«Cançó per tornar a casa», de Denise Despeyroux. Traducció: Sergi Belbel. Música original: Pablo Despeyroux. Intèrprets: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Jordi Rico i Àgata Roca. Veu cançó: Charo Tris. Escenografia: Alejandro Andújar. Vestuari: Mamen Duch. Il·luminació: Rubén Taltavull. So: Roger Ábalos. Ajudanta d'escenografia: Sergi Corbera. Vídeo: Mar Orfila. Cap tènic i operador d'il·luminació: Rubèn Taltavull. Maquinista: Jordi Font. Regidora: Marta Garolera. Transportista: Miguel Yuste. Construcció escenografia: May, Jordi Fort i Pilar Albadalejo. Auxiliar comunicació: Roberta Romero. Producció executiva: Daniel López-Orós. Cap d'administració: Emi Rojo. Fotografia: Kiku Piñol, Noemí Elias i Marçal Vaquer. Disseny gràfic: Enric Jardí. Premsa: Marta Suriol i Sandra Costa (La Costa Comunicació). Producció de T de Teatre amb la col·laboració del Grec 2019 Festival de Barcelona. Ajudant direcció: Carles Armengol. Direcció: Denise Despeyroux. Sala Dalt. Sala Beckett, Barcelona, 7 juliol 2019.

La cançó hi és. I la casa també. I el que hi passa, hi passa perquè només és possible que passi en un lloc perdut del Pirineu amb un nom del qual la mestra de cerimònies de la història no és que no se'n recordi, com aquell, sinó que ni el diu de tan impronunciable com és. En aquest indret remot de la terra hi ha la casa vella que ha heretat una de les protagonistes després de la mort de la seva mare. Ella i dues amigues més van formar una companyia tot just sortir de l'Institut del Teatre. Van muntar una obra d'un autor escocès, un tal Malcolm Logan —només habitable a Internet amb diferents personalitats alienes al teatre—, i ja no se'n va parlar més. Han passat 26 anys d'aquella aventura escènica, no trenta com insisteix a dir una de les protagonistes per fer-ho rodó, i pràcticament les tres no s'havien vist més des d'aleshores. Cadascuna ha fet el seu camí. I aquest camí és el que s'anirà intentant de desbrossar al llarg de la trama, tot i que es tracta de tancar el cercle amb una guspira de tragicomèdia que no es ni prudent ni ètic de desvelar aquí... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2019: «N!GGA». Concepte i coreografia: Nora Chipaumire. Interpretació: Nora Chipaumire, Shamar Watt, David Gagliardi, Atiyyah Khan, Philip White.

Recull crítiques Grec 2019: «N!GGA». Concepte i coreografia: Nora Chipaumire. Interpretació: Nora Chipaumire, Shamar Watt, David Gagliardi, Atiyyah Khan, Philip White. Concepció sonora i direcció: Nora Chipaumire. Recerca, construcció i muntatge del so: Nora Chipaumire, Shamar Watt. Disseny del so i direcció: Philip White. Direcció tècnica: Sean Seago. Text i guió: Nora Chipaumire. Disseny de l’escenografia: Ari Marcopoulos, Kara Walker, Matt Jackson Studio. Disseny de la il·luminació i concepció del vestuari: Nora Chipaumire. Grec 2019 Festival de Barcelona. Sala Hiroshima. 9 juliol.  [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2019: «Así bailan las putas». Companyia Sixto Paz. Creació de Júlia Bertran, Ana Chinchilla, Jan Vilanova, Pau Roca. Direcció: Pau Roca. Dramatúrgia: Jan Vilanova.

Recull crítiques Grec 2019: «Así bailan las putas». Companyia Sixto Paz. Creació de Júlia Bertran, Ana Chinchilla, Jan Vilanova, Pau Roca. Direcció: Pau Roca. Dramatúrgia: Jan Vilanova. Moviment: Alba Sáez i Ana Chinchilla. Espai sonor: Clara Aguilar. Disseny de llum: Guillem Gelabert. Escenografia: Paula Font i Paula Gonzalez. Ajudantia de direcció: Clara Mata, Jan Vilanova. Interpretació: Júlia Bertran, Ana Chinchilla. Producció: Clara Mata. Una producció del Grec 2019 Festival de Barcelona, l'Escenari Joan Brossa i Sixto Paz. Escenari Joan Brossa. Del 5 al 14 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2019: «ab [intra]». Sydney Dance Company. Coreografia de Rafael Bonachel. Composició musical: Nick Wales (Composició original de Nick Wales amb moviments de Klātbūtne, "Presence", de Pēteris Vasks).

Recull crítiques Grec 2019: «ab [intra]». Sydney Dance Company. Coreografia de Rafael Bonachel. Composició musical: Nick Wales (Composició original de Nick Wales amb moviments de Klātbūtne, "Presence", de Pēteris Vasks). Intèrprets de la companyia: Ariella Casu, Davide Di Giovanni, Holly Doyle, Janessa Dufty, Dean Elliott, Riley Fitzgerald, Jacopo Grabar, Liam Green, Luke Hayward, Dimitri Kleioris, Chloe Leong, Jesse Scales, Emily Seymour, Mia Thompson, Charmene Yap, Chloe Young, Victor Zarallo. Il·luminació: Damien Cooper. Vestuari i escenografia: David Fleischer. Direcció executiva de la Sydney Dance Company: Anne Dunn Producció de la Sydney Dance Company: Dominic Chang Direcció tècnica: Guy Harding. Regidoria: Simon Turner. Tècnics de producció: Anthony McCoy, Jennifer Ryan Distribució: Mondigromax —cultius de Cultura. Fotografia: Pedro Greig. Una producció de la Sydney Dance Company. La Sydney Dance Company té l'assistència del govern d'Austràlia mitjançant l'Australia Council for the Arts, el seu organisme assessor i de finançament artístic. Aquest espectacle es va estrenar al Roslyn Packer Theatre Walsh Bay (Austràlia) el 14 de maig del 2018. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 2 al 4 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2019: «In Wonderland». Idea original i direcció: Alícia Gorina. Dramatúrgia: Albert Arribas. Concepció estètica: Silvia Delagneau. Interpretació: Anna Alarcón, Juan Bellido, Elena Fieschi , Carme Garcia i Anna Romagosa.

Recull crítiques Grec 2019: «In Wonderland». Idea original i direcció: Alícia Gorina. Dramatúrgia: Albert Arribas. Concepció estètica: Silvia Delagneau. Interpretació: Anna Alarcón, Juan Bellido, Elena Fieschi , Carme Garcia i Anna Romagosa. Disseny de la il·luminació: Raimon Rius. Producció executiva: Helena Font. Alumne en pràctiques d’escenografia de l’Institut del Teatre: Oriol Corral. Alumna del màster universitari en Estudis Teatrals de la UAB: Rosario Bernaschina. Imatge: Raimon Rius. Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona i la cia. Indi Gest. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc. Del 5 al 7 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2019: «Tres coreografies». «Bedroom Folk». Coreografia: Sharon Eyal. Cocreació: Gai Behar. Assistència de coreografia: Tom Weinberger. Música i art sonor: Ori Lichtik.

Recull crítiques Grec 2019: «Tres coreografies». «Bedroom Folk». Coreografia: Sharon Eyal. Cocreació: Gai Behar. Assistència de coreografia: Tom Weinberger. Música i art sonor: Ori Lichtik. Disseny de la il·luminació: Thierry Dreyfus. Direcció de la il·luminació: Alan Cohen. Direcció tècnica: Baruch Shpigelman. Disseny del vestuari: Rebecca Hytting. Interpretació: Brandon Alley, Anna Bekirova, Emily Chessa, Parker Finley, Scott Fowler, Miriam Gittens, Patrick Kilbane, Justin Rapaport, Peter Smida, Dex van ter Meij, Nicole Ward, Sophie Whittome, Kirsten Wicklund, Zenon Zubyk. «To this day». Coreografia: Emily Molnar, en col·laboració amb els artistes del Ballet BC. Disseny de la il·luminació: James Proudfoot. Disseny del vestuari: Kate Burrows. Assistència coreogràfica: Alexis Fletcher. Música: Born Under A Bad Sign. Interpretació: Brandon Alley, Anna Bekirova, Emily Chessa, Parker Finley, Scott Fowler, Miriam Gittens, Kiera Hill, Patrick Kilbane, Racheal Prince, Justin Rapaport, Peter Smida, Dex van ter Meij, Nicole Ward, Sophie Whittome, Zenon Zubyk. «Solo Echo». Coreografia: Crystal Pite. Disseny de la il·luminació: Tom Visser. Disseny de l'escenografia: Jay Gower Taylor. Disseny del vestuari: Crystal Pite, Joke Visser. Posada en escena: Eric Beauchesne. Interpretació: Brandon Alley, Kirsten Wicklund, Alexis Fletcher, Racheal Prince, Justin Rapaport, Gilbert Small, Peter Smida / Brandon Alley, Anna Bekirova, Emily Chessa, Alexis Fletcher, Justin Rapaport, Gilbert Small, Peter Smida. Ballet BC. Direcció artística: Emily Molnar. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc. Del 6 al 7 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]

«Les feres de Shakespeare», de William Shakespeare. Adaptació i traducció d'Ariadna Pastor, a partir de «L'amansiment de la fúria». Música d'Ariadna Cabiró. Intèrprets: Laura Aubert, Lloll Bertran, Mariona Castillo, Maria Cirici, Ricard Farré, Neus Pàmies, Laura Pau, Lluna Pindado, Arnau Puig i Jordi Vidal. Interpretació musical: Ariadna Cabiró / Gemma Pujol, Marcel·lí Bayer / Jordi Santanach. Escenografia: Enric Romaní. Vestuari: Maria Albadalejo. Coreografia: Anna Romaní. Assessorament caracterització: Eva Fernández. Assessorament vocal: Sheila Garcia. Disseny il·luminació: Lluís Serra. Disseny so: Jordi Ballbé. Direcció tècnica: Pol Queralt. Màrqueting i comunicació: Paula Arbós i Publispec. Premsa: Anna Casasayas, Albert López, Dídac Atzet i Ester Cànovas. Disseny: Ricard Farré. Vídeo i fotografies: Jordi Ferré. Grafisme: Jofre Mañé. Producció: Marina Marcos. Assistència producció i regidoria: Montserrat Farrarons. Construcció escenografia: Lali Canosa. Confecció vestuari: Goretti Puente. Ajudants de direcció: Bernat Cot i Ariet Lea Jelinek. Direcció: Adrià Aubert. Coproducció Grec 2019 Festival de Barcelona, Teatre Onyric Condal i Els Pirates Teatre. Teatre Condal Onyric, Barcelona, 6 juliol 2019.

La companyia Els Pirates Teatre ha tirat la capa al toro i s'ha llençat a canviar l'espai de proximitat d'El Maldà pel de considerable capacitat com l'Onyric Condal. Ara que Dagoll Dagom ha abaixat la persiana al Paral·lel del Teatre Victòria fa la impressió que el relleu generacional hagi volgut recuperar una part d'aquell espai de teatre musical que, ni que diguin que sempre té «Mar i cel» en reserva, sembla que ha tirat definitivament la tovallola. «Les feres de Shakespeare» és un musical per a tots els públics —recuperable en temporada per a un públic adolescent— que recorda els millors temps dels pares del gènere en català. Tot i venint de William Shakespeare, la companyia d'Els Pirates se n'ha desencotillat tant com ha pogut i la base de l'espectacle té dos puntals que cal remarcar d'entrada: una excel·lent, rica i genuïna traducció i adaptació d'Ariadna Pastor i una eclèctica, suggerent i atrevida composició musical d'Ariadna Cabiró. Un bon tàndem: Ariadna & Ariadna. Si la llengua, sense concessions i en alguns moments amb embarbussaments força complexos, sona de primera, la música barreja diferents registres i fa una atractiva combinació de blues, pop, swing, madrigals, perquè no sigui dit, i fins i tot fa puntetes al jazz (amb l'imprescindible violoncel de Laura Aubert). Per tot plegat, deia abans que és un espectacle per a tots els públics i molt aprofitable per a grups adolescents, com ho van ser en el seu dia, sense proposar-s'ho, molts dels espectacles de Dagoll Dagom... [+ crítica]

«Casa de nines, 20 anys després», de Lucas Nhath, a partir del clàssic de Henrik Ibsen. Traducció d'Helena Tornero. Intèrprets: Emma Vilarasau, Ramon Madaula, Isabel Rocatti i Júlia Truyol. Escenografia: Enric Planas. Vestuari: Mercè Paloma. Il·luminació: David Bofarull. Espai sonor: Jordi Bonet. Ajudant d'escenografia: Víctor Peralta. Direcció de producció: Maite Pijuan. Cap de producció: Marina Vilardell. Producció executiva: Raquel Doñoro. Direcció de l'oficina tècnica: Moi Cuenca. Oficina tècnica: David Ruiz. Construcció escenografia: Pascualín Estructures i Estudi Taller d'Escenografia Jorba-Miró. Confecció de vestuari: Època Barcelona. Intèrpret de violoncel: Manuel M. del Fresno. Premsa: Anna Casasayas. Màrqueting i comunicació: Publiespec. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Ajudant direcció: Tilda Espluga. Direcció: Sílvia Munt. Coproducció Grec 2019 Festival de Barcelona, Teatre Romea i Verteatro. Teatre Romea, Barcelona, 6 juliol 2019.

Sóc aquí perquè he arribat. L'entrada de Nora —la Nora de «Casa de nines»— és, a ulls moderns i intemporals, una mica sorprenent. Si més no, recurs de ficció literària. Acceptem la ficció i ja està. Esclar que en temps de Henrik Ibsen, ja fa gairebé segle i mig, no hi havia correu electrònic, ni missatgeria de telèfon mòbil ni whatsapp per avisar de la visita. «Ep, que vinc!» I les comunicacions, aleshores, anaven en tartana. Però el dramaturg nord-americà Lucas Hnath, nascut a Orlando (Florida, EUA) al voltant del 1977 (és dels autors que pretenen amagar l'edat!) se salta aquesta convenció i col·loca Nora, com si res hagués passat, a la gola del llop de la casa que va deixar vint anys abans, sense encomenar-se ni a Déu ni a sa mare, on encara viu el seu presumpte exmarit Torvald i la serventa Anne Marie. Els dos fills i la filla, ja campen per lliure. D'aquesta convenció, l'autor en fa una mirada encara adscrita en el passat però irremeiablement analitzada des de l'òptica del present. I la directora Sílvia Munt s'ha amarat també d'aquesta mirada, despullant tant la posada en escena amb una escenografia grisa i conceptual com el text de l'autor i deixant que els quatre personatges mostrin la seva ànima i els seus interessos personals... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2019: «Paradisos oceànics». Autoria: Aurora Bertrana. Adaptació i dramatúrgia: Josep M. Fonalleras. Direcció: Mònica Bofill. Interpretació: Mercè Aránega, Paula Blanco.

Recull crítiques Grec 2019: «Paradisos oceànics». Autoria: Aurora Bertrana. Adaptació i dramatúrgia: Josep M. Fonalleras. Direcció: Mònica Bofill. Interpretació: Mercè Aránega, Paula Blanco. Vestuari: Adriana Parra. Escenografia: Laura Clos (Closca). Il·luminació: David Bofarull. Disseny de so: Ramon Ciércoles. Ajudant de direcció: Gemma Martínez. Comunicació: Bitò. Direcció de producció: Josep Domènech. Ajudanta de la direcció de producció: Clàudia Flores. Producció executiva: Luz Ferrero. Una producció de Grec 2019 Festival de Barcelona i Bitò Produccions. Amb la col·laboració del Teatre Akadèmia. Teatre Akadèmia, Barcelona. Del 3 al 7 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2019: «Tan poca vida (A little life)». Basat en la novel·la de Hanya Yanagihara. Concepte i direcció: Ivo van Hove. Adaptació: Koen Tachelet. Dramatúrgia: Bart Van den Eynde. Interpretació: Marieke Heebink, Maarten Heijmans, Hans Kesting, Majd Mardo, Ramsey Nasr, Eelco Smits, Steven Van Watermeulen, Mandela Wee Wee.

Recull crítiques Grec 2019: «Tan poca vida (A little life)». Basat en la novel·la de Hanya Yanagihara. Concepte i direcció: Ivo van Hove. Adaptació: Koen Tachelet. Dramatúrgia: Bart Van den Eynde. Interpretació: Marieke Heebink, Maarten Heijmans, Hans Kesting, Majd Mardo, Ramsey Nasr, Eelco Smits, Steven Van Watermeulen, Mandela Wee Wee. Escenografia i disseny de la il·luminació: Jan Versweyveld. Composició musical: Eric Sleichim. Interpretació musical: BL!NDMAN [strings]: Caroline Denys, Monica Goicea, Floor Lecoultre, Suzanne Vermeyen. Vestuari: An D'Huys. Ajudantia de direcció: Daniël 't Hoen. Ajudantia d'escenografia: Bart van Merode. Cap del departament tècnic i de producció: Wolf-Götz Schwörer. Producció: Michiel van Schijndel. Primer regidor: Reyer Meeter. Regidors: Pepijn van Beek, Emile Bleeker, Zinzi Kemper, Stijn van der Leeuw, Dennis van Scheppingen, Erwin Sterk, Ruud de Vos, Jordi Wolswijk. Traducció al català dels sobretítols: Eduard Bartoll 4. Espectacle en neerlandès amb sobretitulació en català. Durada: 4h 15m. Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona i Ruhrfestspiele Recklinghausen. Productors privats: Gert-Jan i Corinne van den Bergh, Hendrik Jan ten Have i Gabriëlla de Rooij, Joost i Marcelle Kuiper. Internationaal Theater Amsterdam. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona. Del 3 al 4 de juliol... [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2019: «Estrella». Marie de Jongh Teatroa. Autoria i direcció: Jokin Oregi. Interpretació: Anduriña Zurutuza, Javier Renobales, Ana Meabe, Ana Martínez. Composició musical i direcció musical: Iñaki Salvador.

Recull crítiques Grec 2019: «Estrella». Marie de Jongh Teatroa. Autoria i direcció: Jokin Oregi. Interpretació: Anduriña Zurutuza, Javier Renobales, Ana Meabe, Ana Martínez. Composició musical i direcció musical: Iñaki Salvador. Escenografia i vestuari: Elisa Sanz. Coreografia: Mayda Zabala. Disseny de la il·luminació: Javi Kandela. Audiovisuals: Carles Porta. Realització del vestuari: Nati Ortiz de Zarate, Angelique García. Màscares i attrezzo: Javi Tirado. Construcció dels elements escenogràfics: Miguel Ángel Infante. Tècnics en gira: Javi Kandela Iluminación S.L. Il·lustració: Ane Pikaza. Producció executiva: Pio Ortiz de Pinedo. Producció: Marie de Jongh Teatroa. Fotografia: Pio Ortiz de Pinedo. SaT! – Sant Andreu Teatre, Barcelona. Del 3 al 4 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2019: «El cartógrafo». Autor i director: Juan Mayorga. Amb Blanca Portillo i José Luis García-Pérez. Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar. Il·luminació: Juan Gómez-Cornejo. Direcció musical i so: Mariano García.

Recull crítiques Grec 2019: «El cartógrafo». Autor i director: Juan Mayorga. Amb Blanca Portillo i José Luis García-Pérez. Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar. Il·luminació: Juan Gómez-Cornejo. Direcció musical i so: Mariano García. Moviment: Nelson Dante (mestre de ball). Ajudant de direcció: Carlos Martínez-Abarca. Direcció tècnica: Amalia Portes. Interpretació musical: Diego Galáz (violins i cordes), Jasmina Petrovic (veu). Producció executiva: Chusa Martín, Susana Rubio. Realització del vestuari: Época. Attrezzo: Miguel Ángel Infante. Tècnic de so: César Cortés. Distribució: Cuca Villén, Entrecajas Producciones. Màrqueting i comunicació: Publispec. Fotografia Ceferino López, marcosGpunto, Jesús Romero de Luque. Disseny de vídeo promocional: Oscar Pedraza. És una producció d’Avance Producciones Teatrales, Entrecajas Producciones Teatrales i García-Pérez Producciones. Col·labora Teatro Calderón de Valladolid. Teatre Goya, Barcelona. Del 3 al 21 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2019: «Jerusalem». Autor: Jez Butterworth. Traducció: Cristina Genebat. Direcció: Julio Manrique. Amb: Pere Arquillué, Elena Tarrats, Chantal Aimée, David Olivares, Marc Rodríguez, Víctor Pi, Guillem Balart, Adrián Grösser, Anna Castells, Clara de Ramon, Albert Ribalta, Jan Gavilan i Max Sampietro.

«Jerusalem». Autor: Jez Butterworth. Traducció: Cristina Genebat. Direcció: Julio Manrique. Amb: Pere Arquillué, Elena Tarrats, Chantal Aimée, David Olivares, Marc Rodríguez, Víctor Pi, Guillem Balart, Adrián Grösser, Anna Castells, Clara de Ramon, Albert Ribalta, Jan Gavilan i Max Sampietro. Escenografia: Alejandro Andújar. Vestuari: Maria Armengol. Il·luminació: Jaume Ventura. Espai sonor: Damien Bazin. Audiovisuals: Francesc Isern. Caracterització: Núria Llunell. Moviment: Natalie Labiano. Assessorament musical: Carles Pedragosa. Ajudant de direcció: Xavi Ricart. Ajudant d’escenografia: Sergi Corbera. Ajudant de vestuari i confecció: Marta Pell. Direcció de producció: Maite Pijuan. Cap de producció: Marina Vilardell. Producció: Mireia Farrarons. Director d’oficina tècnica: Moi Cuenca. Oficina tècnica: David Ruiz. Regidoria: Ainhoa Bernaola. Sastreria: Rosario Macias. Utilleria: Marcel Solé. Tècnic de so: Roger Giménez. Tècnic microfonista: David Garcia. Tècnic maquinaria: Luca Cortellini. Construcció escenografia: Pascualín estructures, Marc Martí, David Ruano i Irene "Nené" Fernández. Estudiant en pràctiques: Anna Pitarch. Una producció Grec 2019 Festival de Barcelona, Centro Dramático Nacional i Teatre Romea. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc. De l'1 al 3 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2019: Richard III. And They’ve Never Heard Of Love. The Mamzelles. Autoria: Bàrbara Mestanza i Paula Ribó. Direcció: Jason Trucco.

Richard III. And They’ve Never Heard Of Love. The Mamzelles. Autoria: Bàrbara Mestanza i Paula Ribó. Direcció: Jason Trucco. Dramatúrgia: Bàrbara Mestanza, Paula Ribó, Jason Trucco. Interpretació: Bàrbara Mestanza, Paula Ribó, Eduard Tudela i Eugene The Poogene. Composició musical: Bàrbara Mestanza, Paula Ribó, Eduard Tudela Producció: Júlia Simó Puyo. Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona, Amici Miei produccions, Teatre la Gleva, La Mama Experimental theatre i Inconvinience Store. La Gleva. Del 6 al 14 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2019: Valenciana (la realitat no és suficient). Dramatúrgia i direcció: Jordi Casanovas. Interpretació: Rebeca Valls, Lorena López, Vanessa Cano, Carles Sanjaime, Verónica Andrés, Toni Agustí, Enric Juezas, Paloma Vidal, Laura Sanchis, Juli Disla, Laura Valero, Carlos Amador.

Valenciana (la realitat no és suficient). Dramatúrgia i direcció: Jordi Casanovas. Interpretació: Rebeca Valls, Lorena López, Vanessa Cano, Carles Sanjaime, Verónica Andrés, Toni Agustí, Enric Juezas, Paloma Vidal, Laura Sanchis, Juli Disla, Laura Valero, Carlos Amador. Coordinació de la documentació: Eugenio Viñas. Ajudantia de direcció: Maria Almudéver. Disseny i realització de l’escenografia i de la il·luminació: Maria de la Cámara, Gabriel Paré (Cube.bz). Disseny del so i composició musical: Damián Sánchez. Disseny i realització del vestuari: Pascual Peris. Producció audiovisual: Manuel Conde. Radiantelab. Caracterització: Inma Fuentes. Moviment: Cristina Fernández. Fotografies: Vicente Jiménez. Disseny de la campanya de comunicació: Boke Bazán (Nociones Unidas). Direcció de producció: Majo Urieta. Producció delegada: Marisol Limiñana. Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona, l'Institut Valencià de Cultura i la Diputació de València. Aquest text teatral ha estat escrit gràcies a la Beca Leonardo a Investigadors i Creadors Culturals 2018 de la Fundación BBVA. Teatre Goya. Del 28 al 29 de juny. [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2019: Nenes i nens. Autor: Dennis Kelly. Traducció: Carme Camacho i Neus Bonilla. Director Joel Joan. Amb: Anna Sahun.

Nenes i nens. Autor: Dennis Kelly. Traducció: Carme Camacho i Neus Bonilla. Director Joel Joan. Amb: Anna Sahun. Escenografia: Joan Sabaté. Vestuari: Ariadna Julià. Il·luminació: Ignasi Camprodon. Producció executiva: Núria Costas. Cap tècnic del teatre: Jaume Feixas. Premsa: Cosmica. Màrqueting i comunicació: Publispec. Disseny gràfic Santi&Kco. Agraïments: MUNICH, Mango, NAF-NAF i Analuacotó. És una producció de La Villarroel, Arriska i Rereescenes. La Villarroel. Del 26 de juny al 7 de juliol.[descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2019: «Amor mundi». Autoria i direcció: Victoria Szpunberg. Repartiment: Marta Angelat, Aina Calpe i Blanca Garcia-Lladó.

«Amor mundi». Autoria i direcció: Victoria Szpunberg. Repartiment: Marta Angelat, Aina Calpe i Blanca Garcia-Lladó. Amb la participació de: Sofía Szpunberg, Ana Barrero i Sofía Brenchley. Escenografia: Max Glaenzel. Il·luminació: Paula Miranda. Vestuari: Sílvia Delagneau. Espai sonor: Lucas Ariel Vallejos. Fotografia: Kiku Piñol. Vídeo: Joan Rodón (dLux.pro). Interfície videoconferència: Enric Blasi. Assessorament lingüístic: Miquel Cabal. Ajudantia de direcció: Iban Beltran. Estudiant en pràctiques (MUET): Mireia Izquierdo. Agraïments: Escola Nostra Senyora de Lurdes, Escola Pere IV, Albert Pijoan, Diana González i Mireia Estrada. Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona i la Sala Beckett. Sala Baix. Sala Beckket. Del 26 de juny al 28 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

«Això ja ho he viscut (I Have Been There Before)», de J. B. Priestley. Traducció de Martí Guillén. Intèrprets: Míriam Alamany, Jordi Banacolocha, Sílvia Bel, Roc Esquius, Carles Martínez i Lluís Soler. Escenografia: Max Glaenzel. Llums: Kiko Planas. So: Jordi Bonet. Vestuari: Nina Pawlowsky. Regidor: Marc Serra. Tècnics de funcions: Roger Blasco i Joan Boné. Tècnic de suport: Emili Vallejo. Construcció de l'escenografia: Xarli Hernández Pol. Confecció de vestuari: Època Bcn i Sastreria Giordano. Caracterització: Helena Fenoy i Marta Ferrer. Suport tècnic muntatge: Fer Acosta, Genís Cordomí, Luca Migliorucci i Ester Porcel. Estudiants en pràctiques de l'ESTAE: Marina Solés i Pau Vila. Fotografia: Bito Cels. Atenció al públic: Ailin Migliora i Núria Ubiergo. Ajudant de direcció: Antonio Calvo. Direcció: Sergi Belbel. Producció: La Perla 29. Teatre Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 14 juny 2019.

Un fals thriller. Sí, d'acord, hi ha una pistola... Hi ha fins i tot un tret... I hi ha un enigma... O un fals enigma... Hi ha un «ai, ai, ai!»... Però ni el doctor Görtler és l'inspector que trucava en aquella altra obra de l'autor J. B. Priestley (Bradford, 1894 - Stratford-Upon-Avon, 1984) ni els hostes de l'hostal del camp anglès són la família dels seus Conway. «Això ja ho he viscut» és una altra cosa dins de la trilogia del temps de l'autor («Times Plays») i diria que és també la que, sota l'aparença de senzillesa, acaba complicant més la comprensió o el seguiment dels espectadors, sobretot perquè no hi passa «res» i el que hi passa de rerefons exigeix entrar en el camp del teatre no només de text sinó científic i filosòfic. És cert, tothom ha viscut en un moment donat que allò que veu, escolta i viu ho ha vist, escoltat i viscut en un altre temps. En diuen el somni precognitiu, en argot, el déjà vu. I això és el que es desenvolupa en la trama de l'obra. El principal artífex d'aquest fenomen és el doctor Görtler, un físic alemany, amb un passat enigmàtic, que arriba a l'hostal i que acabarà alterant el benestar de tots els altres. «Això ja ho he viscut», sense el sextet d'intèrprets que ha dirigit Sergi Belbel, correria el risc de desconcertar l'auditori que, al cap de dues hores i mitja amb entreacte inclòs —i la versió ha estat lleugerament escurçada—, sembla que encara esperin que passi allò que no passarà mai... [+ crítica]

«Mundo obrero». Creació d'Alberto San Juan. Música original: Santiago Auserón. Intèrprets: Luis Bermejo, Lola Botello, Pilar Gómez i Alberto San Juan. Escenografia i vestuari: Beatriz San Juan. Il·luminació: Raúl Baena. So: Adrian Foulkes. Moviment: Paloma Díaz. Ajudanta de direcció: Ana Belén Santiago. Direcció: Alberto San Juan. Producció: Teatre Español de Madrid. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 13 juny 2019.

Del 1909 al 2019 han passat cent anys. Un segle convuls que la ficció històrica creada pel dramaturg, director i actor Alberto de San Juan retrata amb un seguit d'escenes breus en les quals pren protagonisme progressivament la parella formada per Pilar i Luis, que alternen la multitud de personatges i salten de generació en generació, des de l'afany d'alfabetització a l'Escola Moderna creada per Francesc Ferrer i Guàrdia fins a tocar de l'actualitat quan, en un miratge diabòlic i incendiari, els grans imperis espanyols sembla que s'ensorrin. Alberto de San Juan projecta una mirada tan crítica com lúdica i irònica al passat per entendre el present i qui sap si per predir el futur. Com en anteriors espectacles seus («El Rey», «Recortes», «Autorretrato de un joven capitalista español» o «Ruz-Bárcenas»), tant els botxins com les víctimes són tractats amb afecte, com si formessin part d'un inevitable patrimoni col·lectiu emmarcat en un quadre musical amb peces originals de Santiago Auserón que, durant una hora i mitja, es va deconstruint... [+ crítica]

«Dolors / Capítols 5 i 6». Idea original de Meritxell Yanes. Dramatúrgia de Sergi Belbel, Eulàlia Carrillo i Cristina Clemente. Intèrprets: Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes. Argument: Cristina Clemente i Eulàlia Carrillo. Escenografia: Lluís Nadal 'Koko'. Vestuari: Carme PuigdevalliPlantés. Il·luminació: August Viladomat 'Gutty' i Àngel Puertas. Música original i espai sonor: Carles Cors. Vídeo: FromZero. Perruqueria: Anna Rosillo. Assistent d'assaigs: Marc Morote. Disseny gràfic: ARTIC Studio. Producció tècnica: Punt de Fuga. Producció executiva: Meritxell Yanes i Arnau Nadal. Xarxes: Paula Lasheras (MeriYanes Produccions). Ajudant de direcció: Antonio Calvo. Direcció: Sergi Belbel i Cristina Clemente. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 6 juny 2019.

I continua... Tercera i última tongada de la sèrie teatral «Dolors», amb els capítols 5 i 6. L'experiència, tant per als intèrprets com per als autors —i també per als espectadors— es pot considerar força positiva. Sobretot, esclar, per l'energia que hi han de dipositar els tres intèrprets, amb els constants canvis d'acció i, en aquesta última part, també de personatges secundaris (un metge, una infermera, una doctora...) «Dolors» arriba al final amb la trama deixada en un punt ben àlgid després dels capítols 3 i 4. Però com passa en el tradicional "plantejament" (capítols 1 i 2), "nus" (capítols 3 i 4) i "desenllaç" (capítols 5 i 6), aquests dos últims esgoten la possibilitat d'obrir noves vies que deixessin la sèrie en un punt de fuga obert. Tancat i barrat, doncs. No hi haurà seqüela. Ep!, si l'audiència no ho demana! Els dos últims capítols de «Dolors» serveixen perquè surtin a la llum els destins fatals de cadascun dels tres personatges. De les «calces» dels capítols anteriors —ara ja força oblidades— hem passat a les conseqüència d'un embaràs que, mantenint la línia de la sèrie, continua jugant amb la incògnita de la paternitat... [+ crítica]