BURXAR ELS PREJUDICIS I PESSIGAR LA CONSCIÈNCIA

«Mare de sucre», de Clàudia Cedó. Intèrprets: Andrea Álvarez, Ivan Benet, Marc Buxaderas, Mercè Méndez, Judit Pardàs, Maria Rodríguez i Teresa Urroz. Escenografia: Laura Clos “Closca”. Il·luminació: Luis Martí. Vestuari: Bernat Grau. Ajudanta de vestuari: Assen Planas. So i música: Lluís Robirola. Vídeo: Clàudia Barberà. Assessorament vocal i logopedia: Nora Baulida. Assessorament cos: Vanessa Segura. Acompanyament assistencial: Carla Balaguer i Juli Palacios. Producció executiva: Marta Iglesias, Anna del Barrio. Distribució: Roser Soler. Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Escenaris Especials. Agraïments: Fundació Ramon Noguera, Carme Mariscot. Amb el suport de Diputació de Girona, Fundació Josep Botet i Fundació Support de Girona. Equips tècnics i de gestió del TNC. Ajudanta de direcció: Berta Camps. Direcció: Clàudia Cedó. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 27 maig 2021.

El ressò de l'obra «Mare de sucre» ha estat un “escarment” en sentit positiu per als programadors, començant pel TNC que hi ha donat la primera i decisiva empenta. El fet que s'hagués programat dins del cicle del Festival Simbiòtic, un festival d'arts escèniques accessibles i inclusives, havia insinuat la impressió que es tractava d'un espectacle “especial”, només per a interessats o especialistes sobre el tema, tot el contrari del que realment es vol aconseguir, que deixi de ser precisament “especial”. ¿Ens imaginem quina impressió n'hauríem tret si aquella altra tan celebrada obra de Clàudia Cedó (Banyoles, Pla de l'Estany, 1983), «Una gossa en un descampat», sobre el dol perinetal, s'hagués programat en un cicle, posem per cas, de «Dexeus Dona»? Els espectadors de «Mare de sucre» han parlat clar. Malgrat les restriccions d'aforament —ara ja recuperades al 70%—, el cartell d'exhaurit al TNC es va haver de penjar de seguida. I amb la pròrroga d'una setmana, el mateix cartell ha hagut de tornar a aparèixer ipso facto. Esgotades les possibilitats de més calendari, ara s'obre una etapa de l'organització d'una gira que es preveu que serà extensa i “contagiosa” (benvingut, en aquest cas, el contagi). I és així com «Mare de sucre» haurà aconseguit el seu principal objectiu: deixar de ser “especial” per ser ras i curt una “obra de teatre”... [+ crítica]