ENTRE LA MÀGIA TEATRAL I EL MIRACLE CELESTIAL

«Valentina», de Caroline Guiela Nguyen. Intèrprets: Chloé Catrin, Madalina Constantin, Paul Guta, Cara Parvu i Marius Stoian. Veus: Iris Baldoureaux-Fredon, Adeline Guillot i Cristina Hurler. Dramatúrgia: Juliette Alexandre. Complicitat artística: Paola Secret. Escenografia: Alice Duchange. Vestuari: Caroline Guiela Nguyen i Claire Schirck. Il·luminació: Mathilde Chamoux. Vídeo: Jérémie Scheidler. Film animació: Wanqi Gan. So: Quentin Dumay. Música original: Teddy Gauliat-Pitois. Ajudantes direcció: Iris Baldoureaux-Fredon, Amélie Énon i Axelle Masliah. Assessora i intèrpret de romanès: Natalia Zabrian. Maquillatge: Émilie Vuez. Càmera: Aurélien Losser. Adjunt a ajudanta de direcció: Noé Cane. Acompayament personal intèrprets: Flora Nestour. Càsting: Lola Diane. Construcció d'escenografia: Tallers del TnS. Equips del Teatre Lliure. Agraïments: Association Migrations Santé Alsace i als serveis de cirurgia cardíaca i cardiologia dels Hospitals universitaris d'Estrasbourg, en particular al doctor Patrick Ohlmann. Mencions: Espectacle estrenat el 23 d'abril del 2025 en el marc del Galas del Théâtre national de Strasbourg, preestrenat al festival FIND – Schaubühne de Berlín els dies 9 i 10 d'abril de 2025. El conte «Valentina ou la Vérité» ha estat publicat per Actes Sud, 2025. Producció: Théâtre national de Strasbourg. En coproducció amb: Piccolo Teatro di Milano i Théâtre de l’Union - Centre Dramatique National du Limousin. Amb l'acompanyament del Centre des Récits del Théâtre national de Strasbourg. Direcció: Caroline Guiela Nguyen. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 9 gener 2026.

L'autora i directora francesa Caroline Guiela Nguyen (Poissy, Yvelines, Illa de França, 1981) ja va ser al mateix Teatre Lliure el 2019 amb l'obra «Saigon» on parlava dels exiliats vietnamites, cosa que no ha d'estranyar perquè ella mateixa té l'origen en la seva mare vietnamita immigrada a França. I és també a partir d'aquesta experiència vital viscuda per la pròpia autora que ara ha portat al teatre l'obra «Valentina», una adaptació que primer havia vist la llum com a conte en suport llibre, titulat «Valentina ou la vérité» i publicat a l'editorial Actes-Sud Papiers. L'autora i directora del Teatre Nacional d'Estrasburg torna a aprofundir, ara amb subtilesa, ironia i realisme, en clau de relat, en les dificultats de les persones exiliades, refugiades o immigrades quan es troben amb el repte de la llengua amfitriona que no coneixen i es veuen obligades a resoldre situacions tan delicades com el diagnòstic d'una malaltia greu coronària. «Valentina» és un conte literari i, en conseqüència, una adaptació teatral —només vuitanta minuts— idònia per a tots els públics, però en aquesta ocasió especialment idònia també per a espectadors des dels 10 o 12 anys en amunt —n'hi havia una colla d'aquesta franja el dia de l'estrena— perquè la seva protagonista és una nena de 9 anys, filla d'una mare romanesa, que es veu obligada, malgrat la seva edat, a fer d'intèrpret entre les paraules de la metgessa cardiòloga i la seva mare... [+ crítica]

MÉS VAL RIURE QUE PLORAR

«Avui no ploraré», de Nelson Valente. Traducció de Sergi Belbel. Música de David Solans i Eudald Paryés. Intèrprets: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Jordi Rico, Albert Ribalta i Àgata Roca. Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar. Il·luminació: Jordi Thomàs. So: Roger Ábalos i David Solans. Caracterització: Eva Fernández. Direcció tècnica: Francisco Grande. Producció executiva: Daniel López-Orós. Cap tècnic: Jordi Thomàs. Tècnics d’escenari: Gerard López i Judit Vidal. Tècnic de so: Bernat Villà. Tècnic d’il·luminació: Juli Gonzàlez. Maquinistes: Joan Bonany i Roman Ogg. Perruquera: Micaela Pimentel. Ajudant d’escenografia: Judit Vidal. Ajudant de vestuari: Marta Pell. Realització de l’escenografia: Pilar Albadalejo i Pascualin Estructures. Realització del vestuari: Maribel Rodríguez. Realització de la perruqueria: Fent i Desfent. Efectes especials: Martí Bartra. Cap de producció: Gerard López. Cap de premsa: Bàrbara Branco (La Tremenda). Ajudant de producció, comunicació i màrqueting: Joan Navarro. Administració i finances: Mariona Renau. Disseny gràfic: Emilio Lorente. Fotografies: David Ruano. Vídeo promocional: Mar Orfila. Una coproducció de T de Teatre i Focus, amb el suport de l’ICEC (Generalitat de Catalunya), la participació de Crea SGR i la col·laboració de Teatre La Sala de Rubí (Ajuntament de Rubí). Amb la col·laboració de Punto Blanco, Mikakus Barcelona, DSD de Luxe, D’Orleac i Òptica Sanabre. Ajudantia de direcció: Pau Ferran. Direcció: Nelsol Valente. Teatre Goya, Barcelona, 8 gener 2025.
 

Avui potser no ploraran, com diu el títol, però la sensació que t'emportes després de veure aquesta comèdia de Nelson Valente (Buenos Aires, Argentina, 1971) amb la conxorxa de la veterana companyia T de Teatre —35 anys a les espatlles!—, és que t'han ofert un pastís de riures i cleques farcit d'ingredients diversos que voldries que es gratinessin, un a un, una mica més al forn amb ventilació inclosa. El nucli són tres germanes —que ningú no es confongui perquè no es tracta d'un Txékhov tot i que no se sap mai les influències que arrossega cada autor—, els dos cunyats, a més, i una amiga que la germana petita ha fet —ingressada un temps en un centre de rehabilitació psiquiàtrica per intent de suïcidi—, i que acaba, l'amiga, convertint-se en la protagonista accidental o, si es vol, en el pistó que encén la metxa, que cala el foc i que no té cap intenció d'apagar-lo. «Avui no ploraré» és, segons l'historial de T de Teatre, la quinzena obra que estrenen i que ofereixen als seus milers d'espectadors més fidels que esperen, i sembla que serà així, la seva nova aparició a la televisió, un camp que els és molt adaptable al seu registre escènic i que en aquesta obra de Nelson Valente no amaga tampoc la seva confluència televisiva i del gènere de la comèdia de situació, àlies “sitcom”. Només cal adonar-se de la foto fixa d'una de les últimes escenes, en congelat, tant propi de pantalla i tan suggerent també quan es fa en viu al teatre. No cal dubtar-ho, «Avui no ploraré», més tard o més aviat, quan la temporada actual d'estrena i la gira que probablement farà s'hagin esgotat, arribarà a la pantalla i és allí on els espectadors constataran l'ànima cinematogràfica o televisiva del guió de Nelson Valente... [+ crítica]

EL MELIC NO HI ÉS NOMÉS PER MIRAR-TE'L

 

«El fil invisible». Dramatúrgia d'Alícia Serrat, Daniel Anglès i Víctor Arbelo (basat en el conte «El fil invisible» de Míriam Tirado, publicat per B de Blok Penguin Random House Grupo Editorial). Text: Alícia Serrat. Lletres: Daniel Anglès, Víctor Arbelo i Alícia Serrat. Música: Víctor Arbelo i Alícia Serrat. Coreografia: Oscar Reyes. Escenografia i vestuari: Joana Martí. Il·luminació: Paula Costas. Espai sonor: Jordi Ballbé i Cristian Nadal. Intèrprets: Beth, Alba Serrano, Aina da Silva, Rubén Albaladejo, Sergi Espina, Lourdes Fabrés, Javi Vélez, Jan Català, Marina Requero, Aina Serra. Producció musical: Roger Argemí i Uri Plana. Producció artística: Daniel Anglès. Producció executiva: Gisela Juanet. Discogràfica: U98  (Jordi Puig). Ajudant de producció: Martina de Cabo i Jose López. Ajudant d’escenografia i vestuari: Helena Mateos. Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz. Tècnics: Carles Merodio i Cristian Nadal. Regidoria: Xavi Flores. Construcció de l’escenografia: Eloi Linuesa, Santi Ponce, Adrià Teixeira i Emiliano González. Màrqueting, comunicació i xarxes socials: Focus i Viu el Teatre. Videomakers: Khushi Espelt, Lara Stolzenberger i Gusto Audiovisual. Cartell: Steph Pyne. Disseny gràfic: Pere Pujades. Ortografia: Mercè Espuny i Anna Vidal. Assessorament en llengua de signes: Rocío Gómez Serrano. Administració: Ana Montero. Agraïments: Àlex Medrano, Begonya Ferrer, César Martinez, Conxita Estruga, Isabel Sbert, Marc Gómez, Moi Cuenca, Natàlia Ros, Núria Minguell, Queralt Simeone, Santi Puche, Teatre Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí, Escola de Fonollosa, Cia. Marie de Jongh, a totes les persones que han donat llibres i a les nostres famílies. Distribució Catalunya: Clara Fontdevila i Carme Tierz. Producció: Viu el Teatr. Direcció musical: Víctor Arbelo. Direcció: Alícia Serrat. Teatre Goya, Barcelona. Reposició: del 22 desembre 2025 a 8 febrer 2026.
 

El fil ja no és tan invisible des que aquest musical per a tots els públics, basat en l'àlbum de l'escriptora, periodista i comunicadora especialitzada en criança, Míriam Tirado (Manresa, Bages, 1976), il·lustrat per Marta Moreno, és present a la cartellera des de fa dos anys, després d'una arrencada al mateix Teatre Goya amb més de 30.000 espectadors i una temporada fora de Catalunya al Teatro Alcázar de Madrid. L'àlbum il·lustrat de Míriam Tirado és un dels multivendes catalans que van fent el seu camí sense gaire soroll, però amb una incidència que era impensable anys enrere. A l'edició en diferents suports (paper, ebook o audiollibre...) li faltava una versió teatral i el registre del musical és el millor que li podia passar i encara més quan es va posar a l'abast creatiu de Daniel Anglès, Víctor Arbelo i Alícia Serrat, que tenen la mà trencada en espectacles sense límits fronterers, amb el suport productor de Viu el Teatre. Esclar que el fet que la cantant Beth encapçalés el repartiment des del primer dia també és un atractiu afegit que mostra els avantatges de la versatilitat escènica d'intèrprets com Beth, que ja havia treballat en un sonat «Tirant lo Blanc» de Calixto Bieito al Teatre Romea el segle passat i més endavant a «La dona que venia del futur», i que no s'ha limitat mai a quedar-se encasellada en el seu paper prou valorat en el camp de la música... [+ crítica]

SOPA DE GALETS AMB LLUENTONS

«Nadal, un viatge inesperat». Idea i creació: Joan Maria Segura Bernadas i David Costa. Veus i intèrprets Cor de Teatre: Anna Artigas, Rita Cantó, Xavi Casanova, Lluís Coll, Sara Costa, Aleix Fernández, Lali Figueras, Mariona Ginès, Sara Gómez, Marc Grabulosa, Nuri Hernández, Ariadna Llop, Enric López, Martina Majó, Nasi Marco, Eduard Mas, Natàlia Menció, Eva Ojalvo, Llum Pérez, Laura Pla, Ferran Plana, Adriana Planagumà, Clara Puig, Pere Quintana, Joan Rigat, Rosa Rigau, Sylvia Robinson, Martí Serrallonga, Joan Vila i Rubén Villalonga. Percussionistes: Martí Solivera i Andreu Vilar. Arranjaments musicals: Ultano Gómez. Escenografia: Laura Clos "Closca". Ajudant d'escenografia: Maria Alejandre. Vestuari: Carme Puigdevall i Plantés . Il·luminació: Toni Ubach. So: Jordi Rotés. Regidoria: Llorenç Gómez, Maria Alejandre i Júlia Ferré. Cap tècnic: Joan Carles Ros "Rosky". Constructor de l'escenografia: Lluís Nadal "Koko". Traduccions i adaptació del text de les cançons: J. N. Santaeulàlia. Grafisme: Estudi Oliver Gràfic - Isabel Oliver. Comunicació i xarxes: Eva Ojalvo. Vídeo: 24 imatges per segon - Quim Paredes. Gestió Cor de Teatre: Somfònics. Producció executiva: Marine Budin i Marcela Imazio (El Clima Mola). Direcció musical: David Costa. Direcció escènica i coreografies: Joan Maria Segura Bernadas. Producció executiva: El clima mola. Una producció de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Banyoles, l'Ajuntament de Cornellà del Terri, Teisa i Fundació Lluís Coromina. Festival de Nadal, Plaça de Catalunya, Barcelona. Del 20 al 30 de desembre 2025.

La companyia Cor de Teatre ha estat l'estrella de la programació teatral del Festival de Nadal de la Plaça de Catalunya de Barcelona. Malgrat la pluja d'alguns dels vespres, el seu espectacle musical, «Nadal, un viatge inesperat», ha congregat cada dia milers d'espectadors, alguns conscients que no es podien perdre una altra de les produccions d'aquesta companyia de Banyoles que s'ha fet, en vint-i-cinc anys, un nom internacional. És imprescindible recordar el seu espectacle «Operetta» o l'espectacle més recent, «Nauta». Cor de Teatre, fidel al seu nom, no es limita a fer un concert polifònic sinó que el revesteix de teatre amb tots els ets i uts. I sovint la trama teatral acaba dominant tot l'espectacle, però sempre amb les veus a cappella de la companyia i trobant per a cada peça escollida una història que a vegades té caràcter d'esquetx i que a vegades s'acosta al conte. En aquest cas de «Nadal, un viatge inesperat», el gènere fantàstic ha envoltat tota la trama, eminentment nadalenca, amb una barreja de peces clàssiques amb d'altres de contemporànies. Cal molta traça per fusionar Rossini amb Cole Porter, Joan Dausà o cançons tradicionals catalanes, totes adaptades, arranjades i amb lletres versionades al català amb el do afegit que, malgrat la coralitat de l'espectacle, les lletres arriben amb netedat als espectadors que, a més dels més privilegiats amb lloc a les grades, resisteixen sota la humitat dels vespres de Nadal a peu dret, com els bons fans quan es posen a primera fila de l'escenari d'un concert de rock. Amb l'entrada marca de la casa de l'òpera «Guillem Tell», de Rossini, els primers intèrprets es colen entremig de la gernació amb piles de capses de regals amb llumenetes de colors. Art de carrer, perquè no sigui dit. Després, a través d'un personatge femení amb vestit vermell, carregada de paquets i angoixada com tants ciutadans que ronden en aquella hora pel carrer Pelai i els grans magatzems del centre, es troba enmig d'un espai de fantasia i de somnis on els personatges tant poden ser avets personificats com galets de carn i os —no només de pasta— o fins i tot bastoners especialitzats a fer cagar el tió, fades amb estrelles il·luminades o una concessió als lluentons i els plomalls del cabaret perquè, ja se sap, per Nadal tot s'hi val.,, [+ crítica]

ENTRE «EL FORASTER» I «BONA GENT»

«Monòleg de l'any: Edició De Lux». Presentador i conductor: Quim Masferrer. Guió: Quim Masferrer, Manu Menéndez, Ferran Aixalà i Àlex Martínez. Continguts digitals 3Cat: Evelin Pérez i Eduard Calvet. Ajudant de realització: Mer Gil. Directora de redacció: Mari Rodríguez. Muntador: Anna Valero (AMMAC). Regidora: Ceci Artigues. Animador de públic: Ferran Aixalà. Vestuari: Maria Tuset. Maquillatge: Imma Capell. Art: ZeroQuatre. Coordinadora de postproducció: Rebeca Gómez. Grafista: Guille Alvite. Ajudants de producció: Ignas Oromí Valls i Cris Garcia. Redactora: Marta Roca Brugués. Operadors de càmera: Jordi Llopart, Guille Cuadrado, Sergio Clavijo, Marc Duran, German de Santiago, Ariadna Casas, Oriol Llopis i Daniel Carpintero. Mixer unitt mòbil: David Saez. EVS unitat mòbil: Sergio garcia Palet. Auxiliars de producció: Joana Rocosa i Clàudia Garcia. Auxiliar de càmera - VTR: Javier Blanco. Auxiliar de muntatge: Valeri Belbel. Lingüísta: Ignasi Oliver. Carlight. Disseny de llums: Xavi Costas. Taula de mescles i il·luminació: Jordi Pérez. Canoners: David Pachco Delgado i Arthur Gavaldà. Tècnic de llums: David Pacheco Delgado. Adisar. Tècnics de llums: Alberto Pérez Pascual, Daniel Sarsanedas Español i Martín Andrés Judewicz. Snake. Cap tècnic pantalla Led: Javier Alcáraz Miranda. Muntatge pantalla Led: Víctor Rodríguez Pérez i Daniel Casas Vargas. Direccio d'àudio: Pol Forès Torres. Tècnic de broadcast: Marçal Forès Torres. Tècnic de sala: Òscar Camí Rodríguez. Microfonista: Jordi Mateo López. Rigger àudio: Lucas Ferrer González. Ajudant rigger àudio: Pedro Martínez Carrasco. Eumovil. Assistents d'àudio: Arnau Chacón Cao i Ignacio Martínez Bellera. Operador d'àudio: Imanol Fernández Duran. Auxiliars de càmera: Marina Vilches Petra, Adrià Moreno Zamora, Marc Muñoz Sánchez, Quim Gómez Carro, Martí Franquesa Ortiz, Martí Alió Parull. Operador de ccu: Juan Carlos Gabriel Rodríguez. Operador de crane: Óscar Puente Gutiérrez. Auxiliar de crane: Anna Bergua Piqué. Supervisor d'equipament: Germán Soria Martínez. Enginyer unitat mòbil: Òscar Garcia Planas i Sandra Vilabru Pagès. Tècnics RF: Servando Aguilar ermúdez i Xavier Segura Rodríguez. Guerrilla Produccions. Muntatge tècnic: David Grau, Dani Tort i Agustí Rovira. Let's spund. So directe VTR: Bernat Gras. Producció de color VTR: La Casa de Kuleshov. Agraïments: Teatre LaFact Cultural Terrassa, FcBarcelona, Can Rocà i Casa Gispert. Transports Urbans de Sabadell (TUS) i Sant Tomàs L'Obrador. Productor Brutal Media: Raimon Masllorens. Producció Executiva Brutal Media: Carlos Salinet. Direcció de producció Brutal Media: Xavier Resina (APPA). Producció exectiva 3Cat: Mario Daza i Adrià Serra. Producció delegada 3Cat: Enric Dexeus i Reyes Marimon. Cap de realització 3Cat: Jordi Fàbregas. Coordinació de producció Brutal Media: Carola Miralles (APPA). Control econòmic Brutal Media: Mercè Garreta. Producció Brutal Media: Carla Sánchez Torremocha i Carlos Manríquez. Cap de producció: Anna Masferrer. Continguts Brutal Media: Oriol Vilalta. Director: Oriol Faura. Realitzador: Jordi Vives. Producció de 3Cat amb la col·laboració de Brutal Media, part de BBC Studios. Emissió en línia: Plataforma 3Cat. TV3, Sant Joan Despí, 29 desembre 2025.

L'actor Quim Masferrer, conegut sobretot pel programa «El foraster» de TV3, ha estat l'encarregat de portar a les pantalles (en les seves múltiples modalitats digitals) el programa especial del 2025 el «Monòleg de l'any: Edició De Lux», un espai que s'havia fet habitual els últims anys amb la intervenció i la ironia del presentador i humorista Andreu Buenafuente. Però, per una banda, el nou contracte de Buenafuente amb TVE amb el programa «Futuro imperfecto» —molt similar en contingut i equip al «Vosaltres mateixos» que havia estrenat a TV3— i, per una altra banda, la seva baixa temporal per motius de salut i d'estrès professional —cosa que l'ha obligat, a ell i la seva parella, l'actriu Sílvia Abril, a renunciar al minut de glòria amb les campanades de TVE des de la Puerta del Sol, substituïts a última hora per... [+ crítica]

LA MEMÒRIA ÉS FEBLE... I A VEGADES TRAÏDORA

«Göteborg», de Jordi Casanovas. Intèrprets: Maria Molins, Roger Coma, Berta Rabascall i Jan Mediavilla. Escenografia: Paula Bosch. Vestuari: Bernat Grau. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Disseny de so: Jordi Salvadó. Spot i video promocional: Lluís Arbós (Dolma Studio). Direcció de producció: Carles Manrique. Direcció tècnica: Àngel Puertas. Ajudantia de producció: Fran Torrella. Regidoria: Montse Alacuart. Perruqueria i maquillatge: Maru Errando. Cap tècnica del teatre:  Marta Pérez. Espot i vídeo promocional: Lluís Arbós (Dolma Studio). Màrqueting i comunicació:  La Tremenda. Màrqueting i comunicació del teatre: La Villarroel. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Disseny gràfic: Maria Picassó. Col·laboradors: Teatre municipal de Canet. Amb el suport de: ICEC-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Distribució: Magnetica Management. És una producció de Velvet Events, S.L. Ajudantia de direcció: Blanca Caminal. Direcció: Jordi Casanovas, Teatre La Villarroel, Barcelona, 23 desembre 2025.
 

Amb el dramaturg i director Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), la sorpresa sempre assalta els espectadors en el moment menys pensat. I el més probable és que els agafi desprevinguts. En aquesta obra, o potser hauria de dir “comèdia romàntica agredolça”, que ja fa que sigui la cinquantena del seu extens catàleg, això també passa. Ull viu, doncs, perquè l'esgarrapada és profunda. Però, que tothom estigui tranquil perquè ja he dit d'entrada que «Göteborg» és una comèdia agredolça i la dolçor o el The End final, com deia aquell, “de pel·lícula”, també hi està garantit. L'estratègia de la trama de l'obra «Göteborg», que agafa el títol del topònim de la segona ciutat sueca més important, és posar cara a cara dues èpoques dels dos protagonistes: la de la seva adolescència dels divuit anys, cap al 1993, i la de la seva maduresa del 2025, a la ratlla dels cinquanta, trenta-dos anys després, amb un llarg parèntesi d'oblit i de silenci entremig. L'actor Roger Coma és ell, el Sergi. I l'actriu Maria Molins és ella, la Paula. Dues bones espases interpretatives per obrir foc en una nit tranquil·la i de relax a la llar —el Sergi està llegint un bestseller que li ha recomanat la seva filla adolescent que és estudiant a Boston— quan la Paula es presenta d'incògnita a casa del Sergi, talment com si fos ahir o com si fos aquell llunyà 1993 de Göteborg... [+ crítica]

QUAN LA SANG ARRIBA AL RIU

«Germans de sang (Blood Brothers)». Llibret, música i lletres: Willy Russell. Adaptació al català: Albert Mas-Griera. Arranjaments musicals: Andreu Gallén. Escenografia: Alessio Meloni. Vestuari: Marc Udina. Il·luminació: David Bofarull (AAI). So: Jordi Ballbé. Caracterització: Natàlia Albert. Intèrprets: Mariona Castillo, Triquell, Xavi Navarro, Albert Salazar, Roc Bernadí, Lucía Torres, Tai Fati, Toni Viñals, Cisco Cruz, Aleix Colomer, Elena Escorcia, Joan Mas, Carla Pizan, Guillem Ripoll, Pol Roselló Weisz, Júlia Sanz, Ferran Soler, Meritxell València, Aran Vázquez. Covers: Lucía Torres, Joan Mas, Pol Roselló Weisz, Meritxell València, Carla Pizan, Xavi Navarro, Guillem Ripoll. Músics: Andreu Gallén, Toni Pagès / Eloi López, Vicent Pérez / Victor Colomer, Dai Mar López, Armando Erenas / Cristian Castellví, Blai Mañer. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Carmen Álvarez. Producció executiva audicions: Raquel Doñoro. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: Jordi Farràs. Producció musical: Roger Argemí i Uri Plana. Assistent d’il·luminació i programador: Jordi Thomàs. Assistent d’escenografia: Cesc Colomina. Ajudant de vestuari: Carlota Ricart. Assistent de direcció resident: Joan Mas. Capitana de ball: Júlia Sanz. Ajudantia de producció: Sara López. Assistent de Direcció en pràctiques – Eòlia: Júlia Cortina. Ajudant de Direcció musical en pràctiques – ESMUC: Andreu Perelló. Coach vocal Albert Salazar: Víctor Arbelo. Coach vers narradors: Pablo Macho. Pianistes casting: Joan Espuny i Blai Mañer. Repetidora càsting: Tatiana Monells. Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé. Tècnics del teatre: Aleix Arbonès i Víctor Bartolomé. Regidoria: Brian Ramos. Ajudant de regidoria: Elisenda Caballé. Sastreria: Cristina Sánchez i Nerea Melo. Perruqueria i maquillatge: Elsa Domene. Tècnics de maquinària: Samu Schlechter i Xavi Llombart. Construcció de l’escenografia: Taller d’escenografia Pascualin Estructures, Jorba-Miró Estudi-Taller d’escenografia i Big Image. Pintura d’escenografia: Eva Moreno i Jordi Agustí. Confecció de vestuari: Goretti Puente. Confecció de vestuari: Goretti Puente. Màrqueting i comunicació: Focus. Community mànager IG: Carla Pizan. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Reportatge de vídeo: Mar Orfila. Cartell: Steph Pyne. Col·laboradors: Rowenta, Colors-Up, Montibello, Bock Damm, Slide & Swing. Agraïments: Àngels Gonyalons, Mag Lari, Aules - Arts Escèniques, La Cubana, Cristina Vall-Llosada i Casa Seat. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, ICEC Institut Català de les Empreses Culturals, Generalitat de Catalunya, INAEM, Unió Europea (Fons Europeu Next Generation), Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia i Next Generation Catalunya. Producció de Focus. Adjunta direcció: Àgata Casanovas. Direcció coreogràfica: Ariadna Peya. Direcció musical: Andreu Gallén. Direcció: Daniel Anglès, Teatre Condal, Barcelona, 18 desembre 2025.

 
Ho deixo anar d'entrada: si «Mar i cel» ha estat el musical del 2025, ¿per què, amb permís de La Cubana, el nou musical «Germans de sang» no pot ser també el musical del 2026? El temps dictarà sentència, però hi ha espectacles que haurien de tenir l'ambició de mantenir-se almenys una temporada sencera en cartellera. Aquesta nova versió —i repeteixo amb èmfasi, “nova versió”, perquè conceptualment és absolutament original i explosiva— de «Germans de sang» és un dels musicals que té tots els ingredients perquè convoqui espectadors a manta sense fronteres d'edat: des d'àvies i avis, a pares i mares, oncles i tietes, preadolescents i adolescents, en família o en grup, el matí, a la tarda o el vespre. Han passat 31 anys des de l'impacte que va representar per al teatre musical català l'estrena de «Germans de sang», al mateix Teatre Condal, per cert, amb una pletòrica Àngels Gonyalons, dirigida per Ricard Reguant i amb una adaptació d'Albert Mas-Griera, la mateixa que ara s'ha recuperat, crec que amb un gest de respecte per la continuïtat de la tradició i la feina feta. Hi ha retocs mínims perquè no grinyolin amb els nous temps, algunes concessions lingüístiques que potser volen semblar d'argot però que es podrien revisar, i alguna picada d'ullet a l'auditori per destensar la força dramàtica que acumula aquest musical de l'anglès Willy Russell (Whiston, Regne Unit, 1947), que ha donat i dóna la volta al món des del 1983, fa més de quaranta anys, quan el va estrenar. I ho fa sense que hagi envellit malament, com passa en algunes altres obres sinó, ben al contrari, continuant dissortadament viu pel que fa a la desigualtat social i les oportunitats estroncades segons quin sigui el nucli familiar de cadascú... [+ crítica]

REMENADISSA DE MALUCS NOSTÀLGICS

«Jambo Bwana», de Manel Dueso. Intèrprets: Montse Germán, Antònia Jaume, Àurea Màrquez, Usu Tambadou. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Nídia Tusal. Il·luminació: David Bofarull. Música original: Bárbara Granados. Producció de la música original “Jambo Bwana”: Alejandra Villalobos (flauta), Sònia Antón (clarinet) i Carlos Santos (Saxo tenor). Veu en off: Xot Craus. Gravació: Estudi Aleix Burgués, Artona. Mescles: Tomi Pérez. Caracterització: Toni Santos. Adjunt disseny il·luminació: Oriol Mestre. Construcció d'escenografia: Taller Jorba-Miró. Confecció de vestuari: Consol Díaz. Assessorament musical: Miquel Malirach. Assessorament de moviment; Vero Cendoya. Equips tècnics i de gestió de la companyia: Coordinació tècnica: Quim Otero. Adjunt a la coordinació tècnica i tècnic de so: Cristian Pérez. Producció executiva: Bitò Produccions, Cassandra Projectes Artístics i TNC. Agraïments: Tere Isart, Lluís Miquel Bennàssar, Maria Nieva, Osman, Salif i Rita. Equips i de gestió del TNC. Adjunt a la direcció: Miquel Malirach. Direcció: Manuel Dueso. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 17 desembre 2025.
 
No acabo de destriar prou bé què és el que ha volgut fer amb aquesta obra l'autor Manel Dueso (Sabadell, 1953).  ¿Explicar la seva relació amb les terres africanes? ¿Fer una denúncia de la desigualtat? ¿Constatar el racisme del blanc sobre el negre i, ¿qui sap?, potser també del negre sobre el blanc? ¿Posar de manifest l'homofòbia animalista en relació al relat del gos? ¿Denunciar les agressions sexuals a les dones? ¿Aportar una picossada més a la Marató de TV3 amb una referència al càncer de mama? ¿Mostrar la dificultat de l'escriptra creativa? ¿Fer evident la solidaritat entre tres amigues d'una generació similar i l seva nostàlgia de la joventut perduda? ¿O revestir de llumets de colors la Sala Petita del TNC perquè, com diuen els anuncis publicitaris, és Nadal i bones festes? El meu dubte existencial topa amb la constatació de posar la mel a la boca amb el reclam de tres actrius consolidades blanques i un actor negre per descobrir i el reclam d'un títol com «Jambo Bwana» que, a més de ser una cançó per remenar els malucs de totes les edats, porta de seguida la imaginació a una història que potser tocarà el tema de la immigració desesperada i el drama de les pasteres que condueixen tantes vegades a la mort.,, [+ crítica]

ÈTICA I ESTÈTICA DE FOTOGRAMA

«Honestedat». Dramatúrgia de Francesc Cuéllar. Intèrprets: Míriam Iscla i Dafnis Balduz. Escenografia: Lola Belles. Disseny d’il·luminació: Sylvia Kuchinow. Disseny de so: Guillem Rodríguez. Vestuari: Nídia Tusal. Direcció de producció: Carles Manrique (Velvet Events). Direcció artística de producció: Jordi Casanovas. Ajudantia de producció: Laura Alonso. Direcció tècnica: Àngel Puertas. Fotografies: Felipe Mena. Distribució: Magnética Management. Equip Teatre Akadèmia: Gerència i Cap de producció: Meri Notario. Direcció artística i projectes especials i filantropia: Guido Torlonia. Direcció artística, programació i cap de premsa: Fernando Solla. Direcció artística i internacional: Enrico Ianniello. Cap de màrqueting i comunicació: Ana Flores. Comunicació i públics: Vinyet Vila. Cap tècnic: Lluís Serra. Tècnic auxiliar: Víctor Castro. Cap de sala i taquilla: Xavi Gómez. Producció de l'espectacle: Hause&Richman i Teatre Akadèmia. Amb el suport de FAC (Fundación Arupación Colectiva) i la col·laboració del Teatre Plaza de Castelldefels. Companyia resident del Teatre Akadèmia. Ajudantia de direcció de l'espectacle: Gaia Bautista. Direcció de l'espectacle: Francesc Cuéllar. Teatre Akadèmia, Barcelona, 16 desembre 2025.

Poseu dos intèrprets com l'actriu Míriam Iscla i l'actor Dafnis Balduz a l'escenari i ja ho teniu gairebé tot guanyat. Esclar que aleshores cal que ells dos es trobin amb una trama —si és que se'n pot dir trama en aquest cas— i un discurs —un no gosa dir-ne simplement text— que reforci la superba presència dels dos protagonistes. I aquesta cinta de córrer els l'ha servida en safata l'actor, director i dramaturg Francesc Cuéllar (Barcelona, 1993), polifacètic creador que fa la impressió que ha volgut portar els aires del cinema al teatre. Tot respira cinema: el blanc i negre omnipresent (la taula blanca, les potes negres, les cadires blanques, els papers negres, el dossier negre, el mòbil negre, la gerra d'aigua negra, la bossa de mà negra, el cercle de Led gegant imponent al sostre, la lluna en cercle del tapís de terra, el vestuari negre dels dos intèrprets fins al més mínim detall ni que sigui de bijuteria... «Honestedat» és una obra de rerefons filosòfic que sembla elaborada amb moltes mans, des de l'excel·lent il·luminació de Sylvia Kuchinow al concepte escenogràfic de Lola Belles, des del so de Guillem Rodríguez a la potència de les paraules de l'autor, des de la referència gairebé personal del mateix Francesc Cuéllar, a partir del film «Jusqu'ici, tou va» —i com els sonarà la versió teatral als que l'hagin vist si passegen per Filmin!—, del qual ell mateix n'ha estat autor i director, reconegut amb una Menció Especial de l'Atlàntida Film Festival, i amb un subtil homenatge a un altre film emblemàtic de finals del segle XX, «La haine (L'odi)», de Mathieu Kassovitz, on el blanc i negre, precisament, és també com una declaració de principis... [+ crítica]

QUI TORRA EL PA PRIMER EL TORRA MÉS BÉ

«La torradora». Dramaturgia de Roc Esquius i Sergi Belbel. Intèrprets: Antonio del Valle, Ramon Godino i Laura Pau. Escenografia: Paula Font. Disseny de so: Marçal Cruz. Disseny d’il·luminació: Daniel Gener. Disseny de vestuari: Gerard Navarro. Imatge promocional: Sergi Panizo. Premsa i comunicació: Rafaela Rivas. Producció executiva: Jofre Blesa i Ramon Godino. Una producció d'Apunta Teatre. Amb el suport de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals). Ajudants de direcció: Elna Roca. Direcció: Roc Esquius i Sergi Belbel. Sala Versus Glòries, 15 desembre 2025.

L'estrena de la comèdia «La torradora» de l'autor Roc Esquius (Súria, Bages, 1982) i Sergi Belbel (Terrassa, Vallès Occidental, 1963), també directors del muntatge igualment a quatre mans, coincideix amb l'aprovació d'una llei al Parlament de Catalunya que intenti regular la trampa del lloguer anomenat de temporada amb habitacions incloses per trampejar el topall de quota en zones tensionades i també amb un intent de regulació des de la Unió Europea per a casos similars. I dic que coincideix perquè el rerefons de l'obra, sense desvelar res a l'avançada, és el fenomen encobert de la trama que aplega tres dels inquilins d'un gran edifici: un veí que sembla baixat dels núvols i que està en procés de mudança (l'actor Antonio del Valle), una veïna tocada per la gràcia de la llengua catalana i llicenciada en Filologia catalana a l'atur (l'actriu Laura Pau) i un empleat de sucursal bancària amb la gallina inversora dels ous d'or sota el braç (l'actor Ramon Godino)... [+ crítica]

BALLANT A LA CORDA FLUIXA

«Dirty Crusty», de Clare Barron. Traducció d'Isis Martín. Interpretació: Patrícia Bargalló, Pau Escobar i Sandra Pujol. Coordinació d’intimitat: Lola Clavo. Moviment: Laia Duran. Disseny lumínic i espai escènic: Guillem Gelabert. Disseny de so i música original: Paula Jornet. Suport disseny de so: Adrià Jornet. Vestuari: Gemma Pellejero. Construcció màscara: Gina Moliné. Ajudantia de direcció: Hannah Tomás. Producció executiva: Júlia Ribera i Natàlia Boronat. Fotografia i vídeo de l’espectacle: Marta Caravaca / Gusto audiovisual. Gestió econòmica: Maria Sangüesa (IACTA). Producció de La Virgueria i La Dramàtica. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya (ICEC). Agraïments: Ana Torguet Pena, Laura Dat-Sénac, Gian Aimi Duran i Nara Aimi Duran, La Virgueria Club, Teatre Lliure, Jaume Feixes. Direcció: Isis Martín i Aleix Fauró. Sala Atrium, Barcelona, 9 desembre 2025.
 

¿De quina manera es pot explicar una història fent veure que no s'explica? Doncs això és el que fa la jove dramaturga i actriu nord-americana Clare Barron, originària de Washington, amagant-se l'edat per si de cas, amb aquesta peça d'exercici teatral i de títol a tall d'advertència: «Dirty Crusty» que, fent-ne una traducció més o menys barroera, vindria a dir: “Brut i escabrós”. Però que no s'espanti ningú perquè l'espectacle «Dirty Crusty» ni és tan brut ni és tan escabrós, almenys a jutjar per la versió que ha adaptat la companyia La Virgueria, investigant com acostuma a fer sempre en l'ànima de l'obra i els tres personatges que la protagonitzen, amb una mirada més aviat antònima, valgui la ironia, no bruta i escabrosa sinó neta i llisa. Neta i llisa perquè ha deixat que el text, que hi és, sembla que no hi sigui i La Virgueria fa que cadascun dels tres personatges només el xiuxiuegin, l'insinuïn, el puntegin per deixar que sigui el gest, el ball, la coreografia iniciàtica i també el desig, la fantasia i el desencís allò que marquin una trama en una posada en escena on hi ha només una màscara i tres panells de barres de Led que tecnològicament faciliten el canvi d'il·luminació, des del blanc i blau més celestials al vermell més infernal, en un balanceig del que també viu la Jeanine (expressiva i enigmàtica actriu Sandra Pujol), la principal protagonista de l'obra, que té al seu voltant —i mai més ben dit— el Viktor (l'actor Pau Escobar), el xicot que ha agafat el relleu de la relació esporàdica de parella, i la Synda (l'actriu Patrícia Bargalló), una professora de ballet que té un grup de criatures a la seva escola i que prepara un pròxim espectacle... [+ crítica]

AI QUE VE LA IA!

«Ai! La misèria ens farà feliços», de Gabriel Calderón. Traducció de Joan Sellent. Intèrprets: Pere Arquillué, Daniela Brown, Joan Carreras i Laura Conejero. Escenografia i il·luminació: Laura Clos “Closca”. Vestuari: Adriana Parra. So: Ramon Ciércoles. Ajudanta d'escenografia: Sergi Cerdan. Cap tècnic: Pere Capell - AP7 Projectes tècnics. Regidora: Roser Puigdevall. Maquinista: Koko (Lluís Nadal). Tècnic de llums: Àngel Puertas. Tècnic de so: Marcel Ferrer. Producció executiva: Macarena García. Alumna en pràctiques: Julieta Dentone Silva (ESAD - ITB, direcció). Construcció escenografia: Taller d'escenografia Castells. Confecció vestuari: Núria Monfort. Comunicació i distribució: Bitò. Equips del Teatre Lliure. Coproducció: Teatre Lliure i Temporada Alta. Ajudanta de direcció: Martina Cabanas. Direcció: Gabriel Calderón. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 4 desembre 2025.
 

Poques vegades hi ha l'oportunitat de veure un quartet d'intèrprets com aquest en absolut estat de gràcia després que s'hagin posat en la pell dels personatges creats pel reconegut dramaturg, escriptor i director uruguaià, artífex de portar el català per primera vegada al Festival d'Avinyó amb «Història d'un senglar». Parlar de Gabriel Calderón (Montevideo, 1982) —que sembla que no té res a veure amb Calderón de la Barca malgrat la referència que plana per sota de la trama— és ja parlar d'un autor adoptat del teatre català, un autor uruguaià sensible amb el respecte a la llengua del país d'acollida perquè no ha dubtat gens que la seva obra «Ai! La misèria ens farà feliços», original en castellà, s'estrenés en versió catalana, una versió més que repolida, per reblar el clau, pel traductor teatral Joan Sellent. L'obra de Gabriel Calderón, fa uns anys, s'hauria titllat segurament de futurista, distòpica, del ram de la ciència-ficció i alguns atributs més per l'estil. Ara, però, tots aquests qualificatius han quedat superats perquè la Intel·ligència Artificial, àlies IA, ja és aquí per fer el bé o per fer el mal, per millorar encara una mica més el progrés que ens assetja i, segurament també, per ser usada i explotada per a les pitjors malifetes que encara no ens podem ni imaginar... [+ crítica]

PIZZA MANGIONE AMB REGUST SICILIÀ

«Manifest Mangione». Creació de Carol López. Intèrprets: Judith Forner Gallardo, Asier Gilabert Ibáñez, Arnau Guillén Carulla, Fidel Pallerols Rossell, Élida Pérez Lucena, Alba Roldán Gil, Andrea Sánchez Sos, Carlos Ulloa Marín. Escenografia i vestuari: Jose Novoa, en col·laboració amb Lucía Romero Tovias. Il·luminació: Marc Lleixà (A.A.I.). So: Lucas Ariel Vallejo. Lletra de «Descontento»: Judith Forner Gallardo. Construcció d'escenografia: Guille Góngora i Pablo Paz. Equips del Teatre Lliure. Coproducció: Teatre Lliure i Institut del Teatre (IT). Ajudanta de direcció: Tona Siñol Fernandez. Direcció: Carol López. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 3 desembre 2025.
 

Si alguna iniciativa és digna de ser celebrada i benvinguda és la que fa deu anys, el 2016, va néixer a l'Institut del Teatre, dirigida des d'aleshores pel dramaturg Ramon Simó, que ara passa el relleu per jubilació pedagògica, no pas teatral. Es tracta del programa «Reverberacions» que dóna veu i sortida professional a graduats de l'Institut del Teatre i que, des del 2024, ha estat enfortit amb la coproducció del Teatre Lliure i conegut des d'aleshores com a «Reverberacions IT Teatre Lliure». La proposta d'aquesta temporada és l'espectacle «Manifest Mangione», creat i dirigit per Carol López i que parteix d'un fet de plena actualitat: l'assassinat que justament fa ara un any, el 4 de desembre del 2024, va patir Brian Thompson, el conseller delegat de l'asseguradora mèdica privada United Health Care, a mans, presumptament, del jove aleshores de 26 anys, Luigi Mangione. Un assassinat a boca de canó i per l'esquena quan el conseller delegat sortia de l'Hotel Hilton de Manhattan. Un assassinat també que, a un any vista, ha agafat el caràcter popular i heroic de “justícia social” com a resposta activista que el jove Mangione —de classe benestat i amb estudis superiors— porta a terme contra el sistema de salut dels EUA que considera nefast per a la població i que encra està més tocat de mort des de la presidència dement de Donald Trump. La dramaturga Carol López (Barcelona, 1969) i la troupe de vuit intèrprets graduats de l'Institut del Teatre parteixen d'aquest fet ocorregut a Nova York fa un any i en fase pendent de judici per recursos de formalitat i de contrast de proves per plantejar una reflexió o una denúncia sobre la violència que assetja la societat del segle XXI... [+ crítica]

GUERRA FREDA AMB ESQUÍS

«Els malvats», de Biel Perelló. Intèrprets 2025: Laia Alsina Riera, Cesc Casanovas, Emili Corral, Ester Cort, Santi Monreal, Pep Muñoz i  Nesa Vidaurrázaga. Lletres Cançons: Laura Aubert i Nesa Vidaurrázaga. Escenografia i il·luminació: Mariona Ubia. Vestuari i caracterització: Mariona Signes. Espai sonor: Pau Vinyals. Ajudant de direcció i Producció: Cesc Bonsfills. Moviment escènic: Òscar Castellví. Direcció: Albert Gonzàlez. Reposició: Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 21novembre al 14 de desembre.

Fitxa artística 2010: «Els malvats», de Biel Perelló. Intèrprets: Èlia Corral, Ester Cort, Òscar García, Santi Monreal, Pep Muñoz, Biel Perelló, Mireia Piferrer i Miquel Àngel Ripeu. Escenografia i vestuari: Estel Ferrer. Il·luminació: Rubèn Taltavull. Música i espai sonor: Samuel Törnquist. Direcció: Jordi Frades i Biel Perelló. Companyia Viuda de Iguana e Hijos. Versus Teatre, Barcelona, 14 gener 2010.
 

[Crítica revisada a partir de la corresponent a l'estrena del 2010 al Versus Teatre. Algunes referències es refereixen a aquell moment]

Fa uns anys es pretenia viure sota el miratge de la candidatura d'uns Jocs Olímpics d'Hivern per més enllà del 2030, quan el món vés a saber si seria món en una ciutat escassa de neu i glaç com Barcelona. Els organitzadors del comitè olímpic que viuen del pastís de les neus i els esquís haurien de tenir en compte aquesta comèdia de Biel Perelló (Palma, Illes, 1973), com a proposta cultural olímpica ja que té com a protagonista un esquiador nord-americà que viu de les seves patinades i que, en un temps remot anomenat Guerra Freda, es veu embolicat en una trama internacional entre espies de tots dos colors en un viatge per l'Europa de l'Est que el porta també a Berlín, després de la Segona Guerra Mundial, a la dècada dels cinquanta, quan la frontera entre els dos blocs era encara controlada temporalment i per torns per forces aliades, abans de l'aixecament del Mur. Però aquest rerefons històric no ens porta pas a un espectacle teatral de registre polític sinó que és només el marc per crear un muntatge marcat per la ironia, la paròdia i una arquitectura teatral que, tot i formar una trama argumental, a vegades fa la impressió que estigui feta a base de gags... [+ crítica]

CONTROL D'ESFÍNTERS INTERDIMENSIONALS

«Desaparellats», de Ramon Pardina. Intèrprets: Ricard Farré i Esther López. Escenografia i vestuari: Jose Novoa. Disseny d'il·luminació: Anna Espunya. Disseny de so: Marta Folch. Regidoria: Lucas Bonillo Carrera. Producció executiva: Sem Pons. Ajudantia de producció: Maria Antolín. Una producció de Barc Coop. Amb el suport de: ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals. Ajudantia de direcció: Alba Aluja. Direcció: Roc Esquius. Espai Texas, Barcelona, 26 novembre 2025.

La cosa passa en un lavabo domèstic d'una parella com moltes parelles de les que habiten algun dels barris de Barcelona. Ja que som a Gràcia, diguem, per exemple, de Gràcia. D'aquí ve que el registre de comèdia de portes i finestres amb una única porta, la del lavabo com a vàlvula d'escapament de cadascuna de les accions, porti a pensar que darrere de l'atractiva trama entre fantàstica, mig distòpica, cinematogràfica, generacional i, sobretot, emparada en el misteri de les altres dimensions: ¿quants jos hi ha en un mateix jo? L'autor de «Desaparellats», l'escriptor, guionista i dramaturg Ramon Pardina (Barcelona, 1977) recorre a l'humor sa i intel·ligent. Hi té la mà trencada perquè la seva targeta de presentació compta amb avals com «Polònia», «El foraster», «Zona Franca» o el programa «Futuro imperfecto» d'Andreu Buenafuente —ara, per cert, interromput per força major de salut del seu protagonista. El director Roc Esquius —que ara mateix es pot relacionar amb l'obra «Sàpiens» convertida en «Supersàpiens», com a dramaturg— ha adaptat la comèdia «Desaparellats» a la característica escènica singular de l'Espai Texas amb l'espai central entre dues grades. En aquest cas, amb la decoració d'una llar d'una parella jove on, a més del parament de gots, plats i copes, no hi falta una col·lecció d'imatges i fotos de record, com el d'un presumpte viatge de noces... al Taj Mahal de l'Índia... o potser no, com tampoc potser no a l'illa de Malta... [+ critica]

A L'OMBRA DE L'AVELUT

«Los nuestros», de Lucía Carballal. Intèrprets: Miki Esparbé, Marina Fantini, Mona Martínez, Manuela Paso, Ana Polvorosa, Gon Ramos, Alba Fernández Vargas / Vera Fernández Vargas, Asier Heras Toledano / Sergio Marañón Raigal. Escenografia: Pablo Chaves (AAPEE). Vestuari: Sandra Espinosa. Il·luminació: Pilar Valdelvira (AAI). Composició musical i coach vocal: Irene Novoa. So: Benigno Moreno. Coreografia i assessora de moviment: Belén Martí Lluch. Assessora sefardita: Eva Chocrón. Ajudant de direcció: Javier L. Patiño. Ajudanta d’escenografia: Amalia Elorza Izaguirre. Ajudanta de vestuari: Igone Teso (AAPEE). Ajudanta d’il·luminació: Marina Cabrero. Cartell: Emilio Lorente. Tràiler i fotografia: Bárbara Sánchez Palomero. Construcció d’escenografia: May Servicios, Ricardo Vergne, Scnik Movil, .Fermisa. Producció: Centro Dramático Nacional i Teatre Nacional de Catalunya. Agraïments: Mares i pares d'Asier, d'Alba, de Vera i Sergio; escola de ball Mambo Swing, Iñaki Cobos, Beatriz Gago, Alba Trueba, Mesala Films, Victoria Luengo, Natalia Huarte, Lola Luengo, Raquel Alarcón. Gràcies a Ale i Katy i a tota la família Sabá; a Reina, Joan, família Chocrón i a totes les persones que, amb els seus relats, han contribuït a l’escriptura d’aquesta obra. Equips tècnics i de gestió del TNC. Projecte realitzat amb la Beca Leonardo d’Investigació Científica i Creació Cultural 2022 de la Fundació BBVA. Direcció: Lucía Carballal. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 21 de novembre al 7 de desembre 2025.
 

L'avelut, per als que no practiquin la religió jueva, és el període de dol que prohibeix —prohibir és una manera de dir— que els que honoren els seus difunts estimats s'estiguin de demostrar-se aquells dies alegres, no tinguin la temptació de matar el temps fent sopars amb amics i molt menys distreure's amb música —no sé si a l'era d'Spotify i auriculars aquesta normativa s'acaba respectant— i, cosa que, per cert, afecta el sector que ens ocupa, es guardin prou d'anar a veure res de teatre o d'assistir a algun concert. Els creients més rigorosos saben, a més, que, durant gairebé un any, han de recitar cada dia el “kaddish” i, complert el dol, l'aixecament de la prohibició ha de ser respectada tant com la seva instauració. És a dir: a partir d'aleshores del que s'han d'abstenir els implicats és de manifestar cap altre senyal de dol. I tal dia farà un any. Dit així, pot semblar que l'avelut, el dol hebreu, segueixi un guió propi de comèdia. Però ja se sap que cada cultura, cada comunitat, cada família és deutora de la seva pròpia tradició. I, respectada més o menys, d'una manera o d'una altra, la tradició sempre deixa rastre ni que els seguidors decideixin que no en són practicants. La religió, totes les religions, tenen unes urpes invisibles capaces d'esgarrinxar fins a treure sang. La dramaturga, directora i guionista madrilenya Lucía Carballal (Madrid, 1984) ha aprofundit en la tradició d'una família sefardita. No és estrany que hagi escollit aquest origen perquè n'és la seva parella. La família de «Los nuestros» és originària de Tànger, però fan vida a Espanya des de fa anys. I es reuneixen o es reclouen plegats fora del món per celebrar l'avelut, el dol per la mort de l'àvia... [+ crítica]

AIRADA NAPOLITANA AMB VENTIJOL CATALÀ

«Natale in casa Cupiello», d'Eduardo de Filippo. Traducció de Núria Furió. Fitxa artística 2025: Pep Cruz, Marissa Josa, Lluís Marquès, Ramon Vila, Joan Arqué, Jordi Coromina, Noël Olivé, Eduard Paredes, Màrcia Cisteró / Clara de Ramon. Llums: Pep Barcons. Vestuari: Bàrbara Glaenzel i Berta Riera. Escenografia original: Paula Bosch. Realització escenografia: Yaiza Ares. Regidoria: Marc Serra / Maria Molist. Confecció vestuari: Berta, Bàrbara, Alicia Lamelas i Època Barcelona. Sastressa: Berta Riera / Annabel Barrufet. Atenció al públic: Sílvia Forns, Núria Ubiergo i tots els equips de La Perla 29. Agraïments a tots els actors que han representat «Natale in casa Cupiello» al Teatre La Biblioteca en temporades anteriors: Enric Auquer, Gemma Brió, Joan Dausà, Manuel Dueso, Carles Martínez, Xicu Masó, Bruno Oro, Aina Ripoll, Boris Ruiz, Xavi Serrano i Pere Ventura. Fitxa artística estrena 2010: Boris Ruiz, Marissa Josa, Enric Auquer, Gemma Brió, Manuel Dueso, Xicu Masó, Joan Arqué, Pere Ventura i Aina Ripol. Escenografia: Paula Bosch. Il·luminació: Pep Barcons. Vestuari: Bàrbara Glaenzel, Berta Riera i Annita Ribera. Ajudant direcció: Ferran Utzet. Direcció d'Oriol Broggi. Producció de La Perla 29. Teatre La Biblioteca, Barcelona, 24 gener 2010. Primera reposició: desembre 2011. Segona reposició: desembre 2012. Tercera reposició: 18 novembre 2025.

¿Què té Eduardo de Filippo (Nàpols, 24 maig 1900 - Roma, 31 octubre 1984) que fascina tant el teatre català? Si fem memòria, trobem, entre alguna altra, les posades en escena de «La gran il·lusió», dirigida per Hermann Bonnín, el 1988, al Teatre Romea; «L'art de la comèdia», dirigida per Jordi Mesalles, el 1992, al SaT; i «Filomena Marturano», que Alfred Lucchetti, d'arrels napolitanes, va traduir i representar el 1995, a l'antic Teatre Goya, sota la direcció de Frederic Roda, i que en cinema, amb guió del mateix De Filippo, l'havia adaptat Vittorio de Sica, el 1964, però amb el títol «Matrimoni a la italiana», amb Sophia Loren i Marcello Mastroianni. El mateix Oriol Broggi la va revisionar el 2023. Però, sobretot, arran de posades en escena posteriors de De Filippo, la d'ara, «Natale in casa Cupiello», i la que Sergi Belbel va dirigir, el 2002, amb ajudantia de direcció ja d'Oriol Broggi, al Teatre Nacional de Catalunya, «Dissabte, diumenge, dilluns» —aquí també s'esmentava una vegada el ragout que es cuinava al TNC i se sortia en un balconet imaginari a prendre l'aire, com allà—, em sembla que el discurs de l'autor napolità troba el seu millor pòsit en els espectadors que procedeixen d'orígens de les classes mitjanes catalanes, que han viscut la infància o l'adolescència dels anys cinquanta i seixanta del segle XX en contacte amb gent de barris populars o en poblacions petites i hi veuen reflectides moltes de les reaccions, les actituds i les maneres de prendre's la vida que tenen, contràriament als espectadors de classes altes o més benestants que ho tenen encara com una assignatura pendent o ho veuen com una faula que els sona esperpèntica... [+ crítica]

POLIFONIA FUTURISTA ENTRE TENEBRES

«Nauta», de David Costa i Franc Aleu. Intèrprets Cor de Teatre:  Sara Costa, Martina Majó, Ànnia Pons (sopranos),: Sara Gómez i Natàlia Menció (mezzosopranos), Mariona Callís i Nuri Hernàndez (contralts), Jordi Forcadell, Nasi Marco i Martí Serrallonga (tenors),  Gerard Capdevila i Aleix Fernàndez (barítons), Lluís Gratacós i Joan Rigat (baixos). Música: Monteverdi, Purcell, Rameau, Händel, Scarlatti, Haydn, Mozart, Grieg, Mahler i Leontòvitx. Composició de l’espai sonor i arranjaments: Dani López. Videocreacions i espai escènic: Franc Aleu. Moviment escènic i coreografies: Leo Castro. Programació i disseny tècnic: Marc Aleu. Il·luminació: August Viladomat, ‘Gutty’. So: Joan-Carles Ros, ‘Rosky’, Abdon Compta i Panxii Badii. Vestuari: TXU Studio – Joana Poulastrou i Chu Uroz. Producció tècnica: Llorenç Gómez. Producció: Somfònics, El Canal – Centre de Creació d’Arts Escèniques de Salt / Girona i Temporada Alta. Direcció musical: David Costa. Direcció: David Costa i Franc Aleu. Companyia Cor de Teatre, El Canal - Centre de Creació d'Arts Esceniques, Salt (Gironès), 8 novembre 2025. Teatre Condal, Barcelona, 14 al 16 de novembre 2025.
 

De la mateixa manera que hi ha autors d'un sol llibre, cantants d'una sola cançó o intèrprets d'una sola obra, també hi ha companyies d'un únic espectacle. I quan es parla de la companyia Cor de Teatre, de seguida ve a la memòria el seu espectacle «Operetta» que, reposat i revisat l'any passat, ha tornat a tenir una gira intensa per diversos escenaris. Cor de Teatre s'ha guanyat a pols el lloc imprescindible que ara ja té dins de la programació teatral i musical del país i d'auditoris d'Europa on l'espectacle «Operetta», precisament, s'ha guanyat el cor, parlant de Cor de Teatre, dels espectadors. Amb l'espectacle «Nauta», el més recent de la companyia de Banyoles, la troupe de Cor de Teatre fa un salt des de la lluminositat i la disbauxa lúdica i orgànica d'«Operetta», menestralia de carn i os, a les tenebres d'un món de gènere fantàstic combinant el moviment, la coreografia —col·laboració de Mal Pelo— i la videocreació en una mena de mirada immersiva similar a la que els espectadors experimentarien si assistissin al concert teatralitzat de «Nauta» amb ulleres de realitat virtual en 3D. Amb la veu com a instrument principal, sempre a cappella, però també, aquesta vegada, amb un reforç instrumental i sonor enregistrat, els integrants de Cor de Teatre adapten peces de Monteverdi, Händel, Mozart, Scarlatti, Grieg o Mahler, entre altres, amb les imatges de la videocreació i amb el moviment, el vestuari i la caracterització de figures futuristes que es podrien comparar amb imatges del cinema fantàstic de gènere distòpic... [+ crítica]

EL DO DE FER GALLS FINS A MORIR EN L'INTENT

«Glorious!», de Peter Quilter. Traducció d'Alexander Herold. Adaptació de Paco Mir. Intèrprets: Eva Cartañà, Meritxell Duró, Ramon Gener, Santi Millán, Marta Ribera i Annabel Totusaus. Amb la veu de: Toni Clapés. Ajudant de direcció: Toni González. Escenografia: Enric Planas. Vestuari: Gabriela Maffei - Toni Allende (Época). Disseny d’il·luminació: Kiko Planas. Espai sonor i disseny de so: Rai Segura. Caracterització i maquillatge: Júlia Ramírez. Coordinació tècnica: Jordi Ventosa. Regidoria: Mercè Gil. Auxiliar tècnica: Sara Fraile. Construcció escenografia: Jorba-Miró Estudi-taller d’escenografia. Confecció atrezzo i cortines: Tandem Costura Teatral. Fotografia i vídeo: Daniel Escalé. Adaptacions imatge: 20cm - Marc Nogué. Premsa: Mima Garriga. Producció: ANEXA. Direcció: Paco Mir. Teatre Poliorama, Barcelona, 14 novembre 2025.

No hi ha cap dubte que la popular i excèntrica cantant nord-americana —ningú no pot dir que no ho fos— coneguda com a Florence Foster Jenkins (Wilkes-Barre, Pennsilvània, EUA, 1868 - Manhattan, Nova York, EUA, 1944) tenia el do de fer galls a discreció i va convertir l'art de desafinar en una icona contraposada a l'art selecte dels millors cantants lírics. El dramaturg anglès Peter Quilter, que ha estrenat les seves obres en més de quaranta països i que ha estat reconegut sobretot per l'oscaritzat biopic sobre Judy Garland, tant al teatre com al cinema, és qui va repescar i repopularitzar fa vint anys la que pejorativament ha estat coneguda com “la pitjor cantant del món” o, com diu el títol de la pel·lícula adaptada i protagonitzada per l'actriu Meryl Streep, amb el mateix títol patronímic «Florence Foster Jenkins» —en exclusiva encara a Netflix— va reviure la cantant que, quan ja tenia 76 anys, va aconseguir actuar al Carnegie Hall el 1944 amb revenda d'entrades i ple fins al galliner —un mes abans de la seva mort d'un atac de cor— entre els afalacs dels seus fans i les esbroncades o les crítiques dels qui no tenien pietat sobre el seu desafinament i els seus galls. De tot això, Peter Quilter en fa un biopic teatral, musical, divertidíssim i a la vegada reflex de la tenacitat, de la lluita contra les adversitats i de la impertorbable persecució del somni personal, ni que sigui amb el vel fosc als ulls que no permet veure-hi més enllà, acomboiada sempre pels seus pròxims, el pianista que l'acompanya durant tota la seva aventura, l'actor de tercer ordre, marit i amant a estones perdudes, l'amiga de confiança que volia ser ballarina i un club de fans a qui els galls de la seva deessa no els provoca cap tremolor de cames... [+ crítica]

LA MUSICALITAT DE LA LLENGUA QUE FLUEIX COM UN DOLL D'AIGUA

«La corona d'espines», de Josep Maria de Sagarra. Intèrprets: Manel Barceló, Jan D. Casablancas, Jordi Domènech, Abel Folk, Oriol Genís, Àngels Gonyalons, Pau Oliver, Júlia Roch, Laia Valls, Rosa Vila, Roger Vilà. Composició musical: Xavier Albertí. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari: Sílvia Delagneau, Marc Udina. Il·luminació: Juan Gómez-Cornejo. Caracterització: Toni Santos. So: Jordi Bonet. Construcció d’escenografia: Pascualin Estructures, amb la col·laboració d’Eva Moreno i Jordi Agustí, Big Image Systems, Pro-Escena Albadalejo, Miquel Grima, Lucky Mora Studio. Confecció de vestuari: Goretti, Javier Navas. Ajudant d’escenografia: Josep Iglesias. Ajudanta de vestuari: Maria Albadalejo. Ajudant d’il·luminació: Albert Pastor. Producció: Teatre Nacional de Catalunya. Equips tècnics i de gestió del TNC. Agraïments: Archivo Fotográfico del Museu Nacional del Prado, ESMUC - Escola Superior de Música de Catalunya, Llúcia Laborda. Ajudant de direcció: Roger Vila. Direcció: Xavier Albertí. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 13 novembre 2025.
 

Em fa l'efecte que la versió que el director Xavier Albertí (Lloret de Mar, La Selva, 1962) ha fet de l'obra «La corona d'espines» de Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894 - 1961), vol ser sobretot una peça de cambra per deixar que la musicalitat i la potència del vers i la llengua de Sagarra ocupin tot l'espai i no  els distreguin ni res ni ningú. Però les crcumstàncies són les que són i com que Josep Maria de Sagarra es mereix una Sala Gran perquè després no diguin que no es tenen en compte els noms del patrimoni nacional —el seu fill i màxim defensor Joan de Sagarra mort fa sis mesos i revalidat ara per la seva néta n'hauria estat ben satisfet si ho pogués veure—, el muntatge d'Albertí ha hagut d'adaptar-se a una mena de “grandeur”, però a la catalana. I parlo de “grandeur” intencionadament perquè la història del Senyor de Bellpuig se situa a la Solsona aristocràtica del 1793, just quan fronteres enllà esclatava la revolta i queien caps en rodó com els dels malaguanyats monarques francesos Maria Antonieta i Lluís XVI. Alguna cosa hi ha d'aquesta referència en l'obra de Sagarra. Però hi és tan subtil que passa gairebé desapercebuda i encara més perquè el poeta, dramaturg, traductor, articulista i narrador escriu i estrena «La corona d'espines» el 1930, a l'albada, doncs, de la proclamació de la República Catalana i el revulsiu social que aquest fet provocarà a partir del 14 d'abril del 1931. Una part de la generació d'espectadors més veterans té segurament en la seva memòria la versió de «La corona d'espines» que va dirigir Ariel García Valdés al Teatre Romea amb l'actor Josep Maria Pou en el paper del Senyor de Bellpuig. Fa més de trenta anys. Era el 1994 i va coincidir amb el centenari del naixement de Josep Maria de Sagarra. El mateix Josep Maria Pou em deia això de Sagarra: “És com un mag de les paraules. Les expressions li ragen com un doll d'aigua. El gran plaer és escoltar-les i entendre-les globalment, que no vol dir que sigui fàcil.”... [+ crítica]