Treballar sobre un tema preestablert, per a un dramaturg, pot arribar a ser un fre a la seva creativitat. Però també es pot donar el cas que la realitat de la qual es parteix —al cinema en diuen "basada en fets reals"— acabi estimulant la mateixa creació i aconsegueixi un resultat en què la ficció hi surti guanyant. És el que passa amb aquesta obra d'Enric Nolla (Caracas, Veneçuela, 1966), autor establert des de fa trenta-cinc anys a Catalunya, on té els orígens familiars, que s'ha endinsat en el món de les patologies mentals, gràcies a una intensa col·laboració de dos anys amb la Unitat de Teràpia Familiar de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, i haver viscut de primera mà el desenvolupament de diferents sessions entre especialistes d'aquesta branca de la medicina i alguns pacients. D'aquesta experiència, i coincidint ara amb el cicle de teatre social del TNC i també amb l'obra que es representa a la Sala Gran, «El professor Bernhardi», d'Arthur Schnitzler, que es mou al voltant del gremi de la medecina, n'ha sortit una història que reflecteix l'evolució i la degradació d'una família inicialment estable que veu trencat el seu ritme de vida amb la creixença d'un fill adolescent afectat de brots psicòtics... [+ crítica]