El símbol de poder negre sobre el blanc

«El combat del segle», de Denise Duncan. Traducció: Marc Rosich. Intèrprets: Queralt Albinyana, Alex Brendemühl, Armando Buika, Andrea Ros i Yolanda Sikara. Músics de la banda sonora enregistrada: Manel Fortià (contrabaix), Carlos Falanga (bateria) i Marco Mezquida (piano). Escenografia: Víctor Peralta. Il·luminació: Guillem Gelabert. Vestuari: Nina Pawlowsky. Espai sonor: Jordi Bonet. Gravació estudi: Jordi Bonet i Marçal Cruz (OIDO). Fotografia: Kiku Piñol. Vídeo: Raquel Barrera. Assessorament dramatúrgic: Isaias Fanlo. Assessorament en boxa: Xavier “Machete” Flotats. Assessorament coreografia: Jeanette Moreno Silva. Assessorament dicció: Ignasi Guasch. Ajudant direcció: Xavi Buxeda Marcet. Estudiant en pràctiques direcció: Katja Diao (ERAM). Agraïments: Catalina Calvo García. Coproducció Sala Beckett, Grec 2020 Festival de Barcelona, Centro Dramático Nacional i Teatre Principal de Palma. Direcció musical: Marco Mezquida. Direcció: Denise Duncan. Sala Baix, La Beckett, 23 octubre 2020.
 

No sé si, sense el combat de boxa a la Monumental de Barcelona, el 23 d'abril del 1916, del poeta i boxejador suís d'origen anglès, precursor del dadaisme, Arthur Cravan (nebot d'Oscar Wilde) amb el campió mundial de pesos pesats, l'afroamericà Jack Johnson, la figura d'aquest últim aixecaria aquí una onada mítica, cent anys després de la seva estada temporal d'uns tres anys a Barcelona, fugint de la justícia dels EUA, freqüentant les nits de cabaret, els caus del Paral·lel i intentant també fer de torero, ni si seria tan recordada ara com una de les icones del caràcter cosmopolita i noctàmbul de la ciutat catalana. El combat de boxa Cravan & Johnson va tenir també un preàmbul hores abans, en clau de roda de premsa, a la pista del popular cabaret Excelsior, un local de la Rambla on assistia “la crème de la crème” barcelonina, acabat d'obrir feia un any per un grup d'afeccionats al billar que hi organitzaven autèntiques timbes amb boles. Allà, Arthur Cravan i Jack Johnson, davant els tribuletes de l'època, ja van fer un pols amb les mans serrades damunt d'una de les taules de l'Excelsior per demostrar cadascú la seva força. Aquest parell d'anècdotes, la de la Monumental i la referència de l'Excelsior, entre algunes altres, serveixen a la dramaturga i actriu Denise Duncan (Costa Rica, 1979), establerta aquí des de fa més de quinze anys i resident aquesta temporada de La Beckett, per mostrar un retrat de la intransigència, la por a la diferència i la feble línia del racisme tan viu durant el segle XX i tan reviscolat al segle XXI... [+ crítica]

Bordant... la gent s'entén!

«Els gossos», de Nelson Valente. Traducció: Joan Negrié. Intèrprets: Mercè Arànega, Sandra Monclús, Joan Negrié i Albert Pérez. Escenografia i vestuari: Albert Pascual. Disseny llums: Guillem Gelabert. Producció: Eloi Isern. Premsa i comunicació: Mariona Garcia. Premsa Focus: Albert López i Judit Hernández. Fotografia i disseny: Albert Rué. Ajudant direcció: Pau Ferran. Direcció: Nelson Valente. Producció: Sala Trono en col·laboració amb el Festival Grec de Barcelona 2020. La Villarroel, Barcelona, 22 octubre 2020.
 

Quan en un escenari hi ha taula parada, la tradició teatral diu que els personatges s'acabaran tirant els plats pel cap. Si la taula és el fogar de la conversa, també pot ser el fogar de la incomunicació. El dramaturg argentí Nelson Valente (Buenos Aires, 1971) ho sap bé per herència dramatúrgica de formació i ho porta al límit, però de tal manera com aquell qui no vol la cosa, com si els quatre personatges —pare, mare, fill i nora— se li escapessin del guió i acabessin anant pel seu compte. És a dir, els dóna una llibertat de quotidianitat i naturalisme tan subtil que la història fuig de ser de l'autoria i penetra en la interioritat de tantes i tantes famílies de tots els temps. Joan Negrié, un dels quatre intèrprets, ha estat l'autor de la versió catalana i no s'ha deixat arrossegar per expressions pròpies de l'original sinó que l'ha revestit d'un llenguatge casolà, popular i, sobretot, pel que fa a la singular relació familiar entre pare i mare, entre pares i fill, entre sogres i nora i entre marit i muller, un llenguatge descarat, però situat en un ambient absolutament creïble... [+ crítica]

El pes de mig segle a les espatlles

«Bonus Track». Creació de Carol López. Intèrprets: Dolo Beltran, Paul Berrondo, Borja Espinosa, Andrés Herrera, Vicenta N'Dongo, Anna Ycobalzeta. Col·laboració: Luara Herrera Navas (en el paper de Lua). Espai escènic: Jose Novoa. Ajudanta espai escènic: Paula González. Vestuari: Myriam Ibáñez. Ajudanta vestuari: Gioia Olivieri. Il·luminació: Mingo Albir. Espai sonor: Jordi Busquets. Vídeo: Francesc Isern. Assessora de moviment: Dory Sánchez. Alumna en pràctiques de direcció de l'ITB: Núria Torres. Acabats escenogràfics: Taller Castells. Ajudanta de direcció: Anna Llopart. Direcció: Carol López. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 22 octubre 2020.
 

A «Bonus Track», com que la creació és molt compartida entre la directora Carol López i les aportacions dels intèrprets, el guió acaba sent una barreja de guions amb múltiples petites històries, tot i que una barreja ben amanida, que acaba tenint sentit més aviat per la percepció ambiental que se'n treu que no pas pel que el discurs ha expressat. Cadascun dels personatges de «Bonus Track» deixa anar la seva sobre el que fa el cas personal o de parella, però amb una absència força notable de diàleg convencional. Aquest recurs dramatúrgic, que sempre resulta suggerent per als espectadors perquè els obliga a anar més enllà del que veuen i el que escolten, corre el risc —sense risc no hi ha art— que cada personatge faci la impressió que vagi una mica a la seva, allò que en argot ja gairebé vintage, de la generació que ja trepitja el mig segle de vida, és a dir, la barrera dels cinquanta que protagonitza l'obra, es diu també “a la seva bola”. Aquí, dues parelles de fet i una parella de germà i germana van força “a la seva bola”. Sis personatges que ja no tenen la prioritat d'anar, com deia aquell, a la recerca de cap autor sinó que en realitat estan anant a la recerca d'ells mateixos, del que han deixat enrere i del que es pensaven que trobarien anant endavant sense saber com se'ls ha escapat dels dits. Tot allò, vaja, que en diuen frustració, incertesa, incomunicació, paternitat, maternitat, infidelitat... etcètera, etcètera... [+ crítica]

Un quadern daurat per ordenar el caos existencial

«El quadern daurat», de Doris Lessing. Adaptació de Carlota Subirós. Intèrprets: Guillem Barbosa / Marc Tarrida (reposició), Javier Beltrán, Mia Esteve, Montse Esteve, Jordi Figueras, Nora Navas, Marta Ossó / Carlota Olcina (reposició), Fèlix Pons i Vanessa Segura. Intèrprets del vídeo «Quadern negre»: Bella Agoussou, Joan Amargós, Babou Cham, Anna Güell, Alba José, Joan Marmaneu, Marc Martin, Albert Prat, Ramon Pujol i Ernest Villegas. Dramaturgista: Ferran Dordal i Lalueza. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari i caracterització: Marta Rafa. Il·luminació: Carlos Marquerie. So: Damien Bazin. Vídeo: Daniel Lacasa. Ajudant d'escenografia: Josep Iglesias. Ajudant de vestuari: Marc Udina. Assessora de moviment: Laia Duran. Ajudanta de direcció del rodatge: Rebeca Sánchez. So del rodatge: Elena Coderch. Maquillatge i perruqueria: Anna Rosillo. Alumne en pràctiques de direcció del MUET: Erik Forsberg. Construcció mobiliari: Òscar Hernández 'Ou'. Confecció vestuari: Goretti Puente. Equips del Teatre Lliure. Ajudanta de direcció: Raquel Cors. Direcció: Carlota Subirós. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 6 març 2020. Reposició: 16 octubre 2020.
 

És la primera adaptació teatral que s'ha fet de la novel·la «El quadern daurat» de la Nobel de Literatura Doris Lessing (Kermanxah, Pèrsia, 1919 − Londres, 2013) i ha estat la directora Carlota Subirós qui n'ha fet una adaptació que ha ordenat, sintetitzat i dotat de rigor dramatúrgic les prop de mil pàgines de l'original. El personatge d'Anna Wulf —l'alter ego de Doris Lessing— ha estat interpretat per l'actriu Nora Navas que, juntament amb Mia Esteve (en el personatge de Molly, una actriu amiga d'Anna Wulf, amb matrimoni trencat com ella), són les dues estrelles que il·luminen un espectacle de primera línia, probablement l'aposta més forta de la passada temporada del Teatre Lliure que lamentablement va haver de ser cancel·lada arran del coronavirus només una setmana després d'haver estrenat i haver pogut oferir quatre úniques funcions perquè entremig la companyia es va apuntar a la vaga feminista del 8-M. I és que la mateixa Doris Lessing s'hauria aixecat de la tomba si no ho haguessin fet amb una obra com la seva que té tots els colors del feminisme empeltats! La reposició actual —que la torna a enxampar amb una nova onada de restriccions sanitàries— queda reduïda ara a dues hores perquè les mesures preventives pel coronavirus impedeixen un intermedi amb excés de moviment dels espectadors, el cinquanta per cent de la sala. I també hi ha un petit canvi de repartiment: l'actriu Carlota Olcina substitueix Marta Ossó i l'actor Marc Tarrida substitueix Guillem Barbosa... [+ crítica]

¿Hi ha algun lampista a la sala...?

«Decameró». «Poesia per l’Zlatan (Manifest per un nou teatre)», de Davide Carnevali. Direcció: Ferran Dordal. Traducció: Albert Arribas. Intèrpret: Melcior Casals. «Fantasmes de la nit (Un nocturn)», de Narcís Comadira. Direcció: Marta Angelat. Intèrpret: Víctor Pi. «Saliva legal», de Cristina Morales. Direcció: Neus Suñé (Chroma Teatre). Intèrpret: Desirée Cascales Xalma. «La llum del futur no deixa ni per un instant de ferir-nos», de Marta Marín-Dòmine. Direcció: Yvette Vigatà. Intèrpret: Carol Muakuku. «Fam», de Najat El Hachmi. Direcció: Ester Nadal. Intèrpret: Adriana Fuertes. «Tàntal», de Dimitris Dimitriadis. Direcció: Albert Arribas. Traducció: Joan Casas. Intèrprete: Sàskia Giró. «L’ull de la matèria», de Valère Novarina. Direcció: Xavier Albertí. Traducció: Albert Arribas. Intèrpret: Oriol Genís. «L’esperança cega», de Gregorio Luri. Direcció: Glòria Balañà Altimira. Intèrpret: Pepo Blasco. «L’arboricultor», de Perejaume. Direcció: Mia Parcerisa. Intèrpret: Paula Blanco. «Una visita al Museu Criminològic», de Lluïsa Cunillé. Direcció: Imma Colomer. Intèrpret: Lina Lambert. Espai escènic: Marsa Amenós. Vestuari: Águeda Miguel: Il·luminació: Joaquín Guirado (aai). Espai sonor i vídeo: Carles Gómez. Coordinació artística: Albert Arribas. Ajudantia de direcció: Eva Vilar. Producció TNC. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 4 octubre 2020.
 

A Florència, el 1348, van patir la pandèmia coneguda com a Pesta Negra que ja aleshores, com tantes pandèmies que han assotat la humanitat, va començar a la Xina i va fer un tomb a la Terra seguint la ruta que també ha fet ara el coronavirus. El recorregut sí que no entén de fronteres, ni de canvis de segle, ni de canvis climàtics. D'aquella efemèride negra, Giovanni Boccacio en va fer el seu «Decameró». Una obra medieval intensa on deu joves “confinats” en una vil·la als afores de Florència s'expliquen històries entre ells durant deu dies. El «Decameró» de Bocaccio porta a pensar en relats d'obscenitats, això sí, obscenitats intel·ligents i fins i tot humanistes. L'escriptor Pier Paolo Pasolini, el 1971, no es va deixar encaterinar per la característica de la desena i en la seva versió cinematogràfica va readaptar només nou de les històries de l'original de Bocaccio. A l'hora de rememorar Bocaccio i Pasolini, Xavier Albertí —director artístic del TNC a la línia de sortida per passar el relleu a Carme Portaceli—, sí que ha tornat al mite de la desena i, a més, l'ha multiplicat per tres: 10 dramatúrgies, 10 direccions i 10 intèrprets. Una estratègia en part, sisplau per força, arran de les mesures de prevenció del mesos anteriors a l'obertura de temporada que han obligat a treballar durant el procés d'assajos, si no sempre telemàticament, sí que separadament, cosa que s'evidencia durant tota l'obra i es nota que no s'hi pretén crear un fil unitari sinó fomentar més aviat una mirada unitària per part de cada espectador després d'escoltar deu històries, deu reflexions, que formen part d'un temps i d'un moment determinat marcat per la incertesa, la por i l'absència del futur premeditat... [+ crítica]

Tercera temporada de l'espectacle «Escape room» de Joel Joan i Hèctor Claramunt, que aixeca el teló del Teatre Condal amb la incorporació en el repartiment de Míriam Tortosa

«Escape room», de Joel Joan i Hèctor Claramunt. Intèrprets 2020: Joel Joan, Paula Vives, Biel Duran i Miriam Tortosa. Intèrprets 2019: Joel Joan, Paula Vives, Mònica Pérez i Biel Duran. Intèrprets 2018: Joel Joan, Àgata Roca, Oriol Vila i Paula Vives. Amb la col·laboració especial de Ferran Carvajal. Escenografia: Joan Sabaté. Il·luminació: Ignasi Camprodon. Vestuari: Ariadna Julià. So: Albert Manera. Caracterització: Toni Santos. Producció vídeo: Miquel Àngel Raió. Ajudant escenografia: Carlos Gómez. Efectes especials maquillatge: My Effects. Meritòria escenografia: Yaiza Gervilla. Producció executiva: Núria Costas. Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz. Construcció escenografia: Estudi-Taller d'Escenografia Jorbà-Miró. Premsa: Anna Casasayas i Clara M. Clavell. Màrqueting i publicitat: Publispec. Fotografia: David Ruano. Disseny gràfic: Santi&Kco. Ajudant direcció i regidoria: Giulia Grumi. Direcció: Joel Joan i Hèctor Claramunt. Coproducció de Focus i Arriska. Teatre Goya, Barcelona, 24 novembre 2018. Reposició: 18 desembre 2019. Reposició: Teatre Condal, Barcelona, 17 setembre 2020.

    El guió de l'espectacle és trepidant, cinematogràfic, carregat d'humor, gairebé fet de gags camuflats i, un detall que no pot passar per alt, arriscat, que ve d'Arriska. Qui més qui menys sap que el que s'anomena «Escape room» —el Termcat en diria: «Joc d'escapada en viu», per fer-ho més interessant— és un joc d'adults per a grups de quatre o sis persones que es tanquen en una habitació des d'on, a manera d'anar desxifrant i aclarint pistes, han d'aconseguir escapar en aproximadament una hora o una hora i mitja. La cosa està basada en els videojocs «Escape the room» que situen els “ninotets” en espais tenebrosos, cel·les, coves, masmorres... Del món virtual, el joc va saltar al món físic i real. A Catalunya, la primera sala de jocs es va obrir el 2010. Actualment sembla que ja superen el centenar, la gran majoria a Barcelona, on hi ha el Game Point Center, prop del Fòrum, tocant a Sant Adrià de Besós, la sala més gran d'Europa. Portar, doncs, aquest fenomen al teatre juga amb el bon criteri dramatúrgic de portar el carrer a l'escenari. Em fa l'efecte que bona part dels espectadors de la meva funció sabien de què anava la pel·lícula perquè ho havien experimentat en pròpia pell. Per tant, la mirada irònica que en fan els autors de l'obra, Joel Joal i Hèctor Claramunt, dispara amb avantatge... [+ crítica]

Torna al Teatre Goya en la franja de segona hora el musical «Pegados», de Ferran González i Alícia Serrat, deu anys després amb un nou repartiment generacional i la coproducció d'El Terrat i Kaktus Music

«Pegados (un musical diferente)». Llibret: Ferran González. Música i lletres: Ferran González i Alícia Serrat. Intèrprets: Iñaki Mur, Júlia Bonjoch, Gemma Martínez i Raúl Patiño. Coreografia: Marta Tomasa. Disseny escenografia: Raquel Ibort. Disseny il·luminació: Albert Pastor Disseny so: Carles Aulí. Producció: Cristina Prunell. Producció Executiva: Mercè Puy i Joan Miquel Pérez. Comunicació: Meritxell Abril, Andrea Calbet, Gemma Saperas. Comunicació digital: Mia Font. Imatge i disseny del cartell: Javier Naval. Distribució: Sarah Martínez (El Terrat). Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz. Màrqueting i comunicació: Publispec. Disseny gràfic: Santi&kco. Una producció d'El Terrat i Kaktus Music. Música Addicional i Direcció Musical: Joan Miquel Pérez. Cover Pianista Doctor: Oscar Machancoses. Director Musical Resident: Raúl Patiño. Direcció: Alícia Serrat i Enric Cambray. Reposició: Teatre Goya, Barcelona, 17 setembre 2020.

Aquesta crítica està basada en la primera versió del muntatge. Fitxa artística producció original: Text de Ferran González. Música i lletres de Ferran González i Alícia Serrat. Intèrprets: Xènia Reguant / Sandra de Victoria, Ferran González, Gemma Martínez / Isa Mateu, Joan Miquel Pérez. Arranjaments i direcció musical: Joan Miquel Pérez. Escenografia i vestuari: Enric Naudi i Elena Vitarelli. Il·luminació: Marc Llobet. Disseny de so: Carles Aulí. Coreografia: Óscar Reyes. Ajudant de direcció: Alícia Serrat. Direcció: Víctor Conde. Teatre Club Capitol, Barcelona, 30 setembre 2011. Reposició: 3 octubre 2013.
 

Musical de petit format, però no tant. Musical diferent, molt més del que diu i sembla. Musical que té el mèrit d'haver arrencat en una sala emergent, l'Almeria Teatre de Barcelona. Musical que, després, ha fet les Amèriques a Madrid durant una llarga temporada. Musical que ha estat reconegut pels espectadors catalans amb un dels Premis Butaca. Musical que va ser considerat el millor espectacle de teatre musical del 2010 en l'última edició dels Premis Max. Aquest és el currículum, fins ara, d'aquesta creació conjunta de Ferran González i Alícia Serrat, que treballen plegats des de fa anys i que han estat també els autors de nombroses bandes sonores d'espectacles familiars del Jove Teatre Regina. Amb «Pegados», una part de surrealisme i una altra de trapelleria juvenil s'apleguen en un espectacle que, tot i que reposa essencialment en la partitura musical, té també una part d'escenes intermèdies de diàleg i una altra de coqueteria humorística que donen l'oportunitat a la parella protagonista de fer els canvis oportuns en la seva estrambòtica situació: aparellats en l'acte sexual als lavabos d'una discoteca, un estrany acoblament no permet que se'n desfacin. Això sol ja crea un estat insòlit que fuig de qualsevol realisme i que només té referència en el món animal, comparació que fa de mal fer, però és inevitable. La parella en qüestió, doncs, ha de recórrer a Urgències on, pretesament, el metge de guàrdia els visitarà i posarà remei al seu acoblament. I és a la sala d'Urgències, en una llitera, on l'acció de la trama musical es desenvoluparà des d'aleshores... [+ crítica]

Es reprenen les representacions de l'obra «Cobertura», amb Bruno Oro i Clara Segura, en la reobertura de temporada del teatre Romea. Crítica de l'estrena

«Cobertura». Una idea de Bruno Oro. Dramatúrgia de Bruno Oro i Alejo Levis. Intèrprets: Bruno Oro i Clara Segura. Escenografia, audiovisuals i disseny gràfic: Alejo Levis. Vestuari: Maria Armengol. Il·luminació: Guillem Gelabert. Disseny de so: Damien Bazin. Caracterització: Clàudia Abbad. Ajudant d'escenografia: Montse Figueras. Música original: Bruno Oro. Arranjaments de corda: Max Vilavecchia. Col·laboració musical: Martí Ferrer Segura. Fotografia: Alejo Levis. Tècnic de so i vídeo: Dani Saoane. Regidor: Marc Serra. Cap tècnic: Arnau Planchart. Caps tècnics del teatre: Sergi Lobaco i Raúl Martínez. Premsa: Lidia Giménez i Albert Lopez. Màrqueting i comunicació: Publispec. Ajudant de direcció: Alejo Levis. Direcció: Clara Segura. Producció de Total Memos, acollida i executada per La Perla 29. Teatre Romea, Barcelona, 11 febrer 2020. Reposició: 17 setembre 2020.
 

Han passat deu anys llargs, però la memòria audiovisual deixa empremta. La sèrie de peces breus «Vinagre» (TV3, 2008) va marcar els dos protagonistes, Bruno Oro i Clara Segura. I això explica que deu anys després, quan indirectament les dues caixeres de supermercat, Yeni i l'Eli —o potser els seus esperits— han fet el salt al teatre, els espectadors de la pantalla petita els hagin volgut retrobar en carn i os amb una temporada —gairebé es pot assegurar que més tard o més d'hora n'hi haurà una altra— pràcticament o totalment exhaurida. De la capacitat interpretativa de l'actor Bruno Oro, tothom en sap el resultat, no només pel seu llarg paper de caricatures i imitacions que va teixir a «Polònia» sinó pel seu espectacle en solitari, «Immortal», farcit de personatges, i per la seva faceta dramàtica amb una obra que li era tan pròxima per qüestions autobiogràfiques com «Natale in casa Cupiello», d'Eduardo de Filippo, amb La Perla 29. El mateix es pot dir de l'actriu Clara Segura que, en les últimes temporades, ha protagonitzat algunes de les obres més destacades als escenaris catalans. Però «Cobertura», que surt de la llarga coneixença dels dos intèrprets que ja compta més de vint anys i dels seus inicis emprenedors amb la companyia Total Memos rondant per tota mena d'escenaris que va desembocar en la sèrie «Vinagre», és un parèntesi en la seva trajectòria. Primer perquè si bé Bruno Oro torna al seu paper més còmic i estrafolari, quan vol, Clara Segura reposa momentàniament de papers dramàtics i fins i tot molt durs a més de debutar ara en la direcció... [+ crítica]

La versió de «Van Gogh» basat en les «Cartes a Theo» de l'autor Ever Blanchet interpretada per Jaume Garcia es reposa al Teatre Gaudí Barcelona després de l'estrena de fa vuit anys al Versus Teatre. Crítica de l'estrena

«Van Gogh». Basat en les «Cartes a Théo». Autor: Ever Blanchet. Traducció de Josep M. Vidal. Intèrpret: Jaume García Arija. Videoart: Nito Cilintano. Espai i caracterització: Martina Buroni. Il·luminació: Blai Blanchet. Tècnic il·luminació: Ignasi Peralta. Vestuari: Rafató Teatre. Direcció: Maria Clausó i Ever Blanchet. Producció: Companyia Versus Teatre. Estrena: Versus Teatre, Barcelona, 9 juliol 2002. Reestrena: Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 9 octubre 2012. Reposició: Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 16 setembre 2020.

    Hi ha grans noms de la història que només pronunciar-los provoquen uns instants de silenci perquè tothom sap que darrere d'ells hi ha sempre alguna cosa que trenca l'esquema ordinari. Un d'aquests és el nom de Van Gogh. No cal ser un expert en art per interessar-se per la figura del pintor del quadre «Els gira-sols». És clar que, parlant d'art, sovint es pot pensar què en seria d'algun gran pintor clàssic si, un cop mort, les seves obres no haguessin batut rècords de cotització en subhastes amanegades per marxants que probablement no han tingut mai un pinzell entre els dits. Per a bé o per a mal, el reconeixement absolut en forma de diners embruta i fomenta a la vegada el reconeixement i l'admiració per l'artista. Per això un muntatge teatral com «Van Gogh», estrenat fa divuit anys al Versus Teatre, dins el Festival Grec 2002, i revisat i reestrenat ara al Teatre Gaudí Barcelona, representa una excepció de la manera tòpica de veure Van Gogh i es transforma en una reflexió lúcida, poètica i punxant a la vegada que Ever Blanchet ha adaptat a partir del recull «Cartes a Théo», el germà de Van Gogh que més de prop va viure les seves crisis... [+ crítica]

L'obra d'Àlex Rigola amb Alba Pujol i Pep Cruz, estrenada a La Beckett, que recrea les converses del director amb el pare de l'actriu, malalt terminal de càncer, es reposa al Teatre Poliorama

«Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers», d'Àlex Rigola. Assistència a la dramatúrgia: Dobrin Plamenov, Alba Pujol i Irene Vicente. Intèrprets: Pep Cruz i Alba Pujol. Espai escènic: Max Glaenzel. Disseny audiovisual i cap tècnic: Igor Pinto. Estudiant en pràctiques: Dobrin Plamenov. Assistent a la producció: Clara Aguilar. Comunicació: Còsmica. Distribució. Iva Horvat i Elise Garriga (Art Republic). Producció executiva: Irene Vicente. Coproducció de Titus Andrònic, S.L., Heartbreak Hotel, Temporada Alta i Sala Beckett. Direcció: Àlex Rigola. Teatre de Salt, 21 novembre 2019. Reposició: Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona, 31 gener 2020. Reposició: Teatre Poliorama, Barcelona, 15 setembre 2020.
 

Feia només un mes, el 22 d'octubre del 2019, que havia mort el pare de l'actriu Alba Pujol quan ella i l'actor Pep Cruz, sota la direcció d'Àlex Rigola, estrenaven a Temporada Alta aquest espectacle de línia experimental confeccionat i extret de les converses que el mateix Rigola havia mantingut amb Josep Pujol i Andreu (1956-2019) —catedràtic d'Història d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona—, durant els mesos de maig a juliol, coincidint amb l'últim cicle de quimioteràpia per combatre el càncer de pulmó que li havien diagnosticat poc temps abans. Aquelles dues primeres representacions al Teatre de Salt van estar marcades sobretot per l'emotivitat del dol per la pèrdua encara massa present, amb alguns moments d'emoció inevitables que potser alguns espectadors podien pensar aleshores que formava part “estratègica del guió”. Tres mesos després, l'emotivitat, ara ja més continguda, continua aflorant en algun moment, com si el temps i l'enfrontament a un mes de representacions a la Sala Beckett —diria que cada funció pot ser diferent segons l'estat d'ànim dels dos intèrprets— es disposessin a actuar no ja de teràpia de dol sinó de consol, de record i sobretot de reconeixement al pare... [+ crítica]

El Maldà obre temporada amb la reposició de l'obra «Barbes de balena» sobre la doctora Dolors Aleu, una pionera en el sector de la medicina

«Barbes de balena (o de què estan fetes les cotilles)». Dramatúrgia d'Anna Maria Ricart. Composició musical: Ariadna Cabiró. Intèrprets 2019: Núria Cuyàs, Cinta Moreno, Anna Romaní / Anna Rosell, Ariadna Cabiró / Gemma Pujol. Intèrprets 2017: Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López / Cinta Moreno, Anna Romaní / Anna Rosell. Intèrprets 2020: Núria Cuyàs, Cinta Moreno, Anna Romaní, Ariadna Cabiró. Coreografia: Anna Romaní. Escenografia i vestuari: Maria Albadalejo. Il·luminació: Laura Clos 'Closca'. Estudiant en pràctiques: Laura Solé. Producció: Marina Marcos. Direcció: Mònica Bofill. El Maldà, Barcelona, 12 març 2017. Reposició: 19 setembre 2017. Reposició: 12 setembre 2019. Reposició: 6 setembre 2020.
 

Si la doctora Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 3 abril 1857 - 19 febrer 1913) aixequés el cap, es passegés per les Galeries Maldà i veiés al teatre El Maldà qui ha creat aquest espectacle en memòria seva... potser li cauria de debò la cotilla per terra. Un cop d'ull a la fitxa artística deixa clar que l'espectacle «Barbes de balena» és un muntatge fet exclusivament per dones de diferents disciplines artístiques. És a dir, a mil anys llum del que la doctora va viure en la seva joventut i maduresa, que va representar una excepció i una decisió pionera per fer-se un espai en el gremi de la medicina... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2020: «Sonoma». Idea i direcció artística: Marcos Morau. Coreografia: Marcos Morau, en col·laboració amb les intèrprets Interpretació: Lorena Nogal, Marina Rodríguez, Sau-Ching Wong, Ariadna Montfort, Núria Navarra, Àngela Boix, Laia Duran, Anna Hierro, Alba Barral Text: El Conde de Torrefiel, La Tristura, Carmina S. Belda. Repetidores: Estela Merlos, Alba Barral. Assesorament dramatúrgic: Roberto Fratini. Assistència vocal: Mònica Almirall. Direcció tècnica i disseny de la il·luminació: Bernat Jansà. Regidor d'escena, maquinària i efectes especials: David Pascual. Disseny del so: Juan Cristóbal Saavedra. Veu: María Pardo. Escenografia: Bernat Jansà, David Pascual. Disseny del vestuari: Silvia Delagneau. Confecció: Maria Carmen Soriano. Barrets: Nina Pawlowsky. Màscares: Juan Serrano, Gadget. Efectes Especiales Gegant: Martí Doy. Utillatge: Mirko Zeni. Producció i logística: Cristina Goñi Adot. Direcció de producció: Juan Manuel Gil Galindo. Fotografia: Marina Rodríguez. Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona – Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona, Les Théâtres de la Ville de Luxembourg, Tanz im August/ HAU Hebbel am Ufer, Oriente Occidente Dance Festival, Theater Freiburg, Centro Cultural Conde Duque, Hessisches Staatsballett / Staatstheater Darmstadt & Hessisches Staatstheater Wiesbaden, Sadler’s Wells, Mercat de les Flors, Temporada Alta. Sala Oval, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2020: «Sonoma». Idea i direcció artística: Marcos Morau. Coreografia: Marcos Morau, en col·laboració amb les intèrprets Interpretació: Lorena Nogal, Marina Rodríguez, Sau-Ching Wong, Ariadna Montfort, Núria Navarra, Àngela Boix, Laia Duran, Anna Hierro, Alba Barral Text: El Conde de Torrefiel, La Tristura, Carmina S. Belda. Repetidores: Estela Merlos, Alba Barral. Assesorament dramatúrgic: Roberto Fratini. Assistència vocal: Mònica Almirall. Direcció tècnica i disseny de la il·luminació: Bernat Jansà. Regidor d'escena, maquinària i efectes especials: David Pascual. Disseny del so: Juan Cristóbal Saavedra. Veu: María Pardo. Escenografia: Bernat Jansà, David Pascual. Disseny del vestuari: Silvia Delagneau. Confecció: Maria Carmen Soriano. Barrets: Nina Pawlowsky. Màscares: Juan Serrano, Gadget. Efectes Especiales Gegant: Martí Doy. Utillatge: Mirko Zeni. Producció i logística: Cristina Goñi Adot. Direcció de producció: Juan Manuel Gil Galindo.  Fotografia: Marina Rodríguez. Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona – Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona, Les Théâtres de la Ville de Luxembourg, Tanz im August/ HAU Hebbel am Ufer, Oriente Occidente Dance Festival, Theater Freiburg, Centro Cultural Conde Duque, Hessisches Staatsballett / Staatstheater Darmstadt & Hessisches Staatstheater Wiesbaden, Sadler’s Wells, Mercat de les Flors, Temporada Alta. Sala Oval, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona. Del 24 al 26 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2020: «Spiritual Boyfriends». Direcció, coreografia i interpretació: Núria Guiu Sagarra. Acompanyament artístic: Esther Freixa, Sònia Gómez. Assessorament dramatúrgic: Lluc Ubach. Disseny de l’escenografia i assessorament de vestuari: Lola Belles. Foto i vídeo: Alice Brazzit. Disseny de llums: Joana Serra. Tècnic: Sergio Roca. Producció i mànager: Fani Benages. Aquest espectacle ha fet residències a la Sala Hiroshima (Barcelona), La Caldera Les Corts (Barcelona), Graner - Centre de creació de dansa i arts vives, Cra’p (Mollet del Vallès) i La Briqueterie (París). Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, La Briqueterie (París) i Núria Guiu Sagarra. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

Recull crítiques Grec 2020: «Spiritual Boyfriends». Direcció, coreografia i interpretació: Núria Guiu Sagarra. Acompanyament artístic: Esther Freixa, Sònia Gómez. Assessorament dramatúrgic: Lluc Ubach. Disseny de l’escenografia i assessorament de vestuari: Lola Belles. Foto i vídeo: Alice Brazzit. Disseny de llums: Joana Serra. Tècnic: Sergio Roca. Producció i mànager: Fani Benages. Aquest espectacle ha fet residències a la Sala Hiroshima (Barcelona), La Caldera Les Corts (Barcelona), Graner - Centre de creació de dansa i arts vives, Cra’p (Mollet del Vallès) i La Briqueterie (París). Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, La Briqueterie (París) i Núria Guiu Sagarra. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Barcelona. Del 22 al 23 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2020: «Covid-451». Dramatúrgia, direcció i interpretació de la lectura dramatitzada: Sergio Blanco. Interpretació: Lucas Ilzarbe Sánchez (metge), María Eugenia Casanova (infermera), Ivan Requena Palomares (portalliteres), Anna Abadia Escartín (treballadora social), Sascha Sofía Ormaza Loor (treballadora de la neteja). Col·laboració artística: Philippe Koscheleff. Local production: Sandra Casals, Clara Giménez. Producció general i circulació: Matilde López Espasandín. Agraïments: Raúl González Rodríguez, Hospital del Mar, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Vall d’Hebron, Hospital Universitari de Bellvitge, Hospital Universitari Dexeus – Grup Quirónsalud, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti), Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona i, especialment, a tothom qui es va interessar per la convocatòria i hi va respondre. Producció Grec 2020. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Recull crítiques Grec 2020: «Covid-451». Dramatúrgia, direcció i interpretació de la lectura dramatitzada: Sergio Blanco. Interpretació: Lucas Ilzarbe Sánchez (metge), María Eugenia Casanova (infermera), Ivan Requena Palomares (portalliteres), Anna Abadia Escartín (treballadora social), Sascha Sofía Ormaza Loor (treballadora de la neteja). Col·laboració artística: Philippe Koscheleff. Local production: Sandra Casals, Clara Giménez. Producció general i circulació: Matilde López Espasandín. Agraïments: Raúl González Rodríguez, Hospital del Mar, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Vall d’Hebron, Hospital Universitari de Bellvitge, Hospital Universitari Dexeus – Grup Quirónsalud, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti), Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona i, especialment, a tothom qui es va interessar per la convocatòria i hi va respondre. Producció Grec 2020. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 20 al 21 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2020: «Díptic: La porta absent i La cambra perduda». Companyia Peeping Tom. Concepció i direcció: Gabriela Carrizo, Franck Chartier. Interpretació: Konan Dayot, Fons Dhossche, Lauren Langlois, Panos Malactos, Alejandro Moya, Fanny Sage, Eliana Stragapede, Wan-Lun Yu. Assistència artística: Thomas Michaux. Composició sonora i arranjaments: Raphaëlle Latini, Ismaël Colombani, Annalena Fröhlich, Louis-Clément da Costa, Eurudike De Beul. Disseny de la il·luminació: Tom Visser. Disseny del vestuari: Seoljin Kim, Yichun Liu, Louis-Clément da Costa. Disseny de l’escenografia: Gabriela Carrizo, Justine Bougerol. Coordinació tècnica: Pjotr Eijkenboom (creació), Hugues Girard (gira). Cos tècnic: Emily Brassier, Bram Geldhof (llums), Tim Thielemans (so). Amfiteatre Teatre Grec, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2020: «Díptic: La porta absent i La cambra perduda». Companyia Peeping Tom. Concepció i direcció: Gabriela Carrizo, Franck Chartier. Interpretació: Konan Dayot, Fons Dhossche, Lauren Langlois, Panos Malactos, Alejandro Moya, Fanny Sage, Eliana Stragapede, Wan-Lun Yu. Assistència artística: Thomas Michaux. Composició sonora i arranjaments: Raphaëlle Latini, Ismaël Colombani, Annalena Fröhlich, Louis-Clément da Costa, Eurudike De Beul. Disseny de la il·luminació: Tom Visser. Disseny del vestuari: Seoljin Kim, Yichun Liu, Louis-Clément da Costa. Disseny de l’escenografia: Gabriela Carrizo, Justine Bougerol. Coordinació tècnica: Pjotr Eijkenboom (creació), Hugues Girard (gira). Cos tècnic: Emily Brassier, Bram Geldhof (llums), Tim Thielemans (so). Regidoria: Giuliana Rienzi (regidoria d’escena), Clement Michaux (ajudantia d’escena). Mànager en gira: Thomas Michaux. Cap de producció: An Van Der Donckt. Responsable de comunicació: Sébastien Parizel. Mànager de la companyia: Veerle Mans. Producció: Peeping Tom. Distribució: Frans Brood Productions. Fotografia: Louis-Clément da Costa, Jesse Willems. Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, Òpera Nacional de París, Òpera de Lille, Tanz Köln, Göteborg Dance and Theatre Festival, Théâtre National Wallonie-Bruxelles - deSingel-Antwerp, Festival Aperto - Fondazione I Teatri (Reggio Emilia), Torinodanza Festival - Teatro Stabile di Torino - Teatro Nazionale (Torí), i Dampfzentrale Bern. Amb el suport de les autoritats flamenques. L'espectacle ha estat creat amb el suport del Tax Shelter del Govern federal belga. Basat en Adrift i creat amb els ballarins i ballarines del Nederlands Dans Theater: Chloe Albaret, Lydia Bustinduy, César Faria Fernandes, Fernando Hernando Magadan / Spencer Dickhaus, Anna Hermann, Anne Jung, Marne van Opstal, Roger van der Poel, Meng-Ke Wu, Ema Yuasa / Rena Narumi. Amfiteatre Teatre Grec, Barcelona. Del 19 al 20 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2020: «Desdèmona». Autoria: A partir de l’«Otel·lo» de William Shakespeare. Adaptació i direcció: Alba Sarraute. Posada en escena: Laia Sanmartín. Interpretació: Alba Sarraute, Anna Pascual, Berta Pascual, Martí Soler, Noè Escolar, Laura Martí, Jordi Claret, Manel Rosés. Composició musical: Furmi Gómez, Jordi Claret, Jorge Sarraute, Laura Martí. Direcció musical: Jordi Claret. Interpretació musical: Noè Escolar, Jordi Claret, Laura Martí, Tomeu Amer, Anna Pascual, Martí Soler, Alba Sarraute. Escenografia: Montse Pons, Alba Sarraute. Moviment: Berta Pascual. Vestuari: Alba Sarraute. Disseny de la il·luminació: Ton Mentruit, Laia Sanmartín, Alba Sarraute, Joaquim Aragó. Disseny del so i concepció sonora: Ton Mentruit. Disseny de vídeo: Caterina Angeloni, El Gato Productions. Producció: Camaleònica d’Espectacles. Fotografia: El Gato Productions. Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona. Amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Argentona, l’Ajuntament de Mataró i Cronopis Espai De Circ de Mataró. Espectacle recomanat per a persones de més de 12 anys. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona

Recull crítiques Grec 2020: «Desdèmona». Autoria: A partir de l’«Otel·lo» de William Shakespeare. Adaptació i direcció: Alba Sarraute. Posada en escena: Laia Sanmartín. Interpretació: Alba Sarraute, Anna Pascual, Berta Pascual, Martí Soler, Noè Escolar, Laura Martí, Jordi Claret, Manel Rosés. Composició musical: Furmi Gómez, Jordi Claret, Jorge Sarraute, Laura Martí. Direcció musical: Jordi Claret. Interpretació musical: Noè Escolar, Jordi Claret, Laura Martí, Tomeu Amer, Anna Pascual, Martí Soler, Alba Sarraute. Escenografia: Montse Pons, Alba Sarraute. Moviment: Berta Pascual. Vestuari: Alba Sarraute. Disseny de la il·luminació: Ton Mentruit, Laia Sanmartín, Alba Sarraute, Joaquim Aragó. Disseny del so i concepció sonora: Ton Mentruit. Disseny de vídeo: Caterina Angeloni, El Gato Productions. Producció: Camaleònica d’Espectacles. Fotografia: El Gato Productions. Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona. Amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Argentona, l’Ajuntament de Mataró i Cronopis Espai De Circ de Mataró. Espectacle recomanat per a persones de més de 12 anys. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 16 al 17 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2020: «El sexe dels fongs». Idea original i direcció: Silvia Delagneau. Dramatúrgia: Albert Arribas. Escenografia: Max Glaenzel, Silvia Delagneau. Disseny del so: Lucas Ariel Vallejos. Disseny de llums: Marc Salicrú. Producció executiva: Anabel Labrador. Una producció del Grec 2020 Festival de Barcelona. Aforament per passi: 1 persona. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2020: «El sexe dels fongs». Idea original i direcció: Silvia Delagneau. Dramatúrgia: Albert Arribas. Escenografia: Max Glaenzel, Silvia Delagneau. Disseny del so: Lucas Ariel Vallejos. Disseny de llums: Marc Salicrú. Producció executiva: Anabel Labrador. Una producció del Grec 2020 Festival de Barcelona. Aforament per passi: 1 persona. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 15 al 24 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2020: «Teatro Amazonas». Autoria: Azkona&Toloza. Posada en escena i dramaturgia: Laida Azkona Goñi, Txalo Toloza-Fernández. Interpretació: Laida Azkona Goñi, Txalo Toloza-Fernández. Veus en off: Agnes Mateus, Tobias Temming. Ajudantia de direcció: Raquel Cors. Banda sonora original i disseny de l’espai sonor: Rodrigo Rammsy. Concepte sonor: Juan Cristóbal Saavedra. Disseny de llums: Ana Rovira. Disseny audiovisual: MiPrimerDrop. Disseny espacial: Xesca Salva, A&T. Estilisme: Sara Espinosa. Recerca: Leonardo Gamboa Caneo. Disseny de producció: Elclimamola. Transcripció del portuguès: Livia Diniz. Traducció de la llengua tucana: Joao Paulo Lima Barreto. Relator del procés: Pedro Granero. Il·lustració: Jeisson Castillo. Suport: Conrado Parodi. Producció de la companyia: Helena Febrés. Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, Azkona&Toloza, Théâtre de la Ville – Paris / Festival d’Automne à Paris, Théâtre Garonne - Scène Européenne, Marche Teatro / Inteatro Festival, i Antic Teatre de Barcelona. Amb la col·laboració de DNA Creación 2019; Azala Kreazio Espazioa; Graner, Centre de creació – Mercat de les Flors; La Caldera Les Corts; Teatre L’Artesà; Teatro Gayarre; NAVE, Centro de creación y residencia; i Innova Cultural, promogut per la Fundación Bancaria Caja Navarra i l’Obra Social “la Caixa”. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Recull crítiques Grec 2020: «Teatro Amazonas». Autoria: Azkona&Toloza. Posada en escena i dramaturgia: Laida Azkona Goñi, Txalo Toloza-Fernández. Interpretació: Laida Azkona Goñi, Txalo Toloza-Fernández. Veus en off: Agnes Mateus, Tobias Temming. Ajudantia de direcció: Raquel Cors. Banda sonora original i disseny de l’espai sonor: Rodrigo Rammsy. Concepte sonor: Juan Cristóbal Saavedra. Disseny de llums: Ana Rovira. Disseny audiovisual: MiPrimerDrop. Disseny espacial: Xesca Salva, A&T. Estilisme: Sara Espinosa. Recerca: Leonardo Gamboa Caneo. Disseny de producció: Elclimamola. Transcripció del portuguès: Livia Diniz. Traducció de la llengua tucana: Joao Paulo Lima Barreto. Relator del procés: Pedro Granero. Il·lustració: Jeisson Castillo. Suport: Conrado Parodi. Producció de la companyia: Helena Febrés. Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, Azkona&Toloza, Théâtre de la Ville – Paris / Festival d’Automne à Paris, Théâtre Garonne - Scène Européenne, Marche Teatro / Inteatro Festival, i Antic Teatre de Barcelona. Amb la col·laboració de DNA Creación 2019; Azala Kreazio Espazioa; Graner, Centre de creació – Mercat de les Flors; La Caldera Les Corts; Teatre L’Artesà; Teatro Gayarre; NAVE, Centro de creación y residencia; i Innova Cultural, promogut per la Fundación Bancaria Caja Navarra i l’Obra Social “la Caixa”. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 15 al 17 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2020: «Please Please Please». Concepció: La Ribot, Mathilde Monnier, Tiago Rodrigues. Interpretació: La Ribot, Mathilde Monnier. Disseny de la il·luminació: Éric Wurtz. Música: Nicolas Houssin. Traducció: Thomas Resendes. Escenografia: Annie Tolleter. Vestuari: La Ribot, Mathilde Monnier. Vestuari: Julie Z. Producció executiva: Otto Productions / Théâtre Garonne. Subtítols: Noucinemart Fotografia: Bruno Simao, Gregory Batardon, Christophe Martin. Una coproducció de Le Quai - Centre Dramatique National d’Angers - Pays de la Loire; Teatros del Canal, Madrid (Espanya); Théâtre Vidy-Lausanne (Suïssa); Centre national d’art et de culture Georges-Pompidou, París (França); Festival d’Automne à Paris (França); Comédie de Genève (Suïssa) ; Teatro Nacional D. Maria II, Lisboa (Portugal); Teatro Municipal do Porto (Portugal); Le Parvis Scène Nationale Tarbes Pyrénées (França); Theaterfestival Boulevard (Països Baixos); Les Hivernales - CDCN d’Avignon (França); BIT Teatergarasjen, Bergen (Noruega); Compagnie MM; La Ribot - Ginebra. Amb el suport d’OPART / Estúdios Victor Córdon. Grec 2020. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona

Recull crítiques Grec 2020: «Please Please Please». Concepció: La Ribot, Mathilde Monnier, Tiago Rodrigues. Interpretació: La Ribot, Mathilde Monnier. Disseny de la il·luminació: Éric Wurtz. Música: Nicolas Houssin. Traducció: Thomas Resendes. Escenografia: Annie Tolleter. Vestuari: La Ribot, Mathilde Monnier. Vestuari: Julie Z. Producció executiva: Otto Productions / Théâtre Garonne. Subtítols: Noucinemart Fotografia: Bruno Simao, Gregory Batardon, Christophe Martin. Una coproducció de Le Quai - Centre Dramatique National d’Angers - Pays de la Loire; Teatros del Canal, Madrid (Espanya); Théâtre Vidy-Lausanne (Suïssa); Centre national d’art et de culture Georges-Pompidou, París (França); Festival d’Automne à Paris (França); Comédie de Genève (Suïssa) ; Teatro Nacional D. Maria II, Lisboa (Portugal); Teatro Municipal do Porto (Portugal); Le Parvis Scène Nationale Tarbes Pyrénées (França); Theaterfestival Boulevard (Països Baixos); Les Hivernales - CDCN d’Avignon (França); BIT Teatergarasjen, Bergen (Noruega); Compagnie MM; La Ribot - Ginebra. Amb el suport d’OPART / Estúdios Victor Córdon. Grec 2020. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 14 al 16 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2020: «The Mountain». Creació: Àlex Serrano, Pau Palacios, Ferran Dordal. Performance: Anna Pérez Moya, Àlex Serrano, Pau Palacios, David Muñiz. Veu en off: Amelia Larkins. Música: Nico Roig. Videoprogramació: David Muñiz. Videocreació: Jordi Soler. Disseny de la il·luminació: Cube.bz. Espai escènic i maquetes: Àlex Serrano, Lola Belles. Vestuari: Lola Belles. Software de face tracking: Román Torre. Cap de producció: Barbara Bloin. Producció executiva: Paula Sáenz de Viteri. Management: Art Republic. Agraïments: Núria Guiu, Pablo Acosta García, Danila Gambettola, Martín García Guirado, Pasqual Gorriz Marcos, Denis van Laeken, Simone Milsdochter, Eugenio Szwarcer, Alla Zakiullina. Fotografia: Jordi Soler. Agrupación Señor Serrano. Coproducció Grec 2020. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2020: «The Mountain». Creació: Àlex Serrano, Pau Palacios, Ferran Dordal. Performance: Anna Pérez Moya, Àlex Serrano, Pau Palacios, David Muñiz. Veu en off: Amelia Larkins. Música: Nico Roig. Videoprogramació: David Muñiz. Videocreació: Jordi Soler. Disseny de la il·luminació: Cube.bz. Espai escènic i maquetes: Àlex Serrano, Lola Belles. Vestuari: Lola Belles. Software de face tracking: Román Torre. Cap de producció: Barbara Bloin. Producció executiva: Paula Sáenz de Viteri. Management: Art Republic. Agraïments: Núria Guiu, Pablo Acosta García, Danila Gambettola, Martín García Guirado, Pasqual Gorriz Marcos, Denis van Laeken, Simone Milsdochter, Eugenio Szwarcer, Alla Zakiullina. Fotografia: Jordi Soler. Agrupación Señor Serrano. Coproducció Grec 2020. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 8 al 10 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]