«E.V.A.», de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique. Intèrprets: Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez / Chantal Aimée, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico i Àgata Roca. Col·laboració especial: Carme Fortuny, Mamen Duch. Música: Marco Mezquida. Escenografia: Alejandro Andújar. Vestuari: Maria Armengol. So: Damien Bazin. Il·luminació: Jaume Ventura. Vídeo: Francesc Isern. Producció executiva: Daniel López-Orós. Ajudanta vestuari: Marta Pell. Cap tècnic i operador il·luminació: Rubèn Taltavull. Operador so: Roger Ábalos. Maquinistes: Roman Ogg i Erin Bassa. Regidora: Carmen Álvarez. Transportista: Miguel Yuste. Construcció escenografia: Pascualín i Fusteria Roca Fitó. Caps tècnics teatre Romea: Sergio Lobaco i Raúl Martínez. Assistència direcció: Carolina Morro. Ajudant direcció: Marc Artigau. Direcció: Julio Manrique. Coproducció de la Companyia T de Teatre, Teatre Romea i Grec 2017. Teatre Romea, Barcelona, 5 juliol 2017. Reposició: 6 setembre 2018.
Que difícil que és convèncer un auditori teatral predisposat a trobar l'etiqueta de l'humor quan del que es tracta és de reflectir el dolor que pateixen cadascuna de les dones protagonistes d'aquesta nova aposta de T de Teatre que commemora els 25 anys de l'eclosió de la companyia des d'aquells «Petits contes misògins», descoberta juvenil de l'Institut del Teatre del 1991 que, sense pecar de nostàlgia, es pot dir que encara no s'han superat, tot i que sí que s'han imitat sense el mateix resultat ni la mateixa capacitat de sorpresa. Així, doncs, ara les T de Teatre demanen que els espectadors que es preparen les funcions com a bons minyons abans d'entrar al teatre sàpiguen que l'acrònim «EVA» és el que defineix l'escala mèdica per avaluar el grau de dolor d'un pacient. ¿I si no ets espectador bon minyó què...?... [+ CRÍTICA]
06 de setembre 2018
L'obra «Bodas de sangre» de La Perla 29 es reposa durant el setembre al Teatre de la Biblioteca de Catalunya
«Bodas de sangre», de Federico García Lorca. Creació musical: Joan Garriga. Intèrprets: Ivan Benet, Anna Castells, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura, Montse Vellvehí i el cavall Juguetón (reposició setembre: Marta Marco i Júlia Bonjoch). Músics: Joan Garriga, Marià Roch i Marc Serra. Espai escènic: Oriol Broggi. Vestuari: Berta Riera. Llums: Pep Barcons. So: Damien Bazin. Vídeo: Francesc Isern. Caracterització: Helena Fenoy i Marta Ferrer. Confecció vestuari: Irene Fernández. Suport tècnic muntatge: Irene Ferrer, Jordi Larrea, Dani Pino i Arnau Planchart. Estudiant en pràctiques Estudis Teatrals IT: Carles Algué. Atenció al públic: Mireia Colomer i Núria Ubiergo. Ajudant direcció i suport regidoria: Anna Castells. Regidora: Anna Cuscó. Tècnic llums: Juan Boné. Tècnic so: Òscar Villar. Direcció: Oriol Broggi. La Perla 29. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 15 juny 2017. Reposició: 6 setembre 2017. Reposició: 20 juny 2018. Reposició: 6 setembre 2018.
Tragèdia sobre la sorra. ¿I com es representa una tragèdia on es branda la navalla, flueixen la ràbia i l'odi, es tensa l'ambient, però a l'hora de la venjança tot queda elevat a categoria poètica gràcies a la paraula? La resposta és García Lorca que escriu l'obra a partir d'una notícia tràgica ocorreguda en una boda a Níjar (Almeria) i basada, doncs, en un fet real que llegeix l'estiu del 1928 en un retall del diari. Trenta anys després, d'aquesta transfusió de la realitat a la literatura se'n diria "realisme social". Actualment, la ficció ha retornat a la realitat i ha quedat superada en comparació a les notícies quotidianes de violència de gènere. És aquí on es vol que l'obra «Bodas de sangre» connecti ara amb la generació de la societat del segle XXI, però diria que continua guanyant la partida la veu del poeta que narra i musica a la vegada i que, malgrat que fa un fresc sobre la realitat que l'envolta, no s'està d'incorporar-hi encara alguns dels elements simbòlics, com la Lluna i la Mort, que l'havien fet un autor difícil de portar al teatre i que amb «Bodas de sangre», torna a la tragèdia realista, es reconcilia amb el públic... [+ CRÍTICA]
Tragèdia sobre la sorra. ¿I com es representa una tragèdia on es branda la navalla, flueixen la ràbia i l'odi, es tensa l'ambient, però a l'hora de la venjança tot queda elevat a categoria poètica gràcies a la paraula? La resposta és García Lorca que escriu l'obra a partir d'una notícia tràgica ocorreguda en una boda a Níjar (Almeria) i basada, doncs, en un fet real que llegeix l'estiu del 1928 en un retall del diari. Trenta anys després, d'aquesta transfusió de la realitat a la literatura se'n diria "realisme social". Actualment, la ficció ha retornat a la realitat i ha quedat superada en comparació a les notícies quotidianes de violència de gènere. És aquí on es vol que l'obra «Bodas de sangre» connecti ara amb la generació de la societat del segle XXI, però diria que continua guanyant la partida la veu del poeta que narra i musica a la vegada i que, malgrat que fa un fresc sobre la realitat que l'envolta, no s'està d'incorporar-hi encara alguns dels elements simbòlics, com la Lluna i la Mort, que l'havien fet un autor difícil de portar al teatre i que amb «Bodas de sangre», torna a la tragèdia realista, es reconcilia amb el públic... [+ CRÍTICA]
06 d’agost 2018
El Maldà «fa l'agost» amb la reposició del musical de cambra «Tot el que no ens vam dir», d'Alícia Serrat i Miquel Tejada
«Tot el que no ens vam dir». Llibret i lletres d'Alícia Serrat. Música de Miquel Tejada. Intèrprets: Carles Alarcón, Víctor Arbelo, Sonia Catot, Clara Solé i Estel Tort. Pianista: Miquel Tejada. Vestuari: Raquel Ibort i Marc Udina. Escenografia: Toni Luque. Ajudantia escenografia: Clara Solé. Direcció producció: Mireia Vericat. Imatge gràfica: Zuhaitz San Buenaventura. Edició gràfica i fotografia: Àgata Casanovas. Producció artística: Daniel Anglès. Direcció musical: Miquel Tejada. Direcció: Alícia Serrat. El Maldà, Barcelona, 2 juny 2018. Reposició: 6 agost 2018.
Una trilogia musical de cambra. Això és el que es troba en aquest segon espectacle, «Tot el que no ens vam dir», que vol ser la cara intermèdia del primer espectacle de la sèrie, «Per si no ens tornem a veure», i que, segons els seus creadors, tindrà una tercera part en una pròxima temporada, sempre sobre les incerteses i els remolins de l'amor. Darrere d'aquestes propostes hi ha una sòlida preparació tècnica i interpretativa, amb una bona composició musical del músic i compositor Miquel Tejada que és, esclar, el gruix més important de la proposta que s'acaba explicant i, en realitat, introduint cada peça musical, amb el llibret i les mateixes lletres de cadascuna de les cançons. Podríem titllar alegrement de proposta romàntica la història que hi ha de fons en aquest segon espectacle, però no seria just fer-ho perquè hi ha també reflexió, contradicció, frustració, incertesa, felicitat, tristesa, amor, odi, vida i mort. De fet, tot allò que la filosofia existencial continua plantejant a totes les generacions... [+ crítica]
Una trilogia musical de cambra. Això és el que es troba en aquest segon espectacle, «Tot el que no ens vam dir», que vol ser la cara intermèdia del primer espectacle de la sèrie, «Per si no ens tornem a veure», i que, segons els seus creadors, tindrà una tercera part en una pròxima temporada, sempre sobre les incerteses i els remolins de l'amor. Darrere d'aquestes propostes hi ha una sòlida preparació tècnica i interpretativa, amb una bona composició musical del músic i compositor Miquel Tejada que és, esclar, el gruix més important de la proposta que s'acaba explicant i, en realitat, introduint cada peça musical, amb el llibret i les mateixes lletres de cadascuna de les cançons. Podríem titllar alegrement de proposta romàntica la història que hi ha de fons en aquest segon espectacle, però no seria just fer-ho perquè hi ha també reflexió, contradicció, frustració, incertesa, felicitat, tristesa, amor, odi, vida i mort. De fet, tot allò que la filosofia existencial continua plantejant a totes les generacions... [+ crítica]
01 d’agost 2018
L'amfiteatre de Montjuïc es posa el “maillot groc” del Grec 2018 amb una mitjana molt alta d'ocupació
Les tendències del Festival Grec són com les tendències de vot: pugen i baixen, oscil·len i es capgiren segons els vents que bufen. Aquest Grec 2018 els vents han bufat a favor de l'aire lliure. I d'aquesta manera, l'amfiteatre Grec de Montjuïc s'ha posat al capdavant de tots els espais pel que fa a la mitjana d'ocupació amb una xifra gairebé de rècord: un 92,5% amb alguns dels espectacles pràcticament al 100%. L'amfiteatre, símbol del Grec, ha pujat al pòdium, doncs, amb el maillot groc. Un maillot que ha compartit, a dreta i esquerra, amb els espais de Montjuïc: el Teatre Lliure —amfitrió dels espectacles anomenats internacionals— i el Mercat de les Flors —fidel com li pertoca als espectacles més destacats de dansa— amb ocupacions mitjanes del 92% i el 90% respectivament. A l'altra banda de muntanya, el Lliure de Gràcia i el TNC de les Glòries no han quedat enrere, amb un 98% i un 95% atribuïts en exclusiva als espectacles «Là» i «Falsestuff». En canvi, l'anomenat Grec Ciutat, és a dir, aquell que ha englobat sota el seu paraigua els teatres urbans de Barcelona, ha patit les conseqüències d'una programació més «conservadora»... [Article íntegre del Balanç del Grec 2018]
La Sala Versus Glòries reposa l'obra «Sota la catifa» de Jordi Calafí i Alexis García estrenada anteriorment al Teatre Gaudí Barcelona
«Sota la catifa», de Jordi Calafí i Alexis García. Banda sonora original: Malacara & Wilson Band. Intèrprets: Jordi Casdellans, Ramon Godino, Òscar Jarque i Raül Tortosa. Intèrprets audiovisual: Sílvia Sabaté, Rafaela Rivas, Enric Barba, Unai Mayo i Jan Garcia. Escenografia, vestuari i direcció de producció: Jofre Blesa. Disseny il·luminació i espai sonor: Daniel Gener. Tècnic sala: Aitor Larrea. Direcció fotografia: Clàudia Pujol. Ajudant direcció audiovisual: Xavier Pijuan. Direcció audiovisual: Esteve Rovira. Producció audiovisual: Laboina Produccions. Direcció escènica: Òscar Molina. Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 3 agost 2017. Reposició: Sala Versus Glòries, Barcelona, 2 agost 2018.
Els dos autors d'aquesta obra escrita a quatre mans debuten en el teatre amb un tema que es pot situar a mig camí del thriller i la comèdia. Jordi Calafí (Martorell, Baix Llobregat, 1974) i Alexis García (Matanzas, Cuba, 1977) provenen principalment del món del cinema i el guionatge, i aquesta etiqueta es nota en l'estructura de «Sota la catifa», que arrenca com si els espectadors es disposessin a veure una pel·lícula en blanc i negre, inclou alguns petits muntatges audiovisuals també en blanc i negre que desvelen les interioritats dels protagonistes i segueix les lleis del guió creant una certa incògnita fins a trobar la clau del desenllaç. Tot això, dit i explicat força linealment amb alguns flaixbacs, sense que els espectadors hagin de decidir, per exemple com es fa en algunes obres teatrals prou conegudes, qui és el culpable i per què ho és ni tampoc qui és el mort i per què hi està. Dic això perquè com que en tot thriller, com mana el gènere, hi ha un mort, no seria gens estrany que dels altres tres presumptes culpables —Agatha Christie ho posava més difícil per als lectors i espectadors— els guionistes decidissin optar per tres solucions diferents i fer que els espectadors en triessin una. M'ho va semblar, que potser seria això, durant el plantejament, però al cap de tres quarts d'hora ben bons —el muntatge dura uns 70 minuts— ja vaig veure que la cosa no anava per aquí i que tot quedaria resolt i ben resolt... [+ crítica]
Els dos autors d'aquesta obra escrita a quatre mans debuten en el teatre amb un tema que es pot situar a mig camí del thriller i la comèdia. Jordi Calafí (Martorell, Baix Llobregat, 1974) i Alexis García (Matanzas, Cuba, 1977) provenen principalment del món del cinema i el guionatge, i aquesta etiqueta es nota en l'estructura de «Sota la catifa», que arrenca com si els espectadors es disposessin a veure una pel·lícula en blanc i negre, inclou alguns petits muntatges audiovisuals també en blanc i negre que desvelen les interioritats dels protagonistes i segueix les lleis del guió creant una certa incògnita fins a trobar la clau del desenllaç. Tot això, dit i explicat força linealment amb alguns flaixbacs, sense que els espectadors hagin de decidir, per exemple com es fa en algunes obres teatrals prou conegudes, qui és el culpable i per què ho és ni tampoc qui és el mort i per què hi està. Dic això perquè com que en tot thriller, com mana el gènere, hi ha un mort, no seria gens estrany que dels altres tres presumptes culpables —Agatha Christie ho posava més difícil per als lectors i espectadors— els guionistes decidissin optar per tres solucions diferents i fer que els espectadors en triessin una. M'ho va semblar, que potser seria això, durant el plantejament, però al cap de tres quarts d'hora ben bons —el muntatge dura uns 70 minuts— ja vaig veure que la cosa no anava per aquí i que tot quedaria resolt i ben resolt... [+ crítica]
31 de juliol 2018
Recull crítiques Grec 2018: «Filoctetes», de Sòfocles. Versió: Jordi Casanovas. Direcció: Antonio Simón. Dramatúrgia: Jordi Casanovas, Antonio Simon.
Recull crítiques Grec 2018: «Filoctetes», de Sòfocles. Versió: Jordi Casanovas. Direcció: Antonio Simón. Dramatúrgia: Jordi Casanovas, Antonio Simon. Interpretació: Pedro Casablanc, Pepe Viyuela, Félix Gómez, Samuel Viyuela. Cor: Sara Lacal, Sandra Arpa, Arantxa Aranguren, María Herrero, Marina Esteve, Mónica Portillo, Nahia Laiz. Coreografia: Moreno Bernardi. Escenografia: Paco Azorin. Vestuari: Sandra Espinosa. Il·luminació: Pau Fullana. Música i cant coral: Lucas Ariel. Vídeo: Pedro Chamizo. Ajudant de direcció: Gerard Iravedra. Producció executiva: Nadia Corral. Direcció de producció: Josep Domènech. Producció: Festival Internacional de Teatro Clásico de Merida 2018 i Bitò. Teatre Grec. 31 juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]
Recull crítiques Grec 2018: «IT Dansa. D’Austràlia a l’Índia, passant per Barcelona».
Recull crítiques Grec 2018: «IT Dansa. D’Austràlia a l’Índia, passant per Barcelona». «Naked Thoughts». Coreografia: Rafael Bonachela. Poemes: Ainize Txopitea. Música: Ramon Balagué. Disseny de la il·luminació: Paco Azorín. Disseny del vestuari: Spastor. Una coproducció del Grec 2007 Festival de Barcelona i l’Institut del Teatre. Aquest muntatge va ser estrenat al Grec 2007 Festival de Barcelona. «The Prom». Coreografia: Lorena Nogal. Música: Collage musical dels anys vuitanta. Composició musical: Manuel Rodríguez. Disseny de l’escenografia: Lorena Nogal. Disseny de la il·luminació: Víctor Cuenca. Disseny del vestuari: Manuel Rodríguez, Lorena Nogal . Una coproducció del Grec 2018 Festival de Barcelona i l’Institut del Teatre. Creació d’IT Dansa que s’estrena al Grec 2018 Festival de Barcelona. «Kaash». Coreografia: Akram Khan. Música: Nitin Sawhney. Disseny de l'escenografia: Anish Kapoor. Disseny de la il·luminació: Aideen Malone. Ajudantia de la il·luminació: Peter Swikker. Disseny del vestuari: Kimie Nakano. Confecció del vestuari: Paca Naharro. Ajudantia de coreografia: Eulàlia Ayguadé Farro, Nicola Monaco. Fotografia: Jean Louis Fernandez (cedida per Akram Khan Company). Una coproducció del Grec 2018 Festival de Barcelona i l’Institut del Teatre. Creació d’IT Dansa que s’estrena al Grec 2018 Festival de Barcelona. Sala Ovidi Montllor. Mercat de les Flors. Del 29 al 30 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]
30 de juliol 2018
Recull crítiques Grec 2018: «L’Assaig. Històrie(s) del Teatre (I)». Concepte i direcció: Milo Rau. Text: Milo Rau i l’equip.
Recull crítiques Grec 2018: «L’Assaig. Històrie(s) del Teatre (I)». Concepte i direcció: Milo Rau. Text: Milo Rau i l’equip. Interpretació: Sara de Bosschere, Suzy Cocco, Sébastien Foucault, Fabian Leenders, Johan Leysen, Tom Adjibi. Recerca i dramatúrgia: Eva-Maria Bertschy. Col·laboració en la dramatúrgia: Stefan Bläske, Carmen Hornbostel. Escenografia i vestuari: Anton Lukas. Vídeo: Maxime Jennes, Dimitri Petrovic. Disseny de la il·luminació: Jurgen Kolb. Disseny del so i direcció tècnica: Jens Baudisch. Producció: Mascha Euchner-Martinez, Eva-Karen Tittmann. Càmera: Maxime Jennes, Moritz Von Dungern. Ajudantia direcció: Carmen Hornbostel. Assistència en l'escenografia: François Pacco. Coreografia del combat: Cedric Cerara. Professora de Cant: Murielle Legrand. Arranjaments musicals: Gil Mortio. Assistència en la escenografia: Patty Eggerickx. Relacions públiques: Yven Augustin. Disseny: Nina Wolters. Construcció dels decorats i vestuari: Tallers del Théâtre National Wallonie-Bruxelles. Fotografia: Michiel Devijver, Hubert Amiel. Equip tècnic en gira: Pierre-Olivier Boulant (so i vídeo), Jim Goossens-Bara (càmera). Una producció de l'International Institute of Political Murder (IIPM), Création Studio Théâtre National Wallonie-Bruxelles Amb el suport de Hauptstadtkulturfonds Berlin, Pro Helvetia, Ernst Göhner Stiftung, Kulturförderung Kanton St.Gallen Coproduït per Kunstenfestivaldesarts, NTGent, Théâtre Vidy-Lausanne, Théâtre Nanterre-Amandiers, Tandem Scène Nationale Arras Douai. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure Montjuïc. Del 29 al 30 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]
Recull crítiques Grec 2018: «Carousel en Concert». Música: Richard Rodgers. Adaptació al català: Daniel Anglès & Marc Gómez. Direcció: Daniel Anglès. Direcció musical: Xavier Torras.
Recull crítiques Grec 2018: «Carousel en Concert». Música: Richard Rodgers. Adaptació al català: Daniel Anglès & Marc Gómez. Direcció: Daniel Anglès. Direcció musical: Xavier Torras. Coreografia: Óscar Reyes. Interpretació: Miquel Fernandez (Billi Bigelow), Diana Roig (Julie Jordan), Anna Moliner (Carrie Pipperidge), Ivan Labanda (Enoch Snow), Nina (Nettie Fowler), Fèlix Herzog (Narrador), Cisco Cruz (Jigger Craigin), Mireia Sanmartín (Senyora Mullin), Beth Andrews (Louise Bigelow), Jaume Costas (Solista Ballet), Joan Mas (Enoch Jr.), Anna Pomar (Nena), Clara Solé (Arminy), Beatriz Macías,, Cristina Miralles, Toni Luque, Oscar Reyes (Ballarins principals). Cor Aules: Raquel Jezequel, Arnau Illa, Marc Lluís Fernández, Lorena Garcia, Adriana Brun, Beatriu Boronat, Adrià Andreu, Gemma Mateo, Laura Muñoz, Laia Leal, Alejandro Iglesias, Blanca Guerrero, Mireia Orrit, Anna Pomar, Clara Giralt, Pol Sanuy, Ginna Munné, Maria Codony, Bittor Fernández, Maria del Mar Ortega, Helena Jara Moscoso, Agustín González, Irene Franco, Laia Prats, Carles Alarcón, Natàlia Zarco, Laura Font, Silvia Puertas, Ferran Enfedaque, Cristina Ramírez, Javi Vélez, Sara Gordon, Alexandre Ars, Estel Tort, Marta Baldellou, Clara Solé, Katia De Toledo, Ana Díaz, Raimon Ferrer, Joan Mas, Berta Butinyà, Meritxell València, Elisabet Paulet, Judit Brunet, Jordi Masegur, Lourdes García, Rafael Delgado, Adrià Baulenas, Pol Rosselló. Pops Symphony: Estela Córcoles (Flauta I), Anna Pujol (Flauta II), Marta Fernández (Oboè), Francesc Miralta (Clarinet I), Judit Marmi (Clarinet II), Mateo Chover (Fagot), Jordi Guasp (Fagot), Jordi Guasp (Trompa I), Catalina Maria Terrasa (Trompa II), Ana Andrés (Trompa Iii), Ferran Cañas (Trompeta I), Marc Monzonis (Trompeta II), Héctor Penedés (Trombó I), Antoni Oltra (Trombó II), Antoni Esbri (Trombó III), Denis Lleixá (Tuba), Elsa Garcia de Andrés (Arpa), Fani Fortet (Percussió), Juan Carlos Mansilla (Violí I), Andrea Alcalà (Violí I), Mireia Bartolí (Violí I), Patricia Badia (Violí I), Marta Ortega (Violí I), Ana Mirvelashvili (Violí I), Eva Penedella (Violí I), Elisenda Pi (Violí I), Mireia Llorens (Violí I), Marta Carceller (Violí Ii), Carlota Novell (Violí II), Sergi Miró (Violí II), Sarah Annet Calman (Violí II), Cristina Monferrer (Violí II), Maria Puche (Viola), Aroa García (Viola), Manuel Esteban (Viola), Marc Garcés (Viola), Clara Isabel Manjón (Violoncel), Marta Pons (Violoncel), Maria De Palol (Violoncel), Roser Àvila (Violoncel), Oriol González (Contrabaix I), Stefano Pompilio (Contrabaix I), Abel Garriga (Teclat Strings I), Enric Garcia (Teclat Strings II). Direcció Del Cor: Jordi Taixés. Escenografia i Vestuari: Raquel Ibort, Marc Salicrú, Marc Udina. Disseny de la Il·luminació: Xavi Costas. Disseny De So: Enric Vinyeta. Regidoria: Maria Laporta. Microfonista: Jordi Mateo. Gerent d’orquestra: Maria Puche. Caracterització: Toni Santos. Producció executiva: La Brutal. XXSS i Vídeo: Júlia Cortina. Imatge Gràfica: Zuhaitz San Buenaventura. Una producció de Grec 2018 Festival de Barcelona i EM+P Produccions. Teatre musical. Teatre Grec. Del 28 al 29 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]
29 de juliol 2018
Recull crítiques Grec 2018: «¿La vida es sueño? o #gwenismürfila». Autoria i dramatúrgia: Gemma Brió i Norbert Martínez (a partir del procés de creació de la Cia. Les Llibertàries). Direcció: Norbert Martínez.
Recull crítiques Grec 2018: «¿La vida es sueño? o #gwenismürfila». Autoria i dramatúrgia: Gemma Brió i Norbert Martínez (a partir del procés de creació de la Cia. Les Llibertàries). Direcció: Norbert Martínez. Interpretació: Gemma Brió, Tàtels Pérez. Tècnic-actor: Enric Alarcón. Disseny del vídeo i dels audiovisuals: Mar Orfila. Escenografia i vestuari: Cia. Les Llibertàries. Disseny de la il·luminació: Enric Alarcón. Disseny del so: Ramon Ciércoles. Producció executiva: La Brutal. Fotografia: Felipe Mena. Una coproducció de Les Llibertàries i el Grec 2018 Festival de Barcelona. Amb la col·laboració de La Villarroel, La Brutal, Badalona Cultura i Festival Josart 2017. La Villarroel. Del 24 de juliol al 4 d’agost. [descarregueu document Word amb les crítiques]
28 de juliol 2018
Recull crítiques Grec 2018: «Assaig sobre la Lucidesa». Autoria: José Saramago. Versió / Adaptació: Jumon Erra. Assessorament en la traducció: Yannick Garcia. Direcció escènica: Roger Julià.
Recull crítiques Grec 2018: «Assaig sobre la Lucidesa». Autoria: José Saramago. Versió / Adaptació: Jumon Erra. Assessorament en la traducció: Yannick Garcia. Direcció escènica: Roger Julià. Dramatúrgia: Jumon Erra, Roger Julià. Interpretació: Elena Fortuny, Xavier Frau, Òscar Intente, Maria Ribera, Jacob Torres. Assistents de direcció: Elias Ashtari, Laura Roqué. Escenografia i vestuari: Clàudia Vilà. Espai sonor: Enric Monfort. Disseny de la il·luminació: Sylvia Kuchinow. Assesoria de moviment: Cristina Martí. Producció executiva: Cia. La Danesa, Elena Fortuny. Distribució: Jordi Brunet. Una producció de Cia. La Danesa. Amb la col·laboració d'Aules, Espai 104 i els Lluïsos d'Horta. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - Oficina de Suport a la Iniciativa Cultura (OSIC), Illa de l’Aire. Manel Adell, Carina Garcia-Ayats, GV i Tati Marco. Micromecenatge a través de Verkami. Espai Lliure. Teatre Lliure Montjuïc. Del 27 al 28 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]
26 de juliol 2018
Recull crítiques Grec 2018: «Pasionaria». Direcció: Marcos Morau. Coreografia: Marcos Morau amb la col·laboració dels intèrprets.
Recull crítiques Grec 2018: «Pasionaria». Direcció: Marcos Morau. Coreografia: Marcos Morau amb la col·laboració dels intèrprets. Ajudantia de coreografia: Lorena Nogal. Repetidora: Estela Merlos. Assessorament artístic i dramatúrgic: Roberto Fratini, Celso Giménez. Interpretació: Àngela Boix, Jon López, Ariadna Montfort, Núria Navarra, Lorena Nogal, Shay Partush, Marina Rodríguez, Sau Ching Wong. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari: Sílvia Delagneau. Confecció de vestuari: M. Carmen Soriano. Màscares i atrezzo: Gadget Efectos Especiales. Cascs: Ricardo Vergne. Pròtesis: Martí Doy. Construcció i confecció de les esferes: Goretti Puente. Calçat: Natalio Martín. So: Juan Cristóbal Saavedra. Vídeo: Joan Rodon, Esterina Zarrillo. Il·luminació i direcció tècnica: Bernat Jansà. Assistència tècnica i efectes especials: David Pascual. Producció executiva: Juan Manuel Gil Galindo, Cristina Goñi Adot. Vídeo promocional: Edu Pérez. Fotografia: Àlex Font. Una coproducció del Grec 2018 Festival de Barcelona, Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya (Girona – Salt), Teatros del Canal (Madrid), Théâtre National de Chaillot (París), Les Théâtres de la Ville de Luxembourg (Luxemburg), Sadler's Wells (Londres), , Tanz Im August (Berlín), Oriente Occidente Dance Festival (Rovereto, Itàlia). Amb la col·laboració del Mercat de les Flors i el Graner, Centre de creació. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Del 25 al 26 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]
La revista digital Teatre Barcelona convoca la primera edició dels Premis TB que votaran els espectadors
Teatre Barcelona, revista i cartellera digital, presenta la primera edició dels Premis TB (Teatre Barcelona). Un certamen on els espectadors i col·laboradors de la revista reconeixaran les millors propostes i professionals de l'escena que han passat per la cartellera durant la temporada 2017-2018. Els més de 50 col·laboradors que habitualment recomanen propostes a la web han nomenat els diferents candidats i els espectadors seran els qui decidiran qui s'emporta el reconeixement mitjançant una votació a través de la web. El termini per votar acabarà el 9 de setembre i els premis es faran públics a partir del 17 de setembre. En les futures edicions, la revista no descarta organitzar una gala amb públic i professionals. Entre les 17 categories establertes s’han nominat més de 50 muntatges, entre els quals es troben espectacles de teatre, dansa, circ, gènere musical, familiar, màgia i monòlegs còmics. Amb aquests nous premis ja són sis els guardons de teatre que reconeixen les estrenes dels espectacles de les arts escèniques: a més dels Premis TB, hi ha també els Premis de la Crítica,
els Premis Butaca, els Premis MAX, els Premis Zirkòlika de circ i, per primera vegada, els Premis Catalunya de Teatre que atorgarà ADETCA. Vegeu els nominats per als Premis TB [+ informació]
Recull crítiques Grec 2018: «A reason to talk». Autoria i interpretació: Sachli Gholamalizad.
Recull crítiques Grec 2018: «A reason to talk». Autoria i interpretació: Sachli Gholamalizad. Escenografia i direcció tècnica: Steven Brys, Donald Berlanger. Concepció sonora: Andrew Claes. Producció, gira i distribució: Saskia Liénard. Fotografia: Lucila Guichon. Una producció de KVS, KunstZ, Royal Theatre Plymouth i Richard Jordan Productions Ltd.
Amb el suport de Vlaamse Overheid i Stad Antwerpen. Espectacle en anglès amb sobretitulació en català. Sala Pina Basuch. Mercat de les Flors. Del 24 al 25 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]
Amb el suport de Vlaamse Overheid i Stad Antwerpen. Espectacle en anglès amb sobretitulació en català. Sala Pina Basuch. Mercat de les Flors. Del 24 al 25 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]
Recull crítiques Grec 2018: «Tabarnak». Direcció: Alain Francoeur. Composició musical: David Simard.
Recull crítiques Grec 2018: «Tabarnak». Direcció: Alain Francoeur. Composició musical: David Simard. Disseny de la il·luminació: Nicolas Descôteaux. Disseny de l’escenografia: Francis Farley. Vestuari: Sarah Balleux. Direcció artística: Antoine Carabinier Lépine, Julie Carabinier Lépine. Direcció tècnica: Hugo Hamel, Nicolas Descôteaux. Suport a la creació: Alain Carabinier, Louise Lépine. Construcció dels decorats: Alain Carabinier, Sylvain Lafrenière. Fotografia: Lynn Poulin/ Audric Gagnon/ Guillaume Morin. Disseny de les acrobàcies: Renaud Blais. Acrobàcies: Antoine Carabinier Lépine, Julie Carabinier Lépine, Jonathan Casaubon, Jean- Philippe Cuerrier, Genevieve Morin, Nikolas Pulka. Interpretació musical: Josianne Laporte, David Simard, Guillaume Turcotte. Una producció de Cirque Alfonse. Espectacle per a tots els públics. Teatre Grec. Del 23 al 24 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]
Recull crítiques Grec 2018: «Akana». Direcció escènica i dramatúrgia: Marta Galán Sala.
Recull crítiques Grec 2018: «Akana». Direcció escènica i dramatúrgia: Marta Galán Sala. Creació i interpretació: José Cortés Valentí, Ismael Cortés Valentí, María Rosa Cortés Cortés, Juan Manuel Cortés Cortés, Viviana Fernández López, Noemí Vargas Amaya, José Cortés Ruiz, Juan Manuel Cortés Ruiz, Sara Puerma Molina, Manuel Puerma Molina, Noemí Flores Gómez, Rafael Perona Castillo, Jonathan Amaya Fernández, Manuel González González, Félix González González, Nicolás Perona Castillo, Fali Perona Salguero, Robert Córdoba Puerma, Sara Perona Salguero, Kiara Fuentes Díaz. Coordinació i composició musical: Rafael Perona Castillo, Falete; Rafael Perona Disseny d’il·luminació: Ana Rovira. Disseny audiovisual: Martín Elena. Disseny sonor: Cristóbal Savedra. Escenografia: Joan Manrique. Producció i coordinació general: Veus Gitanes (Paqui Perona, Rafi Fernàndez, Eva Cruells, Puri Gallardo). Fotografia: Eva Cruells. Una producció de Veus Gitanes. Amb la col·laboració del Centre Cultural Gitano de La Mina. Amb el suport de Departament de Benestar Social i Família i de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. El material audiovisual que s’utilitza en el muntatge procedeix de les obres cinematogràfiques documentals Samudaripen i Sara, d’Eva Cruells, així com d’algunes entrevistes enregistrades durant el procés d'assaigs i creació. Projecte artístic comunitari Mercat de les Flors. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors. 22 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]
23 de juliol 2018
Recull crítiques Grec 2018: «Gala». Concepció: Jérôme Bel. Ajudantia de direcció: Maxime Kurvers. Ajudantia a càrrec de la posada en escena a Barcelona: Frédéric Seguette, Chiara Gallerani.
Recull crítiques Grec 2018: «Gala». Concepció: Jérôme Bel. Ajudantia de direcció: Maxime Kurvers. Ajudantia a càrrec de la posada en escena a Barcelona: Frédéric Seguette, Chiara Gallerani. Producció executiva: Mercat de les Flors. Fotografia: José Frade. R.B. Jérôme Bel. Consell artístic i direcció executiva: Rebecca Lee. Administració: Sandro Grando. Direcció tècnica: Gilles Gentner. Una producció de R.B. Jérôme Bel Coproducció: Jérôme Bel. Dance Umbrella (Londres), TheaterWorks Singapore/72-13, KunstenFestivaldesArts (Bruxelles), Tanzquartier Wien, Nanterre-Amandiers Centre Dramatique National, Festival d'Automne à Paris, Theater Chur (Chur) et TAK Theater Liechtenstein (Schaan) - TanzPlan Ost, Fondazione La Biennale di Venezia, Théâtre de la Ville (Paris), HAU Hebbel am Ufer (Berlin), BIT Teatergarasjen (Bergen), La Commune Centre dramatique national d’Aubervilliers, Tanzhaus nrw (Düsseldorf), House on Fire. Amb el suport del CND (Pantin) et Ménagerie de Verre (París) en el marc de Studiolab, dedicat a proporcionar espais de treball. Sala Maria Aurèlia Capmany. Mercat de les Flors. Del 22 al 23 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]
21 de juliol 2018
Recull crítiques Grec 2018: «Belgian Rules / Belgium Rules». Concepte i direcció: Jan Fabre. Autoria: Johan De Boose. Dramatúrgia: Miet Martens.
Recull crítiques Grec 2018: «Belgian Rules / Belgium Rules». Concepte i direcció: Jan Fabre. Autoria: Johan De Boose. Dramatúrgia: Miet Martens. Interpretació: Annabelle Chambon, Cédric Charron, Tabitha Cholet, Anny Czupper, Conor Thomas Doherty, Stella Höttler, Ivana Jozic, Gustav Koenigs, Mariateresa Notarangelo, Çigdem Polat, Annabel Reid, Merel Severs, Ursel Tilk, Kasper Vandenberghe, Andrew James Van Ostade. Ajudantia de dramatúrgia: Edith Cassiers. Composició musical: Raymond van het Groenewoud (Belgian Rules i Vlaanderen Boven/Wallonie d’abord), Andrew Van Ostade (música de festa, paisatges sonors i rap). Vestuari: Kasia Mielczarek i Jonne Sikkema, Les Ateliers du Théâtre de Liège, Catherine Somers (barrets de Carnestoltes). Direcció tècnica: André Schneider. Direcció de producció: Sebastiaan Peeters. Il·luminació: Wout Janssens. Tècnics: Randy Tielemans, Kevin Deckers. So: Howard Heckers. Premsa i comunicació: Edith Cassiers. Direcció de la companyia: Mark Geurden. Coordinació empresarial: Joost Claes. Distribució internacional: Sophie Vanden Broeck. Fotografia: Maarten Van den Abeele / Wonge Bergmann Una producció de Troubleyn / Jan Fabre. Coproduït per Napoli Teatro Festival Italia-Fondazione Campania dei Festival (Itàlia), ImPulsTanz Vienna International Dance Festival (Àustria), Théâtre de Liège (Bèlgica) i Concertgebouw Brugge (Bèlgica). Espectacle realitzat en col·laboració amb el Govern de Flandes. Espectacle sobretitulat en català. Durada: 225 minuts. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure Montjuïc. Del 20 al 21 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]
Recull crítiques Grec 2018: «Rhumans». Autoria: Rhum & Cia, Jordi Aspa. Direcció: Jordi Aspa. Interpretació: Joan Arqué, Roger Julià, Piero Steiner, Pep Pascual, Mauro Paganini. Direcció musical: Pep Pascual.
Recull crítiques Grec 2018: «Rhumans». Autoria: Rhum & Cia, Jordi Aspa. Direcció: Jordi Aspa. Interpretació: Joan Arqué, Roger Julià, Piero Steiner, Pep Pascual, Mauro Paganini. Direcció musical: Pep Pascual. Composició musical: Pep Pascual, Mauro Paganini. Direcció tècnica: Xavi Xipell, Xipi Direcció de producció: Carles Manrique (Velvet Events). Moviment: Magí Serra. Assessorament i edició vídeo: Miquel Àngel Raió. Escenografia: Adrià Pinar, Rhum i Cia. Construcció de l'escenografia: Nafka. Vestuari: Elisa Echegaray, Paca Naharro. Disseny d’il·luminació: Quico Gutiérrez. Disseny de so / Concepció sonora: Marc Santa. Regidoria: Lluc Armengol. Distribució: Elena Blanco - Magneticam. Premsa: Anna Aurich. Fotografies: Pep Gol. Una producció del Grec 2018 Festival de Barcelona, Velvet Events S.L. i Teatre Lliure. Amb la col·laboració del Teatre Josep Maria de Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc. Del 19 al 22 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]
Recull crítiques Grec 2018: «Panorama». Concepció i posada en escena: Enrico Casagrande, Daniela Nicolò. Dramatúrgia: Erik Ehn, Daniela Nicolò.
Recull crítiques Grec 2018: «Panorama». Concepció i posada en escena: Enrico Casagrande, Daniela Nicolò. Dramatúrgia: Erik Ehn, Daniela Nicolò. Interpretació: Maura Nguyen Donohue, John Gutierrez, Valois Marie Mickens, eugene the poogene, Richard Ebihara, Zishan Ugurlu (actors i actrius de la Great Jones Repertory Company, principal companyia de La MaMa). Ajudantia de direcció: Lola Giouse. Música: Heather Paauwe. Disseny de so: Enrico Casagrande. Disseny de la il·luminació: Andrea Gallo, Daniela Nicolò. Disseny visual: Bosul Kim, Seung Ho Jeong. Disseny del vídeo EUA: CultureHub NYC amb Sangmin Chae. Disseny del vídeo a Europa: Paride Donatelli, Alessio Spirli. Direccio tècnica: Paride Donatelli. Producció: Elisa Bartolucci. Logística: Shaila Chenet. Comunicació: Marta Lovato, Estelle Coulon. Grafisme i oficina de premsa: comunicattive.it. Distribució internacional: Lisa Gilardino. Fotografia: Joung Sun / Theo Cote. Companyia Motus. Una producció de La MaMa Experimental Theatre Club i Motus. Coproduït pel Grec 2018 Festival de Barcelona, el Seoul Institute of the Arts (Corea), CultureHub (EUA), Vooruit (Bèlgica), FOG Triennale Milano Performing Arts (Itàlia), Emilia Romagna Teatro Fondazione (Itàlia), L’arboreto - Teatro Dimora di Mondaino (Itàlia). Amb la col·laboració d’Under The Radar Festival (EUA). Amb el suport del Ministero dei beni e delle attività culturali e del turismo (MiBACT) i la Regió d'Emília-Romanya. Sala Hiroshima. Del 18 al 20 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)