teatre català. Aquests espectacles que rememoro tenen tots la seva particular mirada, alguns més clàssica, d'altres més agosarada, fins al punt que un d'ells, el lituà del Teatre Nacional de Catalunya, provocava algunes desercions dels espectadors. Que pocs espectadors, per no dir cap, s'aixequen ara de la butaca a mitja funció quan un espectacle no els fa el pes! Prefereixen que caigui el teló i fer mambelletes educadament. D'entre tots aquests «Hamlets», vius encara a la memòria, faltava un salt més sorprenent, arriscat i aventurer. Qui havia de dir que la troupe de La Perla 29 sortiria del seu confort de la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya per posar de panxa enlaire una de les sales de cinema més emblemàtiques de Barcelona, el Cinema Aribau. ¿Crisi del cinema o crisi del teatre? ¿O potser és que no hi ha crisi i que tot és un joc trapella per confondre els espectadors?... [+ crítica]